
Doncs si. Des d'ahir al migdia la Denali ja és a casa i com podeu veure no sembla estressada pel canvi. El que no podeu apreciar és el soroll que està fent en Domènec amb l'aspiradora i el trepant perquè està penjant les portes de l'armari de l'habitació que tot just hem acabat d'arreglar, mentre jo actualitzo el bloc i la Denali fa la
migtardada. Aviat faré un relat del primer dia junts.
Comentaris
M'ho estic passant teta!
felicitats familia ¡¡¡¡
petonets
Per cert, els seus papis no seran d'Osor, oi? És que és clavada a un que jo sé que viu allà, potser és el seu papi, jiji
Doncs no Esther, els pares són del Maresme!
Ahir al·lucinàvem de la fressa que hi havia i ella absolutament clapada! En un moment donat però, va caure una cosa que fins i tot jo vaig espantar-me i vàrem comentar que sempre tenia la opció d'anar a jeure al seu jaç si no volia tant rebombori i tu, com si ens hagués entès, es va aixecar i cap allà que va anar a continuar dormint.
És un gust aquesta Denali!
una abraçada
Es guapíssima....