L'agenda de la Denali

Per compensar la meva manca d'experiència gossil vaig començar a educar-me en termes canins molt abans de rebre la Denali donat que la meva experiència era zero... Així que el temps va començar a comptar enrere a gran velocitat, amb tota la llista de coses que s'havien de fer, bàsicament, abans de les 16 setmanes perquè segons sembla és el moment de màxima plasticitat del gos... Aquí en teniu algunes mostres... No representen res especial en el nostre "modus vivendi", no són novetats que fem expressament per a ella, però si que les fem amb un objectiu concret, ara per ara... Aquí teniu algunes mostres...

Diumenge varem anar a la Fageda i la Denali va unir-se al grup... Estava la mar de feliç amb un grup de 15 humans i tothom pendent d'ella. I nosaltres més. Cada passejada/caminada/activitat que compartim, posa en evidència la sintonia entre nosaltres. Hi havia una gentada impressionant, i entre tanta gent n'hi havia alguns que anaven amb el seu gos... Més d'un cop varem sentir allò de "és molt poruc/ga", i la Denali, prudentment, mostrant els seus encants per fer una coneixença... No era el cas d'aquesta petita cocker, que estava ja ben cansada de jugar.

Tot i la quantitat d'estímuls i informació al seu voltant va estar pendent de nosaltres la major part del camí... Bé, exceptuant un moment que va preferir anar amb altres membres del "grup" que amb els amos... I entre ella i la Fageda hem pogut capturar moments fantàstics.

I avui tocava socialització a lo bèstia... No m'ho pensava que passejant pel veïnat aprofitaríem tant el passeig...

Cabres, ovelles...

Gossos poc amistosos...

I l'estrella del passeig, que de fet és el que anàvem buscant... L'hem hagut de lligar i tot (a la gossa), perquè no hi havia manera que seguís el camí si el cavall era per allà a prop. Cagada de por... Sort que en Nani ha estat tan content de trobar-la que li ha fet oblidar totes les cabòries.