ERA UNA URBANITA CONVENÇUDA

Sí, ho dic de veritat! I mira’m ara! Francament, si m’haguessin dit fa 15 anys que estaria vivint a un mas, en un entorn rural, que tindria cavalls, rucs, porcs vietnamites... fins i tot gossos i gats, m’hauria semblat una gran raresa! I mira’m ara! Però bé, si alguna cosa he aprés al cap dels anys és que tendeixo a fer afirmacions rotundes que després el destí m’ha fet engolir juntament amb la felicitat de la contradicció interna assumida. Voleu saber algunes de les afirmacions rotundes desmentides pel destí? A saber:

«Mai més tornaré a treballar els dissabtes!»

Això va ser el que vaig dir quan vaig deixar la feina a la botiga de roba on havia treballat durant gairebé 10 anys, en haver acabat la carrera de treball social i ser seleccionada per una substitució a la Generalitat. I sí, durant més de 10 anys així va ser, fins el dia que em vaig decidir a deixar la feina d’interina per portar la meva pròpia casa de turisme rural. Felicitats, Susanna! No només treballaràs els dissabtes, sinó que treballaràs quan tothom descansa! Brava!

«No faré cap altre trasllat!»

Això va ser el que vaig dir quan ens vàrem instal·lar a la casa que acabàvem de comprar amb la meva parella. Ja era el quart canvi de casa que feia i, com molts i moltes de vosaltres deveu haver comprovat, poques coses hi ha més devastadores que un canvi de domicili, encara que el facis amb il·lusió i desig. De llavors ençà he canviat encara dos cops més. I no descarto que n’hi hagi més. De fet, n’estic convençuda ara ja...

I en tinc més, però ja les afegiré un altre dia.

Fins aviat,

Su