Un pas endavant...

Fa uns mesos vaig proposar-me trobar la manera de fer més feliços els gossos i crec que ja sé com. Aquest mes d'abril hem acudit a un curs de gossos detectors i de salvament, a BlueNitDogs , i ho hem passat realment bé. S'ha fet curt, molt curt. La informació ben organitzada, teòrica i tècnica, i les pràctiques, ens han fet re-descobrir com en són de fantàstics els gossos. Però hi ha una cosa que no estava al temari i que també ens hem endut: l'amor als gossos.

Ja ens els estimàvem nosaltres els gossos, i molt, però parlo d'una cosa diferent. Parlo de la tendresa i el respecte que en Santi transmet en tot el que diu dels gossos, siguin com siguin, vinguin d'on vinguin.

Des que vam saber que teníem la possibilitat d'adoptar la Denali, quan ella encara no tenia un mes, el primer que vaig fer va ser llegir el llibre de l'Ian Dunbar, " Un cadell a casa", que em va recomanar la Mariona Monrós. Va ser tota una lliçó del que és un gos i les seves possibilitats, i em va fer adonar de la feinada que se'ns girava, més de la que ja preveiem. Tanmateix, la feinada s'ha convertit en un plaer, una activitat que ens anima i encurioseix a cada pas que fem. I així és com hem anat a petar a fer el curs amb BND. Buscant una activitat que poder practicar amb els nostres gossos.

En aquest trajecte hem tingut l'oportunitat de conèixer diversos professionals dels gossos, tant de l'educació canina com de disciplines esportives amb ells, però només una altra persona abans que en Santi ens havia transmès quelcom similar, i aquesta és la Roser Feliu, amb qui vàrem contactar per l' educació del cadell, i que ens ha animat sempre a fer més i més coses amb els gossos i, sobretot, ens va ensenyar el que era l'amor incondicional per ells.

En aquest curs però, hem pogut respirar en l'ambient el que és l'amor als gossos. En Santi els coneix molt bé i hi empatitza tant, que pot fer-te entendre senzillament el que de vegades pot resultar difícil quan de gossos es tracta. I llavors, quan et sembla que estàs davant un boig dels gossos, apareix l'especialista, el tècnic, l'estudiós, que comparteix el seu mètode de treball sense embuts i amb desig.

Aquesta manera de fer ha generat, si més no en el grup que nosaltres hem estat, un ambient de cooperació i respecte mutu que ens ha permès mirar i admirar els nostres gossos i els dels altres treballant molt bé, amb el poc que els havíem sabut ensenyar.
En Santi -i la Montse, que segur que ella hi té molt a veure en això-, tenen una "agenda oculta", segur. I en aquesta agenda oculta crec que hi diu alguna cosa així com: "Fer que cada dia hi hagi més gent que estimi els gossos com es mereixen, i els sàpiguen tractar com correspon." Si és així, aquí casa aquest missatge ha arribat i des del primer cap de setmana ja en recollim els fruits. Notem en la Denali i en Roc canvis subtils però que són els que ens donen, ara si, el senyal de que la cosa va bé. Sempre hi ha anat, segur, però ara més!

Gràcies família BNitD!