Jocs de nas

Seguint l'estímul de la Pixie i la Montse m'he carregat de pavo i tres gots i he sortit al balcó, per jugar amb la Denali. Com que de vegades especialment a l'estiu ho he fet durant els passejos, sota l'ombra de les alzines, pensava que la gossa estaria contenta de jugar a aquesta nova versió del rastreig...

Abans d'aquesta, ho ha aconseguit dos vegades...

I aquí s'ha quedat...

LA NORMATIVA D'ANIMALS DOMÈSTICS DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA

Al costat dels contenidors de les escombraries és on l'Ajuntament informa als seus veïns i, recordem'ho, contribuents, de les coses importants. I és que avui, després d'uns dies sense passejar bé per les seqüeles de la caminada a Canet, hem anat a fer la volta, en condicions i vet aquí que això és el que ens hem trobat.

Llegeixo i el primer que em ve al cap és:

Què entén per "animal domèstic" l'Ajuntament? Gossos i gats sembla clar... I jo afegiria que els animals domèstics són tots aquells que viuen amb l'home... Així, caldria incloure als cavalls, als rucs, a les vaques...

Molt bé. Ja sé, aproximadament a qui afecta aquesta NOTA INFORMATIVA.

I a continuació el primer advertiment fa referència als gossos.

Anem concretant.

Dins el grup dels animals domèstics, els gossos en particular no poden anar "lliures sense vigilància". Bé. Això no ens afecta perquè la Denali no està mai lliure a la via pública sense vigilància. O això crec perquè no sabria ara mateix dir que entèn l'ajuntament per vigilància.

En conseqüència, sembla clar que gats, rucs, cavalls, vaques, cabres, oques, gallines, ovelles... poden anar lliures sense vigilància per la via pública. Molt bé. Ara entenc perquè les oques d'en Luís es troben de vegades a la "via pública" i ningú no diu res. No ho tenen prohibit.

Anem pel segon advertiment o recordatori.

Les vies públiques no es poden embrutar amb les deposicions dels animals (domèstics, s'entèn). Quina feinada se'ls ha girat a en Quim i en Marc, que quan van a femar, inevitablement els cauen fems del tractor... Veiam com s'ho faran... Ara només falta que els demanin que perfumin les caques de les vaques... Ui, i a en Juli, tres quarts del mateix... Se li ha acabat anar a muntar a cavall sense dur una bossa d'escombraries per recollir les tifes.

A nosaltres, aquesta tampoc no ens afecta. Hem ensenyat a la Denali a cagar i pixar als marges i, en qualsevol cas, no tenim problema en recollir la seva tifa si la fa a la via pública i llençar-la, o bé al contenidor o bé al camp... O fins i tot a la via privada.

Doncs analitzada la qüestió ja em quedo més tranquil·la, perquè no estem incomplint cap de les normes que NO se citen però que si que s'anomenen.

Ara bé. Dilluns demanaré a l'ajuntament la normativa al respecte i també demanaré que posin un paper als contenidors, que recordi als veïns que no es pot circular a més de 50 km. per hora per la carretera, ja que travessa un nucli urbà.

També demanaré la normativa respecte els contenidors que hauria de tenir el restaurant que hi ha al veïnat, ja que genera un gran volum de residus que sospito, no han d'abocar-se als contenidors dels particulars.

De fet, si m'ho proposo, puc col·laborar amb l'Ajuntament per a fer complir totes les normes municipals que s'incompleixen... Començaré pel restaurant de davant de casa, si, els de la família de l'alcalde. Segur que desitgen ser un model per la resta de convilatans.

Cara B

Caminada de Canet d'Adri

Ahir varem anar a la Caminada que organitza A.L.A.R.M.A.T., pels voltants de Canet. Hi havia tres recorreguts i en principi havíem de trobar-nos amb més gent i els seus gossos, però per unes raons i altres no varem coincidir amb cap dels que havíem de veure però s'hi va afegir en Burton en l'últim moment.

L'avituallament i desdoblament del recorregut entre la ruta curta i la mitja. Nosaltres varem fer la mitja, 12 km.

I finalment, l'esmorzar.


La veritat és que va ser una mica dura per a mi, perquè el ritme va ser una mica fort. Però va estar bé. I la causa s'ho val.

Carta d’una metgessa a la Ministra

Per Mónica Lalanda:

9 de setembre de 2009.

Senyora ministra, li proposo que sigui vostè la primera espanyola que es vacuni contra la grip A. De fet, (...), si es vacuna vostè i tota la cartera de gent que ens governa a Espanya, el grup control seria prou gran com per sentir-nos tots plegats més segurs.

Miri, li agraeixo que m’hagi possat al capdavant dels grups de risc i que tingui tantíssim interès en que jo no agafi la grip. Entenc que vostè em necessita per a que el sistema de salut no es col·lapsi; tanmateix, és una gran pena que així com vostè s’amoïna per la meva salut i de cop em valori com un bé nacional, no s’amoïnin per la meva situació laboral. La convido a que vingui a veure el meu contracte o el de la resta de metges d’aquest país. La major part treballem amb contractes que a la resta de l’Europa antiga serien una vergonya.

Senyora ministra, jo no em vacunaré. El virus no ha acabat de mutar i a partir de la darrera mutación, han de passar sis o vuit mesos per elaborar l’anomenada vacuna. És a dir, la vacuna que ens proposen no pot ser efectiva. Pel que fa a la seva seguretat, ja tenim experiència de vacunes per a la grip fabricades amb presses; s’utilitzen adjuvants perillosos per a poder posar menys quantitat de virus. Francament, jo prefereixo tenir mocs tres dies que patir un Guillain-Barré.

Senyora ministra, a mi no m’agrada ser un conillet d’indies. El Centre de Prevenció i Control de Malalties de la UE “espera a saber quins són els efectes de la vacuna en els adults sans per a detectar possibles conseqüències adverses”. Miri vostè, serà que no. Prefereixo que se la posi vostè i m’ho explica.

Senyora ministra, se’ls hi està escapant l’assumpte de les mans. Està ja ben clar que aquest virus, encara que molt contagiós, és molt poc agressiu i més del 95 % dels casos cursen de manera lleu. S’espera un màxim de 500 morts davant les 1500 a 3000 que provoca la grip tradicional.

Mentrestant, vostè està permeten un malbaratament de recursos inacceptable. Molts hospitals del país estan sent objecte de canvis arquitectònics absurds i innecessaris per preparar-se per a una hecatombe que ja sabem que no passarà. S’han gastat vostès 333 milions d’euros en aquesta pandèmia de color i fantasia. La letalitat del virus és del 0.018%, francament irrisòria.

Senyora ministra, deixi’m que li recordi que la grip A ha mort de moment a 23 persones i que té una taxa d’incidència de 40-50 casos per setmana i 100.000 habitants. No obstant això, el tabac produeix a Espanya 40.000 morts l’any i 6.000 per tabaquisme passiu. Això sí que és una pandèmia, però vostè prefereix igforar-la. És un tema menys atractiu que li crearia multitud d’enemics. Dels 447 morts a les carreteres espanyoles al 2008, ni en parlem, que no és de la seva cartera.

Senyora ministra, expliqui’m per què té vostè el Tamiflú sota custòdia de l’exèrcit. L’eficàcia dels antivirals en aquesta grip és dubtosa i de qualsevol manera l’únic que fa és reduir una estona la durada dels símptomes i amb efectes secundaris no menyspreables. Qualsevol diria que guarda vostè sota set claus la cura contra el càncer o la pesta bubònica. Posi el fàrmac a les farmàcies que és on han d’estar i deixis de fantasies més pròpies de Hollywood. Alternativament, faig quelcom similar sobre la patent de l’osetalmivir i permeti que el fabriquin altres companyies farmacèutiques i així no hi ha angoixes per restriccions.

Senyora ministra, les previsions de l'Organització Mundial de la Salut ja han patinat en ocasions anteriors. Amb la grip aviària, varen predir 150 milions de morts que al final varen quedar en 262 morts. S’han tornat a equivocar, no importa. El més important és aturar la bogeria en la que estem enfilats i aquesta, Sra. Jiménez, és la seva responsabilitat.

Senyora ministra, aquí una és cínica per naturalesa. Massa gent s’emporta beneficis d’aquest assumpte. No només els fabricants de les vacunes i els antivirus, sinó també els que fan mascaretes, els de la vitamina C, els del bífidus actiu, els fabricants de ventiladors artificials i pulsioxímetres, els dels mocadors de paper, els productes de desinfecció de mans, fins i tot els reclusos amb malalties incurables que volen aprofitar per tornar a casa. No obstant això, no em negarà tampoc que la pantalla de fum els ha vingut molt bé al seu govern ara que la crisi segueix el seu curs, l’atur té nivells històrics, ens pugen els impostos, puja l’IRPF i baixa el PIB. Una casualitat, suposo.

(...)

Mónica Lalanda ha passat els darrers 16 anys a Anglaterra, la major part com a metge d’urgències a Leeds (West Yorkshire). Actualment treballa a la unitat d’urgències de l’Hospital General de Segòvia, participa a diverses publicacions angleses i també il·lustra llibres i revistes amb vinyetes mèdiques.

La DIXA necessita una família

La Mariona i el seu xicot aquest cap de setmana varen alliberar aquesta gossa

d'una casa de pagès on la tenien

estacada amb una cadena.

Té 4 mesos.

De moment està a casa d'uns amics, i la primera nit l'ha passat prou bé, sobretot per la cosa dels pipis, però no se la poden quedar així que busquen una família per sempre.


Si voleu més informació poseu-vos en contacte amb la Mariona (699 08 56 54), o amb el seu xicot, en David (687 91 61 77).

La Mariona és educadora canina i assessorarà en tot el que calgui a la família que la vulgui adoptar.

Si no podeu adoptar-la, doneu-ne difusió.

La festa del gos a Santa Cristina d'Aro... o no...

Diumenge va celebrar-se, per primer cop, el Festiuguau de Santa Cristina d'Aro. En aquesta festa del gos hi havia programada una exhibició d'agility i d'obediència, un taller educatiu per a nens i nenes i un concurs popular de gossos i tot plegat amb la participació de tres protectores de la zona i l'objectiu, òbviament, de promoure la tinença responsable de gossos.

Com que no teníem res per aquest diumenge i hi havia diferents coses que ens atreien d'aquesta festa, varem decidir-nos a anar-hi i, perquè no, presentar-nos al concurs de gossos.

El dijous abans vaig trucar a l'ajuntament de Santa Cristina per a demanar informació i em varen explicar tot això que he escrit abans i, sorprenentment, quan vaig demanar què necessitàvem per inscriure la Denali em varen dir: "el gos".

Ni la llibreta de vacunacions, ni la targeta de l'AIAC ni res que acredités la meva responsabilitat vers la meva gossa, com a exemple de la jornada i com a requisit imprescindible per poder "exhibir-la" i ser mereixedores de cap premi... Sorprenent, no? Una bona Cara B.

La persona que em va atendre, malgrat esforçar-se a justificar aquesta incoherència, va haver d'admetre que era poc coherent, i insistia en el caràcter "popular" de la jornada... Vet aquí... Una oportunitat d'or perduda... Li vaig insinuar jo...

I aquí teniu un resum, que no el resultat de la jornada...


La festa va ser tot un èxit.

Si esperaven entre 20 i 30 gossos al concurs, segons em varen dir, s'hi varen inscriure 81 gossos i no en van poder admetre més perquè no tenien més obsequis per als participants. I, a més, l'esdeveniment va ser "cobert" per càmeres del programa de varietats España Directo de Televisió Espanyola.

Però, lluny de passar desapercebuts, crec que mig van fer la festa la seva mida... Tant és així que es va eliminar diria jo, l'activitat principal de la jornada: la gimcana infantil.

I a partir d'aquí, sumen altres despropòsits que han motivat aquesta entrada...

El lloc: la plaça del mercat. Ombres escasses i ni una sola font per assedegar els gossos.
L'hora: d'11 h. a 14 h. No cal dir res més no?
Els premiats? El premi a la més presumida (que no sé si era ja una categoria establerta d'entrada o una categoria forçada per la inèrcia televisiva), el va guanyar una mestressa que va portar la seva gossa guarnida com si fos una nina, premiant-se doncs aquesta grotesca iniciativa.

Tinc pendent d'esbrinar, si és possible, d'on va sortir aquesta iniciativa i quin objectiu veritable tenia ja que amb aquests elements em costa de creure que realment la motivació girés al voltant de la promoció de la responsabilitat vers els gossos.

I també tinc pendent de felicitar als organitzadors per la festa i pel seu èxit perquè, per a mi, hi va haver moltes coses bones:

- Tants gossos diferents per aquí i per allà, flairant-se els uns als altres, jugant: petaners, de raça, petits, grans, cadells, vells...
- Retrobament amb l'agility...

- La Denali fent creure la Cendra... La Roser no pot dir res. Sap perfectament a quina escola ha anat la nostra gossa i no pot reclamar-nos... ;-)

En definitiva, una iniciativa fantàstica però millorable. Esperem una propera edició més coherent.

Viatjar és un plaer...

Posant a prova la crisi, desmentint la premsa que parla de catàstrofe econòmica i arriscant l'economia domèstica, no només hem canviat de cotxe sinó que, a més, hem fet unes vacances estupendíssimes!

I és que la nostra crisi econòmica està per arribar i, abans que arribi, havíem d'aprofitar... Així doncs, cap al mes d'abril, que varem trobar-nos amb la Sam i en Theo, ens varen parlar meravelles del Tirol, on ells havien estat uns anys abans amb la seva gossa Lucy. I dit i fet. La Sam, que és una dona perfecta i amiga meva, va enviar-me les dades dels llocs on havien estat, tot relatant les propostes en el seu estil tan particular i no ens hi varem poder resistir.

Internet és una benedicció que et permet aproximar-te i anticipar-te al lloc on penses viatjar i organitzar-te, cas que t'interessi i vulguis. Fins i tot apropar-te allà on no saps si mai podràs anar...

Així doncs, varem traçar el viatge, amb destinació a Telfes-in-Stubail (Àustria)...


...tot fent una escala a la pujada i una altra a la baixada, tal i com va recomanar-nos la Sam, ja que són més de 1.000 km. de trajecte.


Aprofitant però, que ja estàvem per allà dalt, varem ampliar una nit més el viatge i varem fer una aturada al Llac Como (Itàlia).


A més de veure i viure paisatges i moments fantàstics, dels que et fan sentir la persona més afortunada del món, ens han passat coses divertides i curioses. Aquest és l'inici d'una sèrie d'entrades dedicades al viatge al Tirol, i en concret a l'idioma...

No sé si a vosaltres us passa però a mi si i és que quan vaig a un lloc que parlen un idioma diferent del meu, acabo fent una adaptació del meu idioma, afegint algun acabament que considero totalment vàlid en l'idioma en qüestió... tant per parlar amb la meva parella o acompanyants com per parlar amb els autòctons... Per exemple: que ets a Àustria, doncs parles tot acabat amb a-en:

- Sopaten? ya ya! Sopaten!

Què ets a Itàlia? Doncs parles italiani, tot acaba amb -i, i ja està:

- Sonno cansati...

Si aquesta és una bona notícia, que saps idiomes que no has estudiat mai, la part negativa és que t'adones que l'idioma que havies estudiat sempre i que no se't donava malament, el tens absolutament desendreçat i oblidat, com si surtis directament del traster... En el meu cas és l'anglès... Construccions aberrants, adjectius mal utilitzats, bàsics erronis!!!!

Sort que la Roser em va deixar el llibre en anglès i així el vaig ressuscitant.

Continuarà.

MENTRESTANT...

Estic preparant una entrada sobre les vacances, però per error avui s'ha publicat l'esborrany però encara no estava "visible", així doncs, mentre l'acabo de preparar, us deixo aquest vídeo, molt didàctic i entretingut, pels petits i no tan petits.

AVUI FAIG ANYS!!!!

I aquest és el meu regal!!!!!

Us poso en antecedents.

A casa tenim dos cotxes. Un de nou, el cotxe de carreres que dic jo, que té poc més de tres anys i el “pexito”. Anomenem així al Peugeot 106 que em va “vendre” el meu germà fa un parell d’anys per 500 €, per poder canviar l’anterior cotxe, un Ford Fiesta Pachà... que em va vendre la meva cosina per 500 € també, un parell d’anys abans. El “pexito” té 14 anys, la mateixa edat que el Pachà quan el vaig portar a desvallestar. Quina impressió! Heu vist mai com aixafen el teu cotxe??? Tu que l’has tractat amb cura, en qüestió de dos segons el veus reduït a un manyoc de ferralla!!!

Bé doncs, desprès d’aquests incisos, la qüestió és que malgrat que no entrava en els nostres plans encara, al mes de març més o menys varem decidir mirar cotxe nou, aprofitant les veus que de crisi en el sector automobilístic. Així hem estat des de llavors. Saló de l’automòbil, concessionaris, internet... Cotxes que ens agradaven ja en trobàvem ja, però i la crisi?? El meu cosí, que treballa en el sector m’assegura que la crisi a l’automòbil és brutal. Jo faré acte de fe perquè ell ho diu i en sap molt, però no he notat enlloc que anessin justos de vendes els concessionaris on hem anat.

Fins i tot en algun concessionari s’han permès el luxe de ser maleducats. A la Nissan de Fornells, un tal Marc, amb el típic perfil de venedor de cotxes, desprès d’ensenyar-nos les meravelles del Qashqai+2 i fer-nos el pressupost i tal, va respondre, a la insinuació d’en Domènec de que pogués ajustar-nos el preu: - Ui, saps què passa? Que a mi em costa molt caminar amb els pantalons baixats. Ja veuràs, prova-ho! (Silenci)

Total, que finalment ens hem decidit per un altre.

Espero que aviat el podrem gaudir. Per fi! Pujar camins prop de casa... I lluny!!!