3 setmanes junts

Avui fa tres setmanes que va arribar! Només 3 setmanes? Sembla mentida! Em fa l'efecte que fa tant temps que és amb nosaltres! Malgrat la feinada que ens comporta, les limitacions a l'hora d'organitzar-nos, les despeses econòmiques i altres "inconvenients", el temps ha passat volant però la sensació és que són molt més de tres setmanes el que ja portem. Suposo que el que em fa sentir que fa més temps del que en realitat porta amb nosaltres, és la seva rapidesa a aprendre tot. Algunes coses crec que ja les duia apreses de Ca la Daria.

Què ha après aquesta txutxeta en aquests dies?

- A gaudir de les persones (nens, homes, dones... crec que hi ha hagut varietat...)
- A no espantar-se amb cap soroll. No vol dir que sigui sorda, vol dir que no s'excita o s'espanta.
- A anar en cotxe. Ahir varem anar a Martorell a que conegués la "família materna" i va ser un intensiu. Abans de tirar cap a Martorell en Domènec es va aturar a la meva feina i varem fer la presentació amb la "família laboral" i va ser al primer lloc on ha caminat per terra fora de casa nostra! Com era previsible se li va escapar el pipí però es va portar tan bé com sempre. Va pujar en ascensor, també per primer cop i al principi recel·lava, però desprès... bé, després no volia entrar-hi però no era per temor! És que volia quedar-se al meu curro!! Un cop a Martorell, tant a casa ma mare com a casa el meu germà va estar la mar de bé i va pixar i cagar al "pipican" que havíem agafat de casa! Podria fer tot una digressió al voltant d'aquest tema però ho resumiré: des de diumenge passat tots, i dic TOTS els pipis i caques han sigut "al lloc habilitat", amb intenció directa per part de la gosseta! Sé que no hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment li vagarà de fer-ho al lloc més inoportú, però cada dia que passa que ho fa bé és un progrés a celebrar.

- Ordres que coneix i va complint: vine, seu, a terra, quieta, amunt, busca, porta, deixa, passa enrrera, busca al Domènec, busca la Susanna, costat... També sap aturar-se de jugar malgrat l'excitació a la nostra ordre, i sap controlar la mossegada, i treure els premis i el menjar dels kongs. I dormir al jaç sense mossegar-lo.
- Capítol a part mereix la familiarització amb el collar i la corretja... No perd oportunitat per mossegar la corretja i no sempre és fàcil convèncer-la que és més apetitós el pinso que jo porto a la mà.

- El raspallat. Ja la veieu. No la podem rentar perquè encara no té les vacunes i, a més, pel que es veu aquesta raça no convé rentar-la més que un parell de cops l'any, així que el que si que se li ha de fer cada dia és un bon raspallat, la qual cosa a més ajuda a retirar els pèls que li van caient (i això que no està mudant!). Així doncs raspallar-la és una altra de les coses que estan a la seva "agenda educativa" i la veritat és que les lliçons han tingut el seu efecte. Si el primer dia es desesperava per mossegar el raspall, avui s'ha estat tan temps com a mi m'ha fet falta per a fer-li una bona raspallada amb polvo de talc (per retirar la brutícia que pugui tenir). Es deixa passar el raspall per tot, per tot! I així és com ha quedat acabada la operació. Tranquil·la i suau.

Què hem après nosaltres que sap fer ella?

- Rosegar el cable del portàtil sense immutar-se amb l'enrampada (que segur li devia donar!)
- Robar la meva sabatilla mentre dissimula fent que rosega el seu ós o el seu nus o qualsevol altra cosa que SI pot rosegar.
- Treure les males herbes de les jardineres.
- Pelar glans i menjar-se-les.
- Enviar-nos senyals quan està estressada o cansada que li donem ordres.

La lliçó més important que hem d'afrontar en els propers dies és a estar sola a casa. Aviat coincidirem en Domènec i jo treballant i caldrà que estigui preparada per passar-se 7 hores sola a casa... Durant aquests dies que venen anirem deixant-la sola per anar veient com s'hi adapta i quines coses cal disposar per a que estigui bé. Sort que la primera setmana que coincidim hi ha Sant Narcís pel mig i mira, un dia menys sola!