diumenge, 25 de gener de 2009

Denali, "la ladrona"

Avui hem sortit a passejar, com sempre, però amb la perspectiva del matí per davant, en aquest diumenge tan soleiat. Mentre ens arreglàvem hem provat de deixar la Denali pel jardí, tot vigilant per cada finestra i fent-li festes quan era prop de casa. Quan ja estàvem llestos per sortir me l'he trobat al camí que va a la casa dels veïns de dalt... Com unes estàtues ella i la Nuca es miraven. Estranyament, la Nuca no bordava darrera la tanca.
Com ens passa sovint, descobrim paratges fantàstics amb vistes impressionants sense ni tan sols plantejar-nos-ho. Avui, per exemple, hem descobert un camí que ens portava a la muntanya de sobre casa, des d'on es veu Sant Esteve de Llémena.
Per arribar aquí dalt la pujada ha sigut considerable tot i que la possibilitat de trobar les vistes que hem trobat ens estimulava a pujar. Val a dir que en general ens passa que pugem i pugem i esperem trobar unes grans vistes però quan som dalt, hi ha tants arbres que no podem veure gaire res... Però ens ho passem bomba anant a l'aventura.
I seguint el camí hem arribat a un lloc fantàstic per fer un pic-nic, on l'herba és prou alta per jeure-hi còmodament...
... i amb vistes cap a Granollers.
I encara que la Denali s'hi ha escarrassat, no hem trobat cap tresor... ni tan sols cap... bé... això ja us ho explicaré un altre dia...
Així que hem tornat satisfets cap a casa, i hem entrat a saludar en Pere, que ens ha explicat que tot just acabava de fer les botifarres i tota la mandanga de la matança del porc. Quan sortiem d'allà la Denali ha vist un ós que estava per allà l'escala, però li hem pres i hem continuat cap a casa. Com que havíem decidit dinar a fora i fer carn a la brasa, mentre jo preparava el foc i en Domènec estenia la roba la Denali ha tornat a casa d'en Pere a buscar aquell ós oblidat. Això però no ho hem sabut fins que jo m'he apropat per veure què rosegava, tan tranquileta jaguda al jardí. I li hem tret i li hem donat un ós de pell nou però es veu que li ha semblat un plat de poc gust així que, de nou, i furtivament, ha agafat camí amunt cap a casa d'en Pere. Jo, enfeinada amb el foc, m'he trobat l'ós nou de trinca, sense ni una esgarrepada davant de casa i he vist claríssim que la Denali havia anat "a la cacera" d'un ós "com déu mana". I si, efectivament, allà l'ha trobat en Domènec, ensumant el jardí dels veïns sense que ni ells mateixos se n'haguessin adonat. Veurem com evoluciona això, perquè al Pere, agradar-li, el que es diu agradar-li al Pere no li agraden els gossos.

4 comentaris:

montse ha dit...

Ole, ole!! M'encanta la gent que s'ho passa bé amb els seus gossos.

Roser (lladruc.es) ha dit...

Això és el paradís de qualsevol nòrdic! Quina sort que ha fet la Denali! :)

Su ha dit...

Montse! Doncs mira que varem estar a punt de baixar fins a Canet per veure si trobàvem els "agilitistes domingueros", però com que era d'horeta i no sabíem si havíeu quedat, doncs no varem arriscar-nos. Podem apuntar-nos-hi un diumenge???

Rosssseeeeeerrrrrr!!! Com i quan anireu a Pirenaaaaaa??!! No contestes el meu mail... t'hauré de trucar, t'ho adverteixo! ;-)

El Paradís de qualsevol nòrdic i de qualsevol persona amb dos dits de seny!!

laura ha dit...

menuda es ella!! diga-li encantada!