Estimades Malia i Sasha...

Vull que tots els nostres nens vagin a escoles on desenvolupin el seu potencial, escoles que siguin un repte, els inspirin i generin en ells una capacitat de meravellar-se del món que tenen al seu voltant. Vull que tinguin l’oportunitat d’anar a la universitat, encara que els seus pares no siguin rics. I vull que accedeixin a bons llocs de treball, treballs que paguin bé i els donin beneficis com atenció mèdica, treballs que els deixin temps suficient per estar amb els seus propis fills i retirar-se amb dignitat.
Vull que puguem sobrepassar les fronteres del descobriment per a que puguin conèixer noves tecnologies i invents que millorin les seves vides i facin d’aquest planeta un lloc més net i segur. I vull que puguem sobrepassar les nostres pròpies fronteres per a que arribem més enllà de la divisió de raça i territori, gènere i religió que ens impedeixen veure el millor de cadascú.
De vegades hem d’enviar els nostres joves, homes i dones, a guerres i altres situacions perilloses per protegir el nostre país, però quan ho fem, vull estar segur que serà només per molt bones raons, que farem tot el possible per arranjar les nostres diferències amb altres de manera pacífica, i que farem tot el possible per mantenir a tots els nostres compatriotes segurs. I vull que cada nen entengui que les benediccions per les que aquests valents americans lluiten no són gratuïtes, que amb el gran privilegi de ser un ciutadà d’aquest país venen grans responsabilitats.
Aquesta va ser la lliçó que la vostra àvia va intentar ensenyar-me quan jo tenia la vostra edat, llegint-me textos de la Declaració d’Independència i parlant-me dels homes i dones que marxaven per la igualtat, perquè creien que aquelles paraules que s’havien escrit en el paper feia dos segles significaven quelcom. Ella va ajudar-me a entendre que Amèrica és gran, no perquè és perfecta, sinó perquè sempre pot ser millor, i que la feina pendent per perfeccionar la nostra unió recau en cadascun de nosaltres. És una càrrega que passem als nostres fills, i a la que ens acostem amb cada generació, cada cop més a prop del que sabem que Amèrica ha de ser.
Espero que vosaltres dues reprengueu aquesta responsabilitat, corregint els erros que veieu i treballant per donar a altres les oportunitats que vosaltres heu tingut. No només perquè teniu l’obligació de donar alguna cosa a canvi al país que tant ha donat a la vostra família sinó perquè vosaltres teniu aquesta obligació amb vosaltres mateixes. Perquè és només quan adreceu els vostres esforços a quelcom més gran, que descobrireu el vostre veritable potencial.
Aquestes són les coses que vull per a vosaltres, créixer en un món que no posi límit als vostres somnis ni metes, i com a dones compassives i compromeses que ajudaran a construir el món. I vull que cada nen tingui les mateixes oportunitats d’aprendre i somiar i créixer que vosaltres, noies, heu tingut. Per això he decidit emprendre aquesta aventura amb la meva família.
Estic tan orgullós de vosaltres. Us estimo més del que pugueu imaginar. I dono gràcies cada dia per la vostra paciència, saber estar, gentilesa i humor mentre ens preparem per iniciar aquesta vida junts a la Casa Blanca.
Us estimo,
Pare
Comentaris