La crisi econòmica mundial, autèntica cara B
Aquesta tarda, endormiscades, la Denali i jo miràvem El Club... Bé, jo mirava El Club i jo estava endormiscada, perquè la gosseta, un cop ha entès que era hora de jeure, ha entrat en trànsit (espasmes inclosos). Doncs bé, han presentat al Sr. Leopoldo Abadía, el coneixeu? Doncs jo no el coneixia. N'hi n'havia sentit a parlar. Ara que tampoc és estrany. Procuro saber com menys millor d'aquest coi de crisi econòmica mundial o universal, com diuen alguns... i és que m'irrito extremadament quan arribo a comprendre quelcom del que diu la premsa o altres mitjans de comunicació. Ara bé, el Sr. Abadía m'ha il·lustrat jocosament (als tiquis-miquis de la llengua, ja us estalvio que feu comprovacions, que jo ja les he fetes, ara, si és correcta o no això ja són figues d'un altre paner).Veure-ho. La cosa és que l'any 2001 el govern dels Estats Units va baixar tant els interessos que els bancs tenien poques oportunitats de fer negoci. Per resoldre aquesta qüestió, els bancs varen decidir deixar diners a persones amb poques garanties bancàries (sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense patrimoni) a les que si podrien escanyar bé donat que assumien un gran risc. Comptaven els bancs que el mercat immobiliari sempre incrementaria el valor d'una vivenda, amb la qual cosa, si els deixaven de pagar la quota, es quedarien amb la casa que hauria incrementat els seu valor. Tant èxit varen tenir aquestes hipoteques subprime que els bancs americans varen necessitar anar a buscar diners al voltant del món però clar, sense desvetllar quina era la jugada que hi havia al darrera d'aquesta "inversió". Vet aquí que la bombolla immobiliària va començar a desinflar-se, de manera que les inversions es fonien i es convertien en fum... I aquí tenim la crisi. Els bancs, que no poden saber a qui han deixat diners i per a què, tanquen les caixes fortes i la màquina s'atura... I ja tenim la crisi aquí...
Com arreglar la crisi?
Doncs els governs dels països rics, s'han posat a treballar de valent i han decidit que amb els MEUS diners cobriran els forats que tinguin els bancs que no tenen diners per tal que la màquina no s'aturi. On s'ha vist que siguin les persones que vagin a resoldre els problemes de liquiditat d'un banc??? que no se suposa que la feina d'un banc és tenir diners??? Per acabar-ho de rematar, els bancs dels Estats Units que han jugat brut (o més brut... perquè brut hi juguen tots els bancs), han despatxat milers de persones però han INDEMNITZAT als seus presidents, ideòlegs de productes basura com les hipoteques subprime. I quan dic INDEMNITZAT vull dir MOLT INDEMNITZATS! Però coi, que no haurien de ser ells els que indemnitzessin a aquelles persones que havien posat els estalvis al banc i ara se'ls han fet fonedissos???
Per acabar-ho de rematar i fer-me sentir encara més escarnida, m'assabento que el Sr. Benac va sol·licitar uns extres al cotxe oficial que utilitza per valor de més de 9.000 €. Tant li fa que digui ara que quan ho va demanar no es podia preveure l'abast de la crisi actual, és un abús del seu poder! Com es nota que no han de comptar el que porten a la butxaca per a satisfer els seus capricis. Estaré sempre d'acord amb qui argumenti que per poder treballar bé s'han de tenir bons mitjans i s'ha de poder disposar de tot allò que pugui facilitar la tasca i fer-la menys feixuga, però, 9.000 € per una taula i alguna altra cosa, és un abús...
Total, que arribats a aquest punt, em dec haver quedat estabornida i la següent cosa que recordo és la Denali badallant i mirant-me esperant a veure què havíem de fer després de la migdiada... Doncs que vols que fem petita, anem a pixar... que no és per menys...
Comentaris
La mama del Dark
Però no de pessetes, no, de dòlars!
Ahir feien un reportatge a la Cuatro i ho van comentar, indemnitzacions de l'ordre de 30-40-50-... o fins i tot més- milions de dòlars pels culpables de tot això!!!!
I mentrestant els governs gratant-se la butxaca amb els diners de tots per "ajudar" als pobrets bancs perquè tenen pèrdues.
Com podem anar bé així?
l'únic que em queda per dir : "gràcies per no ser una part de la roda del poder, sino per ser trepitjada per ella" R.Tagore.
És una presa de pèl, però jo, malgrat la indignació que em causa aquesta història no faré gaire res més que expressar-me al meu bloc. Avui sortiré a sopar per fires i demà també i així cada dia... La globalització, em temo, arriba per les coses dolentes als més pobres i per les coses bones als més rics i jo, vist des de la perspectiva mundial, sóc rica i puc continuar la meva vida sense masses modificacions :-( ó potser hauria de fer :-)
O és que potser hauria d'estar més tranquil.la perquè avui al matí el Sr. Benac ha fet un exercici de solidaritat i ha retornat tota la tunejada que s'havia fet al cotxe? doncs no me n'hi sento! em venen ganes de treure del banc el poc que hi tinc i amagar-ho sota un rajol!!
Per cert, no tinc el plaer de conèixer a Rebeca Grynspan però el punt de vista que posa de manifest de l'ajut immediat als bancs i el no ajut dels països en vies de desenvolupament, és molt encertada.
De tota manera, al començament de la crisi no puc negar que vaig patir-hi una mica, ara en canvi, penso que nassos, endavant i ja ens en sortirem fent el que puguem i amb el cap ben alt!
Quina desafogada!! me'n vaig a veure el Club... espero assossegar-me una mica
I si vols saber una miqueta més sobre la Grynspan, clica sobre PNUD.