La cara B

VENDRE DEUTE PÚBLIC

2011-08-02T10:18:00.010+02:00

"La prima de risc a Espanya marca un nou rècord en superar els 400 punts bàsics." (3cat24.cat)

Què? Com us heu quedat? Doncs potser us heu quedat com jo, sense entendre què volia dir aquest titular. En Domènec però, que és com un home del Renaixement i entén de tot, m'ha il·lustrat.

Aquest "400" es refereix a un índex que indica el risc que un país no torni el seu deute. Anem a pams.

Imagineu que no podeu pagar la hipoteca (deu ens en lliuri), i demaneu a algú que us deixi diners per pagar-la durant un temps. Trobeu aquest "algú", però com que no és de la vostra família i no se'n refia del tot, us els deixa amb la condició que els hi tornareu d'aquí 6 mesos i per cada 1.000 euros que us hagin deixat, en tornareu 1.080.

Vet ací que podeu pagar la hipoteca durant aquests mesos, però passats els 6 mesos que vareu acordar haureu de continuar pagant la hipoteca que no podeu pagar, i retornar el deute que vareu contraure per pagar la hipoteca. Amb una mica de sort, podreu fer hores extres, treballar a dos llocs, o treballar en l'economia submergida per fer front a aquest doble pagament. Sempre que hi hagi feina, és clar.

En el pitjor dels casos, podeu entabanar algú altre perquè us deixi els diners que heu de tornar al primer que us en va deixar.

Si extrapolem això a l'economia d'un país, els seus ingressos provenen sobretot del que els ciutadans aporten, però aquests diners han de servir per cobrir els serveis que l'Estat ha de donar, si més no en un país com el nostre: sanitat, ensenyament, seguretat ciutadana, etc. Difícilment un Estat pot preveure uns ingressos extres, com ara podria donar-se en el cas d'una família, per poder fer front a aquest doble pagament. Alguns diran que l'Estat pot tenir previstos uns ingressos extres perquè hi ha un projecte d'envergadura en perspectiva, com ara unes Olimpíades o quelcom similar, que deixarà uns dinerets al país. Això però és una fal·làcia més dins d'aquest plantejament que hores d'ara suposo que ja haureu vist que és tot una gran mentida. I dic això perquè un projecte així, també requerirà d'una gran inversió i manteniment d'infraestructures i serveis.

Així doncs es pot donar el cas que malgrat tot un país es trobi amb un dèficit tal que necessiti demanar novament diners per poder pagar els seus deutes. I vet ací que tenim una nova emissió de deute públic per disposar de diners per pagar els seus deutes (al quadrat).

I d'aquí la prima de risc. Els qui vulguin "arriscar-se" a deixar diners a un país, tenen aquesta referència per saber quines probabilitats hi ha de que els tornin els diners. El que és més curiós és que si un inversor desconfia, n'hi ha prou amb que el país en qüestió llanci un farol prometent un retorn amb interessos més alts, perquè els inversors els agafi de cop i volta la confiança. En Domènec diu que l'interès més alt compensa el risc. Jo dic que si de cas, estaborneix el dubte.

En canvi a mi em genera un nou dubte: per què fent-se tan evident que no es podran tornar els diners, hi continuen invertint? Quin és el guany que n'obtenen? Per què l'Estat pot continuar "venent" el seu deute malgrat això?

La resposta formal diu que, suposadament, els estats no poden fer fallida.

Que potser un estat que no pot prestar els serveis als ciutadans no està "fallant"???? No està fent fallida?

Vull fer notar que tot això comença amb una gran mentida: la venda de deute públic. La venda del deute públic no és una venda. En una venda el que ven obté un benefici. En la venda de deute públic, el que aconsegueix el país que ven, és més deute. Així, cada cop haurà de gastar més diners en pagar deute i per tant tindrà menys diners per serveis, que és el que ens passa ara, que han de restringir els serveis públics per poder pagar el deute, perquè el deute no es pot deixar de pagar, però als ciutadans si que se'ns pot deixar d'atendre.

Alguns espabilats diuen que ja es veia a venir que aquest ritme no era sostenible.

I jo penso que el que no és sostenible és que hi hagi tant cínic al món.

Conclusió:

FELICITATS DENALI!

2011-07-27T13:33:00.003+02:00

Avui fa tres anys que va néixer la Denali.

Jo no n'estava al corrent llavors.

És cert que fa tres anys per aquestes dates estàvem buscant adoptar un gos.

Vam anar a diverses protectores, vaig mirar per internet...

Vaig estar a punt d'adoptar un parell o tres de gossos que finalment no van quallar, i de sobte vaig veure un anunci: "cadells de malamut en adopció".

Quan era adolescent m'encantaven els gossos de trineu. Una de les meves passions era esquiar i els gossos de trineu em transmetien valors similars: força i natura.

Em vaig informar sobre la raça i el caràcter dels nòrdics i vaig contactar amb la propietària i em va explicar que eren fills de dos gossos que s'havien trobat. Gairebé no havien tingut temps de saber quan entrava la femella en zel que ja venien en camí 8 cadells.

Com que ella era una propietària responsable, es faria càrrec dels cadells fins a les 8 setmanes, que és el que es recomana pel bon desenvolupament emocional dels cadells, relacionant-se amb la mare i els germans.

La Denali va ser un regal d'aniversari. Ningú se li posin els pèls de punta. En el cas dels animals, el més important no és qui el fa ni què regala, sinó qui el rep. I en aquest cas qui el rebia estava disposada a posar el coll en l'empresa.

Posar el coll es va traduir en llegir llibres, consultar internet, i va culminar en contactar amb una educadora canina per a l'educació del cadell. Hores d'ara la majoria ja deveu saber que "la senyo" va ser la Roser Feliu, de Lladruc. Encara ara m'afalaga dient que quan va venir a casa, la mateixa tarda que va arribar la Denali -gairebé 9 setmanes després d'avui-, al·lucinava en veure aquell repertori de kongs, nusos, i altres joguines i andròmines per a la cadelleta. I, sobretot, el llibre d'Ian Dunbar amb fosforito i postits.

Després de tres anys, la Roser és una bona amiga (avui la convidaré al cafè per celebrar l'esdeveniment), i jo he fet un munt de coses amb el pretext dels gossos. Que ara ja són dos, el Denaleto Roqueto també omple la casa, i de quina manera!

Però si faig balanç, haig de dir que la Denali m'ha ensenyat quines són les coses importants. I el més important és mantenir-se tranquil i esperar, i que per molt que t'estimis algú de vegades pot fer coses que no entens, però l'estimes i en tens cura igualment. Ah! I que el concepte d'higiene és moooolt relatiu!!!

Denaletis, per molts anys juntes!

FELICITATS!

Un pas endavant...

2011-04-27T00:39:00.008+02:00

Fa uns mesos vaig proposar-me trobar la manera de fer més feliços els gossos i crec que ja sé com. Aquest mes d'abril hem acudit a un curs de gossos detectors i de salvament, a BlueNitDogs , i ho hem passat realment bé. S'ha fet curt, molt curt. La informació ben organitzada, teòrica i tècnica, i les pràctiques, ens han fet re-descobrir com en són de fantàstics els gossos. Però hi ha una cosa que no estava al temari i que també ens hem endut: l'amor als gossos.

Ja ens els estimàvem nosaltres els gossos, i molt, però parlo d'una cosa diferent. Parlo de la tendresa i el respecte que en Santi transmet en tot el que diu dels gossos, siguin com siguin, vinguin d'on vinguin.

Des que vam saber que teníem la possibilitat d'adoptar la Denali, quan ella encara no tenia un mes, el primer que vaig fer va ser llegir el llibre de l'Ian Dunbar, " Un cadell a casa", que em va recomanar la Mariona Monrós. Va ser tota una lliçó del que és un gos i les seves possibilitats, i em va fer adonar de la feinada que se'ns girava, més de la que ja preveiem. Tanmateix, la feinada s'ha convertit en un plaer, una activitat que ens anima i encurioseix a cada pas que fem. I així és com hem anat a petar a fer el curs amb BND. Buscant una activitat que poder practicar amb els nostres gossos.

En aquest trajecte hem tingut l'oportunitat de conèixer diversos professionals dels gossos, tant de l'educació canina com de disciplines esportives amb ells, però només una altra persona abans que en Santi ens havia transmès quelcom similar, i aquesta és la Roser Feliu, amb qui vàrem contactar per l' educació del cadell, i que ens ha animat sempre a fer més i més coses amb els gossos i, sobretot, ens va ensenyar el que era l'amor incondicional per ells.

En aquest curs però, hem pogut respirar en l'ambient el que és l'amor als gossos. En Santi els coneix molt bé i hi empatitza tant, que pot fer-te entendre senzillament el que de vegades pot resultar difícil quan de gossos es tracta. I llavors, quan et sembla que estàs davant un boig dels gossos, apareix l'especialista, el tècnic, l'estudiós, que comparteix el seu mètode de treball sense embuts i amb desig.

Aquesta manera de fer ha generat, si més no en el grup que nosaltres hem estat, un ambient de cooperació i respecte mutu que ens ha permès mirar i admirar els nostres gossos i els dels altres treballant molt bé, amb el poc que els havíem sabut ensenyar.
En Santi -i la Montse, que segur que ella hi té molt a veure en això-, tenen una "agenda oculta", segur. I en aquesta agenda oculta crec que hi diu alguna cosa així com: "Fer que cada dia hi hagi més gent que estimi els gossos com es mereixen, i els sàpiguen tractar com correspon." Si és així, aquí casa aquest missatge ha arribat i des del primer cap de setmana ja en recollim els fruits. Notem en la Denali i en Roc canvis subtils però que són els que ens donen, ara si, el senyal de que la cosa va bé. Sempre hi ha anat, segur, però ara més!

Gràcies família BNitD!

Benvolgut President...

2010-12-27T08:55:00.000+01:00

Benvolgut President,

Fa més de 10 any que sóc interina, la major part del temps al Departament de Justícia. Amb això vull dir que he tingut canvis de govern. Anys millors i anys pitjors. En resum, més o menys igual, fos del color que fos el govern. Jo però no sóc la mateixa, ja que moltes esperances i il·lusions s’han vist truncades per circumstàncies de les que no tinc control.

No he tingut oportunitat de presentar-me a oposicions, i fins i tot he vist com es desconvocaven les que em feia l’efecte que havien de ser “les meves”, després d’una inversió de temps i diners considerable. També he vist com, després de 10 anys d’estar a la casa, és possible que altres que han entrat més recentment tinguin accés al funcionariat més fàcilment que jo, gràcies al famós decret d’àmbits. I més... He vist com es congelava el sou i, recentment, es reduïa.

Ara bé, sóc millor professional que fa deu anys, quan vaig entrar a la casa. Tinc més experiència i sóc més competent que quan vaig entrar. I tot això, malgrat el poc reconeixement, per no dir cap, que percebo de “l’empresa”. Els caps ocupats en els que els ve de més amunt que en els que els ve de més avall, com si els de més avall no els necessitéssim. Els complements de productivitat que no reflecteixen realment l’esforç personal de cadascun de nosaltres, aconseguint l’efecte advers al que pretén...

Tanmateix, continuaré complint amb la meva parcel·la de responsabilitat pública, perquè hi crec fermament. Tant per complir-la com per fer-la complir. I això tot i saber que ningú ho valorarà i que si el proper President s’ho proposa, em fotran una patada al cul i marxaré amb una ma al davant i una altra al darrera, després de 10 de serveis...

Jo també li desitjo bona sort, President, encara que estic segura que a mi em farà més falta que a vostè.

Ja té el despatx parat.

Com canvien les coses...

2010-10-31T22:25:00.005+01:00

Potser algun@s no sabeu que no m'agradaven els gossos. Si, si. Sé que costa de creure tenint en compte que passo la major part del meu temps amb els meus gossos i amb gossos d'altres però és així.

No m'agradaven... I no m'agradaven perquè no havia tingut oportunitat de conèixer-los. No he estat "educada" per això. Així que el dia que vaig decidir "provar" vaig voler-ho fer amb responsabilitat, que d'això si que vaig tenir lliçons magistrals. D'aquí que vaig contactar amb l'educadora canina que em va obrir el camí "dels gossos". I d'aquí finestres, balcons, coets, tempestes... I d'aquí la preocupació pel millor benestar del meu gos.

Ara ja fa dos anys d'allò, i ja no tinc un gos sinó que en tinc dos. I en tindré més. Segur. Al llarg d'aquests dos anys l'he dut al veterinari sempre que m'ha semblat que quelcom no era "normal", he buscat la millor alimentació (segons el meu criteri), he anant sabent de les diferents coses que puc fer amb el meu gos, etcètera. Però sobretot, sobretot, he aconseguit una convivència harmònica amb ella i ell, amb tots dos. Aquesta és la millor recompensa però n'hi ha d'altres que van venint, mitjançant el reconeixement de la bona salut mental dels nostres gossos que persones expertes observen en ells.

Així doncs arribo a una conclusió: la meva intuïció funciona. Parlo d'intuïció, perquè la meva experiència és poca, però com bé ha dit avui una gran coneixedora dels gossos, es pot tenir molta experiència però estar experimentadament equivocat. Parlo d'intuïció, perquè no és gràcies a la tècnica que s'aconsegueixen gossos sans i estables. Espero que amb la tècnica, però, podré aconseguir que els meus gossos a més a més de sans i estables siguin més i més feliços i per tant més sans, i per tant més feliços i així successivament...

En els darrers mesos he acudit a quatre cursos relacionats amb els gossos, tots ells en disciplines ben diferents, però tots ells em porten al mateix lloc: sé el que els meus gossos necessiten. Algunes d'aquestes necessitats, moltes, de fet, hem sabut cobrir-les adequadament. I ara parlo en plural expressament perquè el tàndem que formem amb en Domènec sospito que ha estat clau per aconseguir el context adequat per donar salut als nostres gossos. Però sento la necessitat d'anar més enllà i aconseguir el millor benestar pel meus gossos.

Els ritmes de tots dos seran diferents. El Roc és encara cadell però la seva evolució és molt bona. Té un caràcter més emotiu que la Denali i una menor capacitat d'autogestió de les seves emocions de la que ella tenia a la seva edat i potser de la que mai tindrà en comparació amb ella. Però això té un gran avantatge i és que està segurament més vinculat a nosaltres i per tant la seva disposició a "treballar" és millor. La Denali, en canvi, sembla ser "autosuficient" i sovint em fa pensar que ella em dóna el temps que necessito per entendre-la i fins i tot que tolera que tot i així no ho aconsegueixi. Però justament per això és que penso que haig d'esforçar-m'hi una mica més.

Seré capaç?

I per què una consulta per la independència?

2010-04-19T19:23:00.003+02:00

Amb certa freqüència els que com ara jo vàrem créixer en democràcia ens hem hagut de sentir a dir que no apreciem el que tenim. Tenim un nivell de benestar com mai, tenim una estabilitat com mai, i tenim uns drets polítics com mai. Uns drets que d'altres, a qui amb prou feines sabem identificar, varen aconseguir perquè tothom en gaudís.

Potser és cert que no sabem valorar el que la democràcia representa i ens despreocupem de la política com si fos quelcom que no tingués transcendència per a la nostra quotidianitat. Però és que l'evolució d'aquella democràcia que amb tants esforços es va aconseguir, ha esdevingut quelcom realment decebedor. Ara bé, aquest desànim no és cosa d'una sola generació.

Davant aquesta realitat tendim a inhibir-nos, tot queixant-nos enèrgicament, entre avergonyits i irats, de successos com el lamentable cas Palau o el de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense pensar en la vinculació existent entre la classe política i la ciutadania, que és al cap i a la fi la que ha posat activament o passiva els seus dirigents on són, en càrrecs amb responsabilitat i confiança per gestionar “la cosa pública”.

Molts pensaran que les consultes per a la independència es limiten a una qüestió Espanya-Catalunya. I no és així.

Les consultes per la independència van més enllà. Reflecteixen l'esgotament dels discursos polítics que no mobilitzen masses, i davant els quals la ciutadania comença a mostrar capacitat d'oposició en un format més elaborat i menys pamfletari que una manifestació.

És un toc d'atenció als polítics, que han de prendre consciència que els mitjans de comunicació actuals via Internet uneixen més que separen, comuniquen més que aïllen i, per tant, poden ajudar a velocitats vertiginoses a configurar xarxes amb interessos comuns i amb gent formada i inquieta que pot iniciar un camí paral·lel, on els professionals de la política no siguin necessaris.

És cert. No tenim encara cap model d'Estat que s'adigui amb aquest model de política ciutadana, però segurament és qüestió de temps. El que si és cert és que per a molts el model actual no funciona. Corregeixo: funciona, però només per a alguns.

Si aquest sistema no ens satisfà, potser serà bo començar a pensar en alternatives i la independència n'és una.

Però això no és el més important. El més important és que els polítics s'adonin que els ciutadans comencen a pensar a fer política sense ells.

Aquest és el missatge que podem transmetre si aprofitem les consultes organitzades. És un missatge curt però clar, sigui quin sigui el resultat.

Susanna (Can Montjé)

Foto: J. Toribio

Denali al Decathlon

2010-02-17T22:05:00.006+01:00

Avui havíem d'anar a Decathlon però, en principi, a Decathlon només poden entrar gossos que vagin a coll. La Denali pesa ara gairebé 31 kg. Opció impracticable per tant... També hauríem pogut deixar-la al cotxe o quedar-nos un a fora amb ella, mentre l'altre comprava, però se'ns ha acudit una solució intermitja...

Si, tal i com veieu, l'hem posat sobre un carretó del propi Decathlon.

La cosa ha anat que se'ns ha acudit la possibilitat de posar la Denali dins un carretó per entrar a la botiga. Tot i que semblava una bestiesa, quan hem arribat a la porta hem vist un carretó absolutament adequat per a ella.

Una plataforma amb rodes. Voilà! Provem.

- Denali puja!

I la Denali, poc a poc, provant l'estabilitat de la superfície a la que la convidàvem a pujar, s'hi ha enfilat.

Aquí ja reiem. Bé... Fem que s'hi estiri.

- Denali, a terra!

I la Denali a terra. Doncs bé. Ja tenim la gossa col·locada. Ens ho ha posat fàcil. Doncs cap dins. Haig de dir que en Domènec ha entrat a la carrera empentant el carro, mentre jo i el segurata el seguiem...

Un cop ens hem aturat tots plegats, el segurata ha considerat que "tècnicament" no podia prohibir l'entrada de la Denali al recinte, perquè no anava per terra, encara que no anava a coll, i a més, el carretó era de Decathlon.

Sorprenentment, hem arribat a un pacte: si el director li cridava l'atenció per això, ens demanaria que sortíssim.

Una exhibició d'assertivitat i flexibilitat sorprenent en la professió.

D'altra banda, hem rigut moltíssim amb aquesta aventura, i també em divertit una mica tothom, sorprès de veure un gos sobre un carretó... La gent ens mirava incrèdula, sense entendre què feiem amb el gos sobre el carro.

I la Denali, a tot això, resignada a estar-se allà al damunt.

Ja es veu que entusiasmada la Denali no ho està, però com sempre s'ha portat com una bona minyona i no s'ha mogut fins que li hem donat permís. Ni tan sols quan el carretó feia una mica de vibració passant per damunt de les juntes s'ha espantat. Ens mirava buscant tranquil·litat.

Abans de passar per caixa més d'un i una, especialment treballadors de Decathlon, han vingut a fer-li festes, admirats de la seva actitud, tan tranquil·la.

Ai!! Com hem rigut!! Increïble!!

I aquest moment tan divertit i agradable, un cop més, ha estat possible gràcies a la Denali, perquè si no hagués volgut pujar a la plataforma no li hauríem pas obligat, però ho ha fet. I s'hi ha quedat. I no s'ha posat nerviosa ni tan sols quan el carretó anava xocant amb els bancs per emprovar sabates que hi ha enmig dels passadissos, malgrat els meus esforços per dominar la màquina!

Jo no puc dir una altra cosa que: estimo aquesta gossa. Estimem aquesta gossa. Nosaltres hem treballat molt per a que sigui una bona gossa, però situacions com les d'avui, està clar que han d'atribuir-se a alguna cosa més que no pas una bona educació. Ja devia portar molts extres de sèrie.

Fragment de "El Retrat de Dorian Gray" d'Oscal Wilde.

2010-01-17T19:54:00.005+01:00

-I, tanmateix- va continuar Lord Henry, amb la seva veu greu i musical, i amb el peculiar moviment de lama que li era tan característic, i que ja el distingia fins i tot en els dies d'Eton-, crec que si un home visqués la seva vida de manera total i completa, si donés forma a tot el seu sentiment, expressió a tot pensament, realitat a tot somni..., crec que el món rebria una empenta tal d'alegria que oblidaríem totes les malalties del medievalisme i tornaríem a l'ideal hel·lè; potser que fins i tot a alguna cosa més delicada, més rica que l'ideal hel·lè. Però fins i tot el més valent de nosaltres té por de si mateix.

La mutilació del salvatge troba la seva tràgica supervivència en l'autorrenúncia que desfigura la nostra vida. Se'ns castiga per les nostres negatives. Tots els impulsos que ens esforcem a estrangular es multipliquen en la ment i ens enverinen. Que el cos pequi d'un cop per totes, i s'haurà lliurat del seu pecat, perquè l'acció és un tipus de purificació. Desprès no queda res, excepte el record d'un plaer o la voluptuositat d'un remordiment. La única manera de lliurar-se de la temptació és cedir davant ella. Si es resisteix, l'ànima emmalalteix, anhelant el que ella mateixa s'ha prohibit, desitjant el que les seves lleis monstruoses han fet monstruós i il·legal.

S'ha dit que els grans esdeveniments del món succeeixen en el cervell. És també al cervell, i només al cervell, on es cometen els grans pecats. Vostè, senyor Gray, vostè mateix, encara amb les roses vermelles de la joventud i les blanques de la infantesa, ha tingut passions que li han fet espantar-se, pensaments que l'han omplert de terror, somnis i moments de vigília, el simple record de les quals pot tenyir-li les galtes de vergonya...

Jocs de nas

2009-10-18T23:18:00.002+02:00

Seguint l'estímul de la Pixie i la Montse m'he carregat de pavo i tres gots i he sortit al balcó, per jugar amb la Denali. Com que de vegades especialment a l'estiu ho he fet durant els passejos, sota l'ombra de les alzines, pensava que la gossa estaria contenta de jugar a aquesta nova versió del rastreig...

Abans d'aquesta, ho ha aconseguit dos vegades...

I aquí s'ha quedat...

LA NORMATIVA D'ANIMALS DOMÈSTICS DE SANT MARTÍ DE LLÉMENA

2009-09-25T21:37:00.004+02:00

Al costat dels contenidors de les escombraries és on l'Ajuntament informa als seus veïns i, recordem'ho, contribuents, de les coses importants. I és que avui, després d'uns dies sense passejar bé per les seqüeles de la caminada a Canet, hem anat a fer la volta, en condicions i vet aquí que això és el que ens hem trobat.

Llegeixo i el primer que em ve al cap és:

Què entén per "animal domèstic" l'Ajuntament? Gossos i gats sembla clar... I jo afegiria que els animals domèstics són tots aquells que viuen amb l'home... Així, caldria incloure als cavalls, als rucs, a les vaques...

Molt bé. Ja sé, aproximadament a qui afecta aquesta NOTA INFORMATIVA.

I a continuació el primer advertiment fa referència als gossos.

Anem concretant.

Dins el grup dels animals domèstics, els gossos en particular no poden anar "lliures sense vigilància". Bé. Això no ens afecta perquè la Denali no està mai lliure a la via pública sense vigilància. O això crec perquè no sabria ara mateix dir que entèn l'ajuntament per vigilància.

En conseqüència, sembla clar que gats, rucs, cavalls, vaques, cabres, oques, gallines, ovelles... poden anar lliures sense vigilància per la via pública. Molt bé. Ara entenc perquè les oques d'en Luís es troben de vegades a la "via pública" i ningú no diu res. No ho tenen prohibit.

Anem pel segon advertiment o recordatori.

Les vies públiques no es poden embrutar amb les deposicions dels animals (domèstics, s'entèn). Quina feinada se'ls ha girat a en Quim i en Marc, que quan van a femar, inevitablement els cauen fems del tractor... Veiam com s'ho faran... Ara només falta que els demanin que perfumin les caques de les vaques... Ui, i a en Juli, tres quarts del mateix... Se li ha acabat anar a muntar a cavall sense dur una bossa d'escombraries per recollir les tifes.

A nosaltres, aquesta tampoc no ens afecta. Hem ensenyat a la Denali a cagar i pixar als marges i, en qualsevol cas, no tenim problema en recollir la seva tifa si la fa a la via pública i llençar-la, o bé al contenidor o bé al camp... O fins i tot a la via privada.

Doncs analitzada la qüestió ja em quedo més tranquil·la, perquè no estem incomplint cap de les normes que NO se citen però que si que s'anomenen.

Ara bé. Dilluns demanaré a l'ajuntament la normativa al respecte i també demanaré que posin un paper als contenidors, que recordi als veïns que no es pot circular a més de 50 km. per hora per la carretera, ja que travessa un nucli urbà.

També demanaré la normativa respecte els contenidors que hauria de tenir el restaurant que hi ha al veïnat, ja que genera un gran volum de residus que sospito, no han d'abocar-se als contenidors dels particulars.

De fet, si m'ho proposo, puc col·laborar amb l'Ajuntament per a fer complir totes les normes municipals que s'incompleixen... Començaré pel restaurant de davant de casa, si, els de la família de l'alcalde. Segur que desitgen ser un model per la resta de convilatans.

Cara B

Caminada de Canet d'Adri

2009-09-21T00:06:00.007+02:00

Ahir varem anar a la Caminada que organitza A.L.A.R.M.A.T., pels voltants de Canet. Hi havia tres recorreguts i en principi havíem de trobar-nos amb més gent i els seus gossos, però per unes raons i altres no varem coincidir amb cap dels que havíem de veure però s'hi va afegir en Burton en l'últim moment.

L'avituallament i desdoblament del recorregut entre la ruta curta i la mitja. Nosaltres varem fer la mitja, 12 km.

I finalment, l'esmorzar.

La veritat és que va ser una mica dura per a mi, perquè el ritme va ser una mica fort. Però va estar bé. I la causa s'ho val.

Carta d’una metgessa a la Ministra

2009-09-18T09:45:00.002+02:00

Per Mónica Lalanda:

9 de setembre de 2009.

Senyora ministra, li proposo que sigui vostè la primera espanyola que es vacuni contra la grip A. De fet, (...), si es vacuna vostè i tota la cartera de gent que ens governa a Espanya, el grup control seria prou gran com per sentir-nos tots plegats més segurs.

Miri, li agraeixo que m’hagi possat al capdavant dels grups de risc i que tingui tantíssim interès en que jo no agafi la grip. Entenc que vostè em necessita per a que el sistema de salut no es col·lapsi; tanmateix, és una gran pena que així com vostè s’amoïna per la meva salut i de cop em valori com un bé nacional, no s’amoïnin per la meva situació laboral. La convido a que vingui a veure el meu contracte o el de la resta de metges d’aquest país. La major part treballem amb contractes que a la resta de l’Europa antiga serien una vergonya.

Senyora ministra, jo no em vacunaré. El virus no ha acabat de mutar i a partir de la darrera mutación, han de passar sis o vuit mesos per elaborar l’anomenada vacuna. És a dir, la vacuna que ens proposen no pot ser efectiva. Pel que fa a la seva seguretat, ja tenim experiència de vacunes per a la grip fabricades amb presses; s’utilitzen adjuvants perillosos per a poder posar menys quantitat de virus. Francament, jo prefereixo tenir mocs tres dies que patir un Guillain-Barré.

Senyora ministra, a mi no m’agrada ser un conillet d’indies. El Centre de Prevenció i Control de Malalties de la UE “espera a saber quins són els efectes de la vacuna en els adults sans per a detectar possibles conseqüències adverses”. Miri vostè, serà que no. Prefereixo que se la posi vostè i m’ho explica.

Senyora ministra, se’ls hi està escapant l’assumpte de les mans. Està ja ben clar que aquest virus, encara que molt contagiós, és molt poc agressiu i més del 95 % dels casos cursen de manera lleu. S’espera un màxim de 500 morts davant les 1500 a 3000 que provoca la grip tradicional.

Mentrestant, vostè està permeten un malbaratament de recursos inacceptable. Molts hospitals del país estan sent objecte de canvis arquitectònics absurds i innecessaris per preparar-se per a una hecatombe que ja sabem que no passarà. S’han gastat vostès 333 milions d’euros en aquesta pandèmia de color i fantasia. La letalitat del virus és del 0.018%, francament irrisòria.

Senyora ministra, deixi’m que li recordi que la grip A ha mort de moment a 23 persones i que té una taxa d’incidència de 40-50 casos per setmana i 100.000 habitants. No obstant això, el tabac produeix a Espanya 40.000 morts l’any i 6.000 per tabaquisme passiu. Això sí que és una pandèmia, però vostè prefereix igforar-la. És un tema menys atractiu que li crearia multitud d’enemics. Dels 447 morts a les carreteres espanyoles al 2008, ni en parlem, que no és de la seva cartera.

Senyora ministra, expliqui’m per què té vostè el Tamiflú sota custòdia de l’exèrcit. L’eficàcia dels antivirals en aquesta grip és dubtosa i de qualsevol manera l’únic que fa és reduir una estona la durada dels símptomes i amb efectes secundaris no menyspreables. Qualsevol diria que guarda vostè sota set claus la cura contra el càncer o la pesta bubònica. Posi el fàrmac a les farmàcies que és on han d’estar i deixis de fantasies més pròpies de Hollywood. Alternativament, faig quelcom similar sobre la patent de l’osetalmivir i permeti que el fabriquin altres companyies farmacèutiques i així no hi ha angoixes per restriccions.

Senyora ministra, les previsions de l'Organització Mundial de la Salut ja han patinat en ocasions anteriors. Amb la grip aviària, varen predir 150 milions de morts que al final varen quedar en 262 morts. S’han tornat a equivocar, no importa. El més important és aturar la bogeria en la que estem enfilats i aquesta, Sra. Jiménez, és la seva responsabilitat.

Senyora ministra, aquí una és cínica per naturalesa. Massa gent s’emporta beneficis d’aquest assumpte. No només els fabricants de les vacunes i els antivirus, sinó també els que fan mascaretes, els de la vitamina C, els del bífidus actiu, els fabricants de ventiladors artificials i pulsioxímetres, els dels mocadors de paper, els productes de desinfecció de mans, fins i tot els reclusos amb malalties incurables que volen aprofitar per tornar a casa. No obstant això, no em negarà tampoc que la pantalla de fum els ha vingut molt bé al seu govern ara que la crisi segueix el seu curs, l’atur té nivells històrics, ens pugen els impostos, puja l’IRPF i baixa el PIB. Una casualitat, suposo.

(...)

Mónica Lalanda ha passat els darrers 16 anys a Anglaterra, la major part com a metge d’urgències a Leeds (West Yorkshire). Actualment treballa a la unitat d’urgències de l’Hospital General de Segòvia, participa a diverses publicacions angleses i també il·lustra llibres i revistes amb vinyetes mèdiques.

La DIXA necessita una família

2009-09-14T21:34:00.006+02:00

La Mariona i el seu xicot aquest cap de setmana varen alliberar aquesta gossa

d'una casa de pagès on la tenien

estacada amb una cadena.

Té 4 mesos.

De moment està a casa d'uns amics, i la primera nit l'ha passat prou bé, sobretot per la cosa dels pipis, però no se la poden quedar així que busquen una família per sempre.

Si voleu més informació poseu-vos en contacte amb la Mariona (699 08 56 54), o amb el seu xicot, en David (687 91 61 77).

La Mariona és educadora canina i assessorarà en tot el que calgui a la família que la vulgui adoptar.

Si no podeu adoptar-la, doneu-ne difusió.

La festa del gos a Santa Cristina d'Aro... o no...

2009-09-08T23:39:00.009+02:00

Diumenge va celebrar-se, per primer cop, el Festiuguau de Santa Cristina d'Aro. En aquesta festa del gos hi havia programada una exhibició d'agility i d'obediència, un taller educatiu per a nens i nenes i un concurs popular de gossos i tot plegat amb la participació de tres protectores de la zona i l'objectiu, òbviament, de promoure la tinença responsable de gossos.

Com que no teníem res per aquest diumenge i hi havia diferents coses que ens atreien d'aquesta festa, varem decidir-nos a anar-hi i, perquè no, presentar-nos al concurs de gossos.

El dijous abans vaig trucar a l'ajuntament de Santa Cristina per a demanar informació i em varen explicar tot això que he escrit abans i, sorprenentment, quan vaig demanar què necessitàvem per inscriure la Denali em varen dir: "el gos".

Ni la llibreta de vacunacions, ni la targeta de l'AIAC ni res que acredités la meva responsabilitat vers la meva gossa, com a exemple de la jornada i com a requisit imprescindible per poder "exhibir-la" i ser mereixedores de cap premi... Sorprenent, no? Una bona Cara B.

La persona que em va atendre, malgrat esforçar-se a justificar aquesta incoherència, va haver d'admetre que era poc coherent, i insistia en el caràcter "popular" de la jornada... Vet aquí... Una oportunitat d'or perduda... Li vaig insinuar jo...

I aquí teniu un resum, que no el resultat de la jornada...

La festa va ser tot un èxit.

Si esperaven entre 20 i 30 gossos al concurs, segons em varen dir, s'hi varen inscriure 81 gossos i no en van poder admetre més perquè no tenien més obsequis per als participants. I, a més, l'esdeveniment va ser "cobert" per càmeres del programa de varietats España Directo de Televisió Espanyola.

Però, lluny de passar desapercebuts, crec que mig van fer la festa la seva mida... Tant és així que es va eliminar diria jo, l'activitat principal de la jornada: la gimcana infantil.

I a partir d'aquí, sumen altres despropòsits que han motivat aquesta entrada...

El lloc: la plaça del mercat. Ombres escasses i ni una sola font per assedegar els gossos.
L'hora: d'11 h. a 14 h. No cal dir res més no?
Els premiats? El premi a la més presumida (que no sé si era ja una categoria establerta d'entrada o una categoria forçada per la inèrcia televisiva), el va guanyar una mestressa que va portar la seva gossa guarnida com si fos una nina, premiant-se doncs aquesta grotesca iniciativa.

Tinc pendent d'esbrinar, si és possible, d'on va sortir aquesta iniciativa i quin objectiu veritable tenia ja que amb aquests elements em costa de creure que realment la motivació girés al voltant de la promoció de la responsabilitat vers els gossos.

I també tinc pendent de felicitar als organitzadors per la festa i pel seu èxit perquè, per a mi, hi va haver moltes coses bones:

- Tants gossos diferents per aquí i per allà, flairant-se els uns als altres, jugant: petaners, de raça, petits, grans, cadells, vells...
- Retrobament amb l'agility...

- La Denali fent creure la Cendra... La Roser no pot dir res. Sap perfectament a quina escola ha anat la nostra gossa i no pot reclamar-nos... ;-)

En definitiva, una iniciativa fantàstica però millorable. Esperem una propera edició més coherent.

Viatjar és un plaer...

2009-08-30T23:09:00.000+02:00

Posant a prova la crisi, desmentint la premsa que parla de catàstrofe econòmica i arriscant l'economia domèstica, no només hem canviat de cotxe sinó que, a més, hem fet unes vacances estupendíssimes!

I és que la nostra crisi econòmica està per arribar i, abans que arribi, havíem d'aprofitar... Així doncs, cap al mes d'abril, que varem trobar-nos amb la Sam i en Theo, ens varen parlar meravelles del Tirol, on ells havien estat uns anys abans amb la seva gossa Lucy. I dit i fet. La Sam, que és una dona perfecta i amiga meva, va enviar-me les dades dels llocs on havien estat, tot relatant les propostes en el seu estil tan particular i no ens hi varem poder resistir.

Internet és una benedicció que et permet aproximar-te i anticipar-te al lloc on penses viatjar i organitzar-te, cas que t'interessi i vulguis. Fins i tot apropar-te allà on no saps si mai podràs anar...

Així doncs, varem traçar el viatge, amb destinació a Telfes-in-Stubail (Àustria)...

...tot fent una escala a la pujada i una altra a la baixada, tal i com va recomanar-nos la Sam, ja que són més de 1.000 km. de trajecte.

Aprofitant però, que ja estàvem per allà dalt, varem ampliar una nit més el viatge i varem fer una aturada al Llac Como (Itàlia).

A més de veure i viure paisatges i moments fantàstics, dels que et fan sentir la persona més afortunada del món, ens han passat coses divertides i curioses. Aquest és l'inici d'una sèrie d'entrades dedicades al viatge al Tirol, i en concret a l'idioma...

No sé si a vosaltres us passa però a mi si i és que quan vaig a un lloc que parlen un idioma diferent del meu, acabo fent una adaptació del meu idioma, afegint algun acabament que considero totalment vàlid en l'idioma en qüestió... tant per parlar amb la meva parella o acompanyants com per parlar amb els autòctons... Per exemple: que ets a Àustria, doncs parles tot acabat amb a-en:

- Sopaten? ya ya! Sopaten!

Què ets a Itàlia? Doncs parles italiani, tot acaba amb -i, i ja està:

- Sonno cansati...

Si aquesta és una bona notícia, que saps idiomes que no has estudiat mai, la part negativa és que t'adones que l'idioma que havies estudiat sempre i que no se't donava malament, el tens absolutament desendreçat i oblidat, com si surtis directament del traster... En el meu cas és l'anglès... Construccions aberrants, adjectius mal utilitzats, bàsics erronis!!!!

Sort que la Roser em va deixar el llibre en anglès i així el vaig ressuscitant.

Continuarà.

MENTRESTANT...

2009-08-23T23:45:00.003+02:00

Estic preparant una entrada sobre les vacances, però per error avui s'ha publicat l'esborrany però encara no estava "visible", així doncs, mentre l'acabo de preparar, us deixo aquest vídeo, molt didàctic i entretingut, pels petits i no tan petits.

AVUI FAIG ANYS!!!!

2009-07-20T09:13:00.006+02:00

I aquest és el meu regal!!!!!

Us poso en antecedents.

A casa tenim dos cotxes. Un de nou, el cotxe de carreres que dic jo, que té poc més de tres anys i el “pexito”. Anomenem així al Peugeot 106 que em va “vendre” el meu germà fa un parell d’anys per 500 €, per poder canviar l’anterior cotxe, un Ford Fiesta Pachà... que em va vendre la meva cosina per 500 € també, un parell d’anys abans. El “pexito” té 14 anys, la mateixa edat que el Pachà quan el vaig portar a desvallestar. Quina impressió! Heu vist mai com aixafen el teu cotxe??? Tu que l’has tractat amb cura, en qüestió de dos segons el veus reduït a un manyoc de ferralla!!!

Bé doncs, desprès d’aquests incisos, la qüestió és que malgrat que no entrava en els nostres plans encara, al mes de març més o menys varem decidir mirar cotxe nou, aprofitant les veus que de crisi en el sector automobilístic. Així hem estat des de llavors. Saló de l’automòbil, concessionaris, internet... Cotxes que ens agradaven ja en trobàvem ja, però i la crisi?? El meu cosí, que treballa en el sector m’assegura que la crisi a l’automòbil és brutal. Jo faré acte de fe perquè ell ho diu i en sap molt, però no he notat enlloc que anessin justos de vendes els concessionaris on hem anat.

Fins i tot en algun concessionari s’han permès el luxe de ser maleducats. A la Nissan de Fornells, un tal Marc, amb el típic perfil de venedor de cotxes, desprès d’ensenyar-nos les meravelles del Qashqai+2 i fer-nos el pressupost i tal, va respondre, a la insinuació d’en Domènec de que pogués ajustar-nos el preu: - Ui, saps què passa? Que a mi em costa molt caminar amb els pantalons baixats. Ja veuràs, prova-ho! (Silenci)

Total, que finalment ens hem decidit per un altre.

Espero que aviat el podrem gaudir. Per fi! Pujar camins prop de casa... I lluny!!!

Prohibit als gossos

2009-07-05T11:43:00.009+02:00

Jo mai havia tingut gos i no m'agradaven els gossos.
Ara tinc gos 24 h. al dia i m'agraden tots els gossos... però no tots els amos de gossos.

I ara tinc una altra perspectiva des de la que miro l'entorn.

Puc anar amb la gossa o no?

La política de la nostra casa és que a tot arreu on poguem anar amb la gossa, anirem. El "poguem" el poso tant per si altres decideixen que la meva gossa no hi pot anar, com si nosaltres mateixos decidim que és millor que no hi vagi... On sigui. Per alguna cosa ens hem escarrassat tant en la seva educació, per poder portar-la on calgui sense haver de patir, ni per ella ni per nosaltres.

Així, hi ha llocs als que no puc anar o entrar si vaig amb la Denali... Però tampoc em traumatitza, perquè al cap i a la fi, també he hagut de descartar un restaurant de Girona que m'agradava molt perquè és per a fumadors, per tant, els no fumadors, no hi podem anar...

Vet ací que visc a un suposat paradís animal, perquè a la Llémena la fauna i la flora es conserven força bé i no han patit la voracitat humana que en d'altres indrets a tingut lloc, però...

Però en aquest lloc remot i arran de no sé quina idea brillant, hi ha zones restringuides als gossos...

Si, si, és el que sembla...
No ho entenc. Quin és l'objectiu? Que no ho saben els qui han decidit prohibir que hi passin els gossos per aquí, que per aquí mateix passen senglar, eriços, gats, guineus i qualsevol altre bitxo?

És o no és cara B?

Un gran descobriment

2009-06-27T13:29:00.003+02:00

Molts dels que correu per aquí teniu gos, però no sé si mai havíeu tingut oportunitat de veure el secret del seu "beure"...

Per a mi ha sigut tota una rebel·lació

Molta Sort Runa!

2009-06-11T22:53:00.004+02:00

És sorprenent

Fes-ho, ara, tu ja saps qui ets
Ho sents al teu cor i cremes d’ambició
Però primer, espera, no et serà servit en un plat
Hauràs de treballar més i més dur

I ho sé, perquè he estat abans allà,
Trucant a les portes del rebuig [rebuig]
I ja veuràs, perquè res és comparable als teus somnis

És sorprenent, és sorprenent
Tot el que pots fer
És sorprenent, fas que el meu cor canti

Ara, paciència, la frustració és a l'aire
I la gent que no té cura, t’enfonsarà
I cauràs, si, et colpejaràs contra la paret
Però torna sobre les teves passes
I seràs més forta i més intel•ligent

I ho sé, perquè he estat abans allà,
Trucant a les portes sense esperar resposta
I ja veuràs, perquè res és comparable als teus somnis

És sorprenent, és sorprenent
Tot el que pots fer
És sorprenent, fas que el meu cor canti
Ara et toca a tu!

No t’avergonyeixis
No tinguis por
No deixis que els teus somnis s’escapin

I tothom té el seu do
Mai et rendeixis
Mai he cregut en l’exageració
Confia en els teus instints
I el més important,
No tens res a perdre
Així que ves a per totes

És sorprenent, és sorprenent
Tot el que pots fer
És sorprenent, fas que el meu cor canti
Ara et toca a tu!

És sorprenent, és sorprenent
Tot el que pots fer
És sorprenent, fas que el meu cor canti
Ara et toca a tu!

L'Alaska JA ÉS A CASA!

2009-06-01T17:30:00.000+02:00

Doncs si!

Aquest matí han avisat en Toni que l'havien trobat a Terrassa. Per sort, la família que l'havia trobada havia anat de seguida al veterinari per esbrinar si duia xip i llavors, des de l'AIAC han contactat amb en Toni i l'ha pogut anar a buscar.

A mi em fa l'efecte que la varen robar perquè els va fer gràcia la gossa i s'han refiat que era manyaga i l'han deixat anar, sense vigilar-la massa i els ha desaparegut...

Quina bona notícia!!

----------------------------------------------------------------------------------------------------
(14-05-09) Avui per la tarda la meva gossa Alaska ha desaparegut del lloc on treballo.

Hi ha un forat gran i està tallat, per això sospito que me l'hagin robat.
L'estic buscant desesperadament.

Això ha passat al meu poble, Vinyoles (Masies de Voltregà), província de Barcelona.

Si sabeu o trobeu alguna cosa prego que m'ho digueu, si us plau.

De vegades....

2009-05-22T21:07:00.018+02:00

...al·lucino per les coses que arribo a fer i que mai hauria dit que faria... però des de ja fa un temps m'adono que faig coses que no hauria pensat mai que faria...

NeronBallow

SimbaDenali... com no...

Gràcies Judith, Sergio, Toni, Ivan i Domènec per un dia tant i tant especial i per ajudar-me a no defallir per arribar al cim i per no deixar que m'hi quedés!!!

EN-RONDALL-ÉMENA

2009-05-20T21:56:00.004+02:00

Per preparar el text que avui llegiu sobre l’Enrondallémena, vaig començar per esbrinar què volia dir ronda, rondar, rondalla... A què feia referència exactament aquest joc de paraules que és Enrondallémena, i que jo, per nouvinguda, no havia conegut en origen. Així vaig descobrir amb sorpresa que aquests mots portaven a altres que descrivien el que feia unes hores havia passat a la reunió de la tarda per preparar la nit d’enguany.

Grup de persones que fan la ronda. Cançó ballable. Narració generalment breu. Camí. Consumicions iguals...

Això deia el diccionari. I m’adonava que de fet, tot això és Enrondallémena.

Hi haurà un grup de persones que fan la ronda, una ronda que consistirà en explicar a tots els qui vulgueu venir, curtes faules, refranys i contes... Els autors triats per aquesta tercera edició, Francesc Eiximenis i Anselm Turmeda, són llunyans en el temps però no en el que expliquen. Nascuts al Segle XIV, el primer a Girona i el segon a Mallorca, tots dos varen ser religiosos però les seves trajectòries varen evolucionar de diferent manera encara que les seves obres destil·len de forma ben similar ironia i crítica vers la societat del moment i les seves perversions. És en aquest punt que veiem que, com se sol dir, segles més tard els seus versos són vigents.

Com farem passar aquesta ironia social? Doncs ens acompanyarà el grup musical Els Groullers perquè anem assaborint cada idea amagada darrera els versos. I parlant d’assaborir. També hi haurà coca i cava. I la Lluna. Si els núvols no l’amaguen, serà plena i us il·luminarà el sopar si voleu portar-vos-el.

L’Enrondallémena d’aquest any tindrà lloc el dissabte sis de juny a les 21 h. del vespre a Santa Cecília de les Serres. Veniu, sopats o per sopar, però disposats a estrenar les nits a l’aire lliure amb poemes i música.

I per fi, una treva!

2009-05-01T23:42:00.013+02:00

Doncs si. Desprès de dies i dies de pluja aquest cap de setmana de durada gairebé ideal ha fet un sol espatarrant i hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars de part de la vall...

El pla de Sant Martí amb un núvol...

El pla de Sant Martí sense el núvol... mig minut més tard que la fotografia anterior...

Sant Martí de Llémena
Sant Roc
Granollers de Rocacorba
Girona
I no us penseu, que la Denali és com en Wally... sempre surt... Aquest cop amb el seu amic Burton, que posats a esperar, s'ajeu i la veu venir... ja estava cansat i feia calor...

I aquesta és d'avui, d'un racó que no puc confessar públicament però al que m'encantarà portar-vos-hi ;-)

Trobar-se no és tan difícil.

2009-04-18T20:07:00.015+02:00

L'agenda de vegades es posa "cabroneta" i apilona activitats. Així és que en ocasions tinc la sensació que no acabo de gestionar bé el meu temps. Però com que tinc altres experiències que contradiuen aquesta idea, he arribat a la conclusió que el que passa és que tenim molta gent amb la que ens agrada compartir el nostre temps lliure. Fins i tot, amb algú voldries compartir també el temps de la feina. Això és el que em passa amb la Sam. Però a manca de la segona opció, preparem un pic-nic, agafem les gosses i els "nòvios" i ens trobem al Montseny. Malgrat que no era aquest el pla inicial. Malgrat que amenaci pluja. Malgrat que no ens hàgim entès en el punt de trobada. No és tan difícil.

Un cop al lloc, la Lucy-pussy de seguida ho ha vist claríssim i no ha deixat perdre la oportunitat de rebolcar-se a cada pas!

Ha estat tota una sorpresa que encara hi hagués una miqueta de neu i, per tant, molta aigua per tot arreu. El pantà de Santa Fe sempre ofereix fotografies espectaculars.

I vet ací que de vegades tot va a favor i just quan ja donàvem per complet el passeig ha començat a plovinejar i hem trobat aixopluc en un particular "escenari" on hem muntat la paradeta. Dic escenari perquè, com veieu, teníem públic.
I desprès, desfent el camí de tornada a casa, esperàvem trobar neu però no ha estat així. El paisatge però no ens ha decebut gens i hem pogut continuar fent unes fotos estupendes.

Quin gust poder gaudir de dies així.

Setmana Santa a la Llémena, i més.

2009-04-13T21:35:00.006+02:00

Aquesta setmana santa hem posat a prova casa nostra. Hem tingut la gosadia de convidar uns amics madrilenys a passar uns dies aquí, amb el seu gos, l'Itabork, un malamut una mica més petit que la Denali... d'edat, que no de talla. I ens ha anat molt i molt bé.

Els varem portar a la platja, que l'Itabork no hi havia anat mai encara...

... i també varem anar a fer una ruta per Granollers, que amb aquestes pluges més aviat semblava Colòmbia (ep! no m'ho invento, que m'ho ha dit un amic colombià!)

Per acabar-ho de rematar, el divendres varen afegir-s'hi els malamuts de la Daria, germans de la Denali. I malgrat algun que altre ensurt estem molt contents de com ha anat tot.

Veiam quan podrem repetir-ho. Tants malamuts junts fan molt de goig.

Benvinguda al meu bloc, Marina (i família)

2009-04-07T21:38:00.005+02:00

Neteja de la riera 28-03-09

2009-04-03T23:39:00.009+02:00

Dissabte passat, en lloc de netejar la casa per dins, vam anar a netejar-la per fora.

Erem un grupet prou nombrós, una trentena, que desprès de fer un esmorzaret als estudis de Sant Martí, varem anar a la riera de Granollers perquè amb les pluges de l'hivern s'hi han apilonat un munt de plàstics. Però no tothom va treballar amb la mateixa intensitat... I la varem enxampar...

El dia 16 torna a haver-hi neteja així que si voleu, ja sabeu... (Rectifico. No hi haurà segona volta... però si us ve de gust fer una passejada netejadora, en qualsevol moment en podem improvisar una)

TV3 NO POT DEIXAR D'ENSENYAR LA DENALI!

2009-03-27T23:21:00.004+01:00

Si! Hem sortit a la tele 3!!!

Ja s'acostava l'hora de sortir al ring de nou, per la tarda, així que ens varem disposar a "maquillar-la" . La Roser es va posar mans a la obra (jo vaig fer una intentona i no és lo meu) i tot d'un plegat varen aparèixer els del Club de tv3. Ja l'havia vist aquell reporter mentre feia la volta per veure com era el "ring central" i el "pre-ring" però tenia claríssim que no vindrien pas a fixar-se en nosaltres.

M'equivocava. Se pas que varen veure que els hi vagi cridar l'atenció però en un moment teniem la càmera i la carxofa al davant! La Roser mirant-me i dient:
- La propietària! la propietària!

Quan varem veure que allò anava de veres la Roser va tenir l'acudit de posar una targeta de Lladruc per allà sobre però ens varen dir que no podien fer publicitat... Jo em vaig queixar una mica: Maizena si però Lladruc no. Quina llàstima! Si m'enganxen mínimament preparada, li faig la falca a la Roser!

DENALI LA MILLOR CADELL DE MALAMUT DE L'EXPOCANINA 2009!

2009-03-23T21:42:00.018+01:00

Sí, sí! Tal i com ho llegiu! La Denali va obtenir una qualificació de Molt Bé 1a. que és la màxima qualificació que pot obtenir un cadell i que va fer que passés a la final dels cadells dels grups d'aquella jornada, a la tarda.

La veritat és que nosaltres havíem preparat molt bé a l'Estrella per a que obtingués el millor resultat. Així, varem procurar que estigués ben tranquil·la abans de baixar a la ciutat on havia de saltar a la fama.

Tot i que per a nosaltres no era una competició els nervis començaven a fer acte de presència i varen incrementar-se amb la notícia que en Volk-petit, germà de la Denali, no podria participar perquè s'havia cruspit un parell d'hams en el passeig matinal. Una de les coses que més m'amoïnava era pensar en el que passaria si la Denali, per aquelles casualitats de la vida quedava primera i ens demanàven "els papers", que no tenim, perquè no sabem qui són els avis de la Denali.

Però bé, un cop donada la volta de reconeixement al firal i que la Denali veiés que,la cosa consistia bàsicament en veure passar gossos i gossos sense gairebé ni poder ensumar-los, varem tornar al cotxe a buscar els bàrtuls. I malgrat que anàvem, pensava jo, amb força temps per muntar la paradeta i preparar la Denaleta, encara vam haver de còrrer! Sort que l'Eva ens va donar un cop de ma amb les tisores i la Roser va agafar les regnes de l'acicalament. Gràcies Roser! Saps que en part va ser culpa teva eh, això??

Així doncs en un moment tocava sortir al Ring. La Denali estava a punt i en Domènec també (Gràcies Domènec per regalar-me moments així). I cap allà van anar marxant, compenetrats, contents, entenent-se. I jo, emocionada de veure'ls que s'ho passaven bé. Qui ho havia de dir.
I no vaig ser la única (sense comptar la Senyo Roser), que va considerar que ho havien fet molt bé i que lluïen tant que mereixien la màxima qualificació: Molt Bé 1a, va dir el jutge, la qual cosa ens portava a haver de participar a la final de la tarda. Val a dir ara, que era la única cadell de malamut que participava, però els entesos diuen que el jutge podia perfectament no haver-la enviat a la final i haver-li donat un Bé i "va que arde".

Al migdia va arribar la Daria amb la Katia, la mare de la Denali, desprès de mesos sense veure-la. Daria això no pot ser! Veure la Katia és com veure el futur i no pot passar tant temps entre una i altra trobada.
Llavors varem aprofitar per fer una volteta amb les malamutetes més guapes.: la Denali, la Katia i l'Alaska, la malamut d'en Toni. Mireu-la...
Tot i que algunes varen aprofitar més el passeig que d'altres... eh, Katia? Com se la miraven els expositors quan varem entrar al firal altre cop! De fet tots nosaltres anavem esquivant-la quan se'ns apropava! Semblava un senglar però estava taaannnttt feliç! Sort que la Denali no va seguir les seves passes...

Així doncs, en tornar a la nostra paradeta varem posar l'estrella a descansar, per a que sortís contenteta al ring. I ella, que sempre sap el que més li convé, va aprofitar per fer una bona migdiada.

I vet-aquí que malgrat tenir una gosseta que no reuneix els requisits exigits per a les exposicions, és a dir, que no té pedigree, la van trobar ben pedigrosa. I ella mira, tan panxa...

Ah, sabeu amb quin nom la varem inscriure? Denali running by LLemena's Valley!

EXPOSICIÓ CANINA DE GIRONA

2009-03-17T23:35:00.008+01:00

Nosaltres hi participem!

Dissabte 21 de març de 2009
a les 10:53 al
ring 4

Doncs si, seguint la línia de portar a la Denali a tot arreu on sigui benvinguda l'hem inscrita al concurs de bellesa a la categoria de cadells, perquè encara que no ho sembli, és un cadell de poc més de 7 mesos. Ja queda poc però hem estat preparant amb intensitat aquest esdeveniment.

Aquí la teniu desprès d'una dura jornada d'entrenament...

Com que la varem veure tan estressada varem pensar que potser el mar li aniria bé per a trobar la pau...

Quines altres coses hem fet/fem per preparar l'exposició? Doncs practicar el trot, l'aturada, que li mirin les dents estranys, que remeni la cua a la ordre, acostumar-se a les aglomeracions de gent (llegiu: passejos pel mercat del dissabte)... I tenim hora divendres per anar a la pelu, que així ja aprofitarem i la banyarem per primer cop en 7 mesos (tota el que té de vida!).

Vet ací que, si bé és possible que no guanyi, no es podrà dir que no és maca i que no hem treballat de valent , tal com si tingués possibilitats.

Ja sabeu...

DISSABTE 21 DE MARÇ
A LES 10:53
AL RING 4 DE LA
FIRA DE GIRONA

Rubianes

2009-03-01T16:42:00.004+01:00

No sé quan vaig descobrir Rubianes, però el primer record que trobo ara que sé de la seva mort és d'un dia d'estiu, al voltant del meu 25è aniversari, en què varem anar amb unes amigues a veure "Rubianes Solamente" a un teatre del barceloní barri de Gràcia que ara no recordo com es deia, molt abans diria jo de què anés al Capitol. Tampoc recordo quan va durar l'obra, però si recordo perfectament pregar per una pausa al cap de 30 minuts d'haver començat. La panxa i la cara em feia tant mal de riure que pensava que si el ritme no baixava hauria de sortir per a recuperar-me. Respirava amb prou feines. Per què tan riure? Per la seva ironia, per la seva grollera subtilesa i la seva energia.

Que descansi... Si vol...

7 mesos!

2009-02-28T22:12:00.000+01:00

Ahir la Denali va fer 7 mesos ja... Poso aquest video que és de quan vàrem anar a Andorra, però que fins ahir no vaig ser capaç de penjar-lo...

Platja d'Espolla

2009-02-22T23:30:00.013+01:00

La setmana passada vàrem fer una camina amb els amics a la platja d'Espolla, prop de Banyoles, per veure uns salts d'aigua que es donen rarament, però enguany ha brollat l'aigua fins a tres ocasions i calia aprofitar l'excepcionalitat del fenomen.

I varem trobar molts gossos, però especialment la Denali s'ho va passar molt bé amb la Runa, una cadelleta de golden molt i molt maca i divertida.

La Denali boicoteja la foto... què hi farem...

Cristóbal tens unes gosses precioses!

FELICITATS JANA!

2009-02-18T08:00:00.002+01:00

Hola superguapíssima!

Et desitjo que passis un gran dia i que et diverteixi aquest regalet que t'he deixat al meu bloc per a tu!

Molts de petons i abraçades preciosa! Alguns ja saps, fes-los arribar al Pau i als pares!

Quan ho celebrem??

Un dissabte qualsevol...

2009-02-07T23:33:00.016+01:00

Un dissabte qualsevol quedes per dinar amb uns amics a un restaurant que fa mesos volies provar i aprofites per anar a veure "les tietes" de Cal Sord. El dia és fantàstic...

...i les gosses estan felices de campar-la pel camp... Semblen les tres reines màgiques: la rossa, la blanca i la negra...

La Denali, que és la petita, juga a cuit a amagar...

...i encara que no sempre aconsegueix la col·laboració de les tietes, no se'n sent. Està felicíssima perquè pot córrer sola...

... pot córrer acompanyada...

... i fins i tot pot remullar les potes en aigua ben fangosa...

Desprès del passeig l'hem deixat amb els "avis" i tornant de dinar hem trobat imatges com aquestes: ESPECTACULARS...

Però les emocions del dia encara no s'havien acabat... A casa, des de sempre hi ha hagut presència d'insectes diversos, predominant mosquits i aranyes, però sempre de dimensions descomunals. Des que tenim la gosseta hi ha una activitat que s'ha integrat en la nostra vida quotidiana: la cacera de l'aranya. Així, quan en Domènec o jo localitzem un espècimen cridem la Denali i la fem posar en alerta de caça... Però sovint cal que nosaltres (bé, nosaltres no, en Domènec gairebé sempre, haig de ser justa), apropem el bitxo per tal que la Denali hi arribi. Aquesta tarda s'han donat escenes com aquestes...

La primera víctima s'ha rendit a l'instant... diria jo...

Però la segona ha lluitat una mica més, fins i tot ha intentat camuflar-se entre el pèl de la Denali, i a ella l'ha despistat, si, però nosaltres -perdó, en Domènec- l'hi ha tornar a posar a l'abast...

I desprès de la batalla, els descans de la guerrera...

La passió de la Denali

2009-02-05T21:57:00.014+01:00

Ja fa més o menys un mes que no fem classes per a cadells sinó que ens hem incorporat al grup d'iniciació a l'agility però som molts i si només hi ha un circuit triguem moltíssim a repetir l'exercici de manera que la Denali, arribat el moment, està fastigejada. Aquest dimecres però vaig localitzar un parell de joguines que poguessin ser del seu interès i encara que només vam poder fer l'exercici tres cops, tots tres varen anar força bé, sobretot el segon, clavat a la primera.

Tot aquest rotllo el poso perquè avui he vist claríssim quina és la manera d'obtenir l'atenció i disposició de la Denali. La riera i unes branques i ja som l'equip més ben compenetrat.

Va! Va! Tira-la ben lluny!

Uff! Què gran! M'encanta!

Va! Ja torno a estar a punt! Atenta!

Ui! Que se m'escapa!

Cap problema... Ja passarà per aquí...

Ja és meva!

No et facis il·lusions, ja saps que me l'emporto!

Es veu que ha sortit al pare en la passió pels pals i per l'aigua.

Denali, "la ladrona"

2009-01-25T19:56:00.014+01:00

Avui hem sortit a passejar, com sempre, però amb la perspectiva del matí per davant, en aquest diumenge tan soleiat. Mentre ens arreglàvem hem provat de deixar la Denali pel jardí, tot vigilant per cada finestra i fent-li festes quan era prop de casa. Quan ja estàvem llestos per sortir me l'he trobat al camí que va a la casa dels veïns de dalt... Com unes estàtues ella i la Nuca es miraven. Estranyament, la Nuca no bordava darrera la tanca.

Com ens passa sovint, descobrim paratges fantàstics amb vistes impressionants sense ni tan sols plantejar-nos-ho. Avui, per exemple, hem descobert un camí que ens portava a la muntanya de sobre casa, des d'on es veu Sant Esteve de Llémena.

Per arribar aquí dalt la pujada ha sigut considerable tot i que la possibilitat de trobar les vistes que hem trobat ens estimulava a pujar. Val a dir que en general ens passa que pugem i pugem i esperem trobar unes grans vistes però quan som dalt, hi ha tants arbres que no podem veure gaire res... Però ens ho passem bomba anant a l'aventura.

I seguint el camí hem arribat a un lloc fantàstic per fer un pic-nic, on l'herba és prou alta per jeure-hi còmodament...
... i amb vistes cap a Granollers.
I encara que la Denali s'hi ha escarrassat, no hem trobat cap tresor... ni tan sols cap... bé... això ja us ho explicaré un altre dia...

Així que hem tornat satisfets cap a casa, i hem entrat a saludar en Pere, que ens ha explicat que tot just acabava de fer les botifarres i tota la mandanga de la matança del porc. Quan sortiem d'allà la Denali ha vist un ós que estava per allà l'escala, però li hem pres i hem continuat cap a casa. Com que havíem decidit dinar a fora i fer carn a la brasa, mentre jo preparava el foc i en Domènec estenia la roba la Denali ha tornat a casa d'en Pere a buscar aquell ós oblidat. Això però no ho hem sabut fins que jo m'he apropat per veure què rosegava, tan tranquileta jaguda al jardí. I li hem tret i li hem donat un ós de pell nou però es veu que li ha semblat un plat de poc gust així que, de nou, i furtivament, ha agafat camí amunt cap a casa d'en Pere. Jo, enfeinada amb el foc, m'he trobat l'ós nou de trinca, sense ni una esgarrepada davant de casa i he vist claríssim que la Denali havia anat "a la cacera" d'un ós "com déu mana". I si, efectivament, allà l'ha trobat en Domènec, ensumant el jardí dels veïns sense que ni ells mateixos se n'haguessin adonat. Veurem com evoluciona això, perquè al Pere, agradar-li, el que es diu agradar-li al Pere no li agraden els gossos.

Estimades Malia i Sasha...

2009-01-19T13:25:00.002+01:00

Estimades Malia i Sasha:

Sé que us heu divertit molt aquests dos darrers anys de campanya anant a “picnics", desfilades i fires estatals menjant tot tipus de menjar escombraries que segurament ni jo ni la vostra mare us hauríem deixat menjar. Però també sé que no ha estat sempre fàcil per a vosaltres ni per a la mare, i que tot i que esteu molt entusiasmades amb el nou cadell, això no compensarà tot el temps que hem estat separats. Sé quant m’he perdut en els darrers dos anys i avui vull explicar-vos una mica més al voltant de les raons que em varen decidir a portar a la nostra família per aquest camí.

Quan era jove, vaig pensar que la vida es tractava fonamentalment de mi, de com m’enfrontaria al món, que seria exitós i aconseguiria les coses que volia. Però desprès vareu arribar vosaltres dues a la meva vida amb tota la vostra curiositat i màgia i aquests somriures que sempre aconsegueixen omplir el meu cor i alegrar-me el dia. I de sobte, tots els grans plans que tenia per a mi ja no semblaven tan importants. Aviat vaig descobrir que els grans moments de joia a la meva vida eren la joia que veig en vosaltres. I em vaig adonar que la meva pròpia vida no tindria molt valor si no era capaç d’assegurar que vosaltres tindríeu la oportunitat de ser felices i sentir-vos plenes. Al final, noies, aquest és el motiu pel que vaig decidir ser president, pel que vull per a vosaltres i per a cada nen d’aquest país.

Vull que tots els nostres nens vagin a escoles on desenvolupin el seu potencial, escoles que siguin un repte, els inspirin i generin en ells una capacitat de meravellar-se del món que tenen al seu voltant. Vull que tinguin l’oportunitat d’anar a la universitat, encara que els seus pares no siguin rics. I vull que accedeixin a bons llocs de treball, treballs que paguin bé i els donin beneficis com atenció mèdica, treballs que els deixin temps suficient per estar amb els seus propis fills i retirar-se amb dignitat.

Vull que puguem sobrepassar les fronteres del descobriment per a que puguin conèixer noves tecnologies i invents que millorin les seves vides i facin d’aquest planeta un lloc més net i segur. I vull que puguem sobrepassar les nostres pròpies fronteres per a que arribem més enllà de la divisió de raça i territori, gènere i religió que ens impedeixen veure el millor de cadascú.

De vegades hem d’enviar els nostres joves, homes i dones, a guerres i altres situacions perilloses per protegir el nostre país, però quan ho fem, vull estar segur que serà només per molt bones raons, que farem tot el possible per arranjar les nostres diferències amb altres de manera pacífica, i que farem tot el possible per mantenir a tots els nostres compatriotes segurs. I vull que cada nen entengui que les benediccions per les que aquests valents americans lluiten no són gratuïtes, que amb el gran privilegi de ser un ciutadà d’aquest país venen grans responsabilitats.

Aquesta va ser la lliçó que la vostra àvia va intentar ensenyar-me quan jo tenia la vostra edat, llegint-me textos de la Declaració d’Independència i parlant-me dels homes i dones que marxaven per la igualtat, perquè creien que aquelles paraules que s’havien escrit en el paper feia dos segles significaven quelcom. Ella va ajudar-me a entendre que Amèrica és gran, no perquè és perfecta, sinó perquè sempre pot ser millor, i que la feina pendent per perfeccionar la nostra unió recau en cadascun de nosaltres. És una càrrega que passem als nostres fills, i a la que ens acostem amb cada generació, cada cop més a prop del que sabem que Amèrica ha de ser.

Espero que vosaltres dues reprengueu aquesta responsabilitat, corregint els erros que veieu i treballant per donar a altres les oportunitats que vosaltres heu tingut. No només perquè teniu l’obligació de donar alguna cosa a canvi al país que tant ha donat a la vostra família sinó perquè vosaltres teniu aquesta obligació amb vosaltres mateixes. Perquè és només quan adreceu els vostres esforços a quelcom més gran, que descobrireu el vostre veritable potencial.

Aquestes són les coses que vull per a vosaltres, créixer en un món que no posi límit als vostres somnis ni metes, i com a dones compassives i compromeses que ajudaran a construir el món. I vull que cada nen tingui les mateixes oportunitats d’aprendre i somiar i créixer que vosaltres, noies, heu tingut. Per això he decidit emprendre aquesta aventura amb la meva família.

Estic tan orgullós de vosaltres. Us estimo més del que pugueu imaginar. I dono gràcies cada dia per la vostra paciència, saber estar, gentilesa i humor mentre ens preparem per iniciar aquesta vida junts a la Casa Blanca.

Us estimo,

Pare

Ruido

2009-01-13T23:20:00.003+01:00

Un cop més, Sabina esdevé un exquisit il·lustrador poètic de les emocions. Gaudiu-la o patiu-la... però sentiu-la.

RUIDO

Ella le pidió que la llevara al fin de mundo,
Él puso a su nombre todas las olas del mar.
Se miraron un segundo
Como dos desconocidos.

Todas las ciudades eran pocas a sus ojos,
Ella quiso barcos y él no supo qué pescar.
Y al final números rojos
En la cueva del olvido,
Y hubo tanto ruido
Que al final llegó el final.

Mucho, mucho ruido,
Ruido de ventanas,
Nidos de manzanas
Que se acaban por pudrir.
Mucho, mucho ruido,
Tanto, tanto ruido,
Tanto ruido y al final
Por fin el fin.
Tanto ruido y al final...

Hubo un accidente, se perdieron las postales,
Quiso carnavales y encontró fatalidad.
Porque todos los finales
Son el mismo repetido
Y con tanto ruido
No escucharon el final.

Descubrieron que los besos no sabían a nada,
Hubo una epidemia de tristeza en la ciudad.
Se borraron las pisadas,
Se apagaron los latidos,
Y con tanto ruido
No se oyó el ruido del mar.

Mucho, mucho ruido,
Ruido de tijeras,
Ruido de escaleras
Que se acaban por bajar.
Mucho, mucho ruido,
Tanto, tanto ruido.
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final...
Tanto ruido y al final
La soledad.

Ruido de tenazas,
Ruido de estaciones,
Ruido de amenazas,
Ruido de escorpiones.
Tanto, tanto ruido.

Ruido de abogados,
Ruido compartido,
Ruido envenenado,
Demasiado ruido.

Ruido platos rotos,
Ruido años perdidos,
Ruido viejas fotos,
Ruido empedernido.

Ruido de cristales,
Ruido de gemidos,
Ruidos animales,
Contagioso ruido.

Ruido mentiroso,
Ruido entrometido,
Ruido escandaloso,
Silencioso ruido.

Ruido acomplejado,
Ruido introvertido,
Ruido del pasado,
Descastado ruido.

Ruido de conjuros,
Ruido malnacido,
Ruido tan oscuro
Puro y duro ruido.

Ruido qué me has hecho,
Ruido yo no he sido,
Ruido insatisfecho,
Ruido a qué has venido.

Ruido como sables,
Ruido enloquecido,
Ruido intolerable,
Ruido incomprendido.

Ruido de frenazos,
Ruido sin sentido,
Ruido de arañazos,
Ruido, ruido, ruido.

ANUNCIS...

2009-01-11T22:12:00.007+01:00

Mentre nosaltres gaudim de la nostra gossa n'hi ha que s'ho passen malament, per diverses raons. Aquí teniu en Roqui, que es va perdre la setmana passada per Sant Martí Sapresa. Si l'heu vist l'Estel us agrairà qualsevol pista que pogueu donar-li.

I també varem tenir notícia mitjançant el bloc de la Mariona Monrós del cas de la Boira, una gossa amb necessitats especials que busca una família que li pugui donar una nova oportunitat. Si visiteu el bloc de la Mariona podreu llegir la carta que han escrit en Xavi i la Laura, els actuals amos de la gosseta, i les raons que els porten a fer aquesta crida a contracor i tot l'ajut que oferiran a qui se'n pugui fer càrrec.

I aquí hi ha el gos de la Gemma, un cadell de malamut de 8 mesos que es troba en adopció... Si en voleu saber més coses, digueu-m'ho.

Neu a la Llémena

2009-01-07T09:17:00.007+01:00

Foto: Josep Toribio

Cap d'any

2009-01-03T15:37:00.007+01:00

Doncs si. El cap d'any arriba i passa i cadascú el celebra com vol o com pot. Aquest n'és un exemple...

Ara que quan va començar a sentir la fressa del cotillon, lluny de buscar un lloc més tranquil, es va aixecar, va estirar l'espatlla i les potes i... cap a la festa!! Globus! que no els havia vist mai! Primer li varen fer por però desprès ja hi jugava tota sola al seu aire i fins i tot els feia petar, expressament segur, i mirava de cruspir-se'l! Però desprès de 4, 5 ó 6 cops que la varem interceptar ja ho deixava córrer. Total, que es va portar super bé i semblava la mar de feliç amb tanta gent per allà i quan la feiem estar a fora perquè a dins feia massa calor. No vaig parar de donar-li premis, perquè es portava tant i tant bé que fins i tot va arribar a commoure'm. Nosaltres adaptem la nostra vida a ella, però ella també s'adapta a la nostra vida. És una joia.
Feliç any nou Denaleta, i que compartim moltes més coses juntes! I que vosaltres ho veieu!

Temporal a la Garrotxa

2008-12-28T23:35:00.011+01:00

Despistats que estàvem que hi havia neu a prop de casa ens en varem anar cap a la Vall d'en Bas,

però l'endemà diumenge, que es varen aixecar una miqueta els núvols i varem poder veure les muntanyes de Granollers, varem decidir-nos a agafar el tot terreny i anar a la recerca de la neu.

Amb aquest temporal es veu que una llopeta ferotgíssima va sortir del seu cau i va baixar fins a terres habitades.

Va intentar atacar-me, però no patiu, me'n vaig sortir.

Tot i que en algun moment vaig patir per la meva integritat física...

I en veure que no podia clavar-me queixalada, il·lusa llopeta, va fugir buscant altres víctimes...

Però al final ens varen fer amigues i va voler venir amb nosaltres cap a casa...

I ara la tinc aquí a la catifa escarxofada, que avui hem anat a passejar una mica pel camí ral i l'aventurera s'ha fotut per un torrent que, per sort, no portava aigua en aquell moment, i l'hem perdut o més ben dit ella ens ha perdut a nosaltres i l'hem estat buscant però al cap d'una estona ens ha trobat. Quin ensurt per tots tres!

Campionat de Cat de mushing i canicross. Bell-lloc d'Urgell

2008-12-21T23:19:00.009+01:00

Aquest cap de setmana hem anat per primer cop a una cursa de mushing de debò! Mitjançant la Roser havíem anat a veure entrenar en Carles i en Robert però encara no havíem pogut anar a una cursa i aquest cap de setmana, tot i que no fèiem trio, no només hem pogut veure-les sinó també viure-les. Per a mi i la Denali hi havia moltes coses noves (de tantes que n'estem vivint): la Denali estrenava transportí i jo faria de "control" a la cursa. A més, la gosseta hauria de dormir al cotxe per la nit, i hauria d'estar-se sola, bé, sola sola no, però si sense mi, mentre jo "treballava" per la cursa. El trajecte fins a Bell-lloc va anar la mar de bé, i l'arribada a l'steak out (o zona d'acampada) emocionant. Tots els atletes ambientant-se...

Després d'una bona estirada de cames, vàrem tornar a l'steak out on la Denali va quedar-se una estona "estacada", cosa que no havíem tingut ni necessitat ni oportunitat de provar fins ahir. I, com en moltes altres coses, va comportar-se com si ella mateixa ho hagués triat...

La boira no es va aixecar fins que no varen ser ben bé les tres diria jo, per sort, perquè així el sol em va escalfar mentre feia de control...

Però avui diumenge... Uf! Quin paissatge! I quin fred!

Era el primer cop que feia de control i tenia una mica de neguit de no fer-ho bé... Però l'encàrrec era clar: si volia havia d'indicar el sentit del revolt i havia de vigilar que cap musher tractés malament els seus gossos. Poca cosa més. Em vaig posar en alerta... I el que em vaig trobar va ser una colla de mushers que animaven els seus gossos. Uns amb més paraules, altres amb menys, però tots pacients i enèrgics dirigint els seus gossos. En el silenci dels camps i l'espessor de la boira el primer que "sentia" eren els crits del musher, i desprès el galop i el panteig dels gossos. M'havia d'estar ben quieta per tal que a cap gos li semblés més interessant venir a conèixer-me quecontinuar corrent... i tot i així algun que altre s'ha despistat però ràpidament ha tornat al camí.

I en acabar la cursa he anat a buscar la Denaleta i, desprès de còrrer una estona ella i jo, bàsicament per entrar jo en calor, hem anat a jugar amb la Lluna, una altra cadell de malamut amb la que s'ho han passat d'allò més bé.

I ara la tinc aquí escarxofada a sobre la catifa, espatarrada panxa enlaire. Tanta activitat física i mental l'han deixat esgotada. Però que es vagi preparant... Per mi ja podem començar a practicar... Segur que li agradarà.

Un regal per a la família

2008-12-15T21:16:00.025+01:00

Per l'aniversari d'en Domènec li vaig regalar un cap de setmana a Andorra, a l'hotel Camp del Serrat que està situat a tocar del Llac d'Engolasters. La raó principal d'aquest regal era, com no, que la Denali gaudís per primer cop del seu mitjà natural, i no puc pas dir que a mi m'interessi menys, perquè m'agrada el fred, la muntanya i la neu... Quan varem arribar no n'hi havia massa de neu, la qual cosa va ser una mica decebedora perquè jo esperava tocar neu tot just baixar del cotxe. Aquesta foto és del primer despertar a Andorra.

Es veuen poc però davant la Denali hi havia la Cuca, un cadell de mastí espanyol de 6 mesos en primer pla, i al seu darrera una femella de Golden blanca, blanca, de 9 mesos anomenada Neu. Les podreu veure a la web de l'hotel, perquè no varem poder fer-los cap foto millor.

Al contrari del que esperàvem però d'acord amb el caràcter de la Denali (caracteritzat per la prudència que no per la por), el primer contacte amb la neu va ser poc entusiàstic. Com que hi havia clapes de neu ella les vorejava tot evitant de trepitjar-la, però aviat va animar-se a imitar-nos i més endavant, quan varem arribar al camí de les Pardines, ja se li havia despertat tot l'instint de gos nòrdic que la defineix.

Aquí la veieu amb en Bolo, una espècie de gos d'atura negre d'un restaurant que hi ha a peu del llac i que ens va acompanyar tot el trajecte. Varem trobar una espècie d'iglú amb un túnel a cada costat i encara varem poder treballar el "tub". El Bolo primer no si volia ficar però poc a poc i veient que en Domènec i la Denali s'hi feien tant, ell també s'hi va ficar.

I el llac, gelat! En Domènec que és un home intrèpid fins i tot va caminar per sobre del gel i va aconseguir que els gossos s'hi fiquessin també.

La Denali de seguida, perquè allà on va en Domènec va ella, i en Bolo desprès però com que és un tabalot se li va trencar el gel però va sortir-se'n molt bé i encara hi va tornar a passar.

El dissabte a primera hora varem baixar a les botigues per evitar la gentada. Per primer cop varem poder prendre un cafè dins una cafeteria amb la Denali ajaguda al nostre costat, portant-se tan bé com esperàvem. Al llarg de la passejada per l'avinguda Meritxell ja havia anat molt i molt bé, tant el dissabte com el divendres... Sense tibar, quieta quan calia, sense espantar-se de les obres que allà hi ha...

Per la tarda, desprès de dinar varem fer una altra passejada prop de l'hotel, però a mig passeig va començar a nevar i a partir d'aquí, les postals es varen anar donant una darrera l'altra.

I la Denali cada cop més "allopada" i feliç, deixant-nos enrere amb les nostres limitacions i nosaltres contents de veure-la tant entusiasmada amb el descobriment.

I a la nit estàvem tan contents pensant en l'endemà que vàrem demanar de prendre el cafè a la terrassa. Veiam si trobeu la Denali.

I així va despertar-se el dia i amb tota aquesta neu, els moments que havíem anat a buscar.

Ens varem calçar unes raquetes i apa-la! A raquetejar! La Denali, que anava per davant nostre, de tant en tant s'aturava i ens mirava com dient: Són tan leeeennnnnttttttssssss....

Era un gust veure-la valenta i àgil baixant i pujant, anant i venint, saltant i jaient... Amunt i avall entre els arbres, la neu, les branques, les roques, nosaltres...

I per acabar d'impressionar-nos amb les seves habilitats naturals fins i tot va trobar, no sé com, un òs!

Tant bé s'ho va passar que jo diria que fins i tot trista va quedar quan vàrem arribar de nou a l'hotel, i això que havia d'estar cansada!

Bé, no queda massa res que pugui afegir, només recomenar-vos l'hotel, a tots, tant als que teniu gos com als que no en teniu, pel tracte, pel lloc, per la decoració i molt i molt també pel menjar! Boníssim! Total, un cap de setmana perfecte!

Agility per a principiants...

2008-12-04T13:39:00.007+01:00

Estic lesionada i no puc fer les classes per a cadells així que vaig decidir que faria de reportera gràfica. Desprès de treballar una mica d'ordres el profe ens va posar uns obstacles i desprès de diversos intents fallits la Denali va fer l'slàlom... En Domènec va tenir molta paciència perquè la gosseta tirava pel dret tota l'estona, però finalment els hi va sortir bé... I el pont del darrera també el va fer el que passa que no el vaig poder gravar perquè estava dins del cotxe.

Ara només ens falta trobar el lloc més adequat del jardí per muntar-hi una mica de pista...

Aquesta és una de les companyes de classe... 8 mesos... es diu Kala... I un altre dia posaré una foto de la Txula, que no vaig enxampar-la prou bé en cap moment.

Denali: 4 mesos

2008-11-27T18:56:00.011+01:00

Fent una recopil·lació de fotos he quedat ben parada de l'evolució...

Comencem a les 2 setmanes:

Quatre setmanes:

Sis setmanes:

Set setmanes:

Nou setmanes:

Onze setmanes:

M'ha sorprès molt el canvi tan gran entre aquestes dues fotos, especialment pel que fa al pelatge que és potser on més es veu que ja no té aspecte de cadell, però no tinc fotos de les setmanes entre mig, encara que si tinc moltes gravacions ja que era el moment de les primeres sortides...

Catorze setmanes:

Setze setmanes:

I aquesta és d'avui... Sus ben asseguro que la seva dieta és equilibrada... Suposo que deu haver entrat en aquell moment que deia l'Esther que queden descompensades... Però vista així...

Però haig d'admetre que cada cop veig més clar on acabarà això...

Aquest cap de setmana passat que varem tornar a fer una reunió familiar es feia evident... Els germans de la Denali encara tenen el borrissol de cadell, però com que ella ja l'ha perdut gairebé a tot el cos, la similitud amb la mare és més que similitud, és una rèplica.

En aquests dos mesos que fa que està amb nosaltres s'ha engreixat encara no uns 11 kilos... Va arribar amb 5'900 kg. aproximadament i avui mateix l'he pesat i ja en fa 15. Des que va començar a sortir al carrer no només s'ha fet gran en aspecte sinó que també ha augmentat en pes i talla. Que bé...

FELICITATS MACO!

2008-11-21T00:03:00.002+01:00

Què no t'hauré dit ja quan vegis aquest regal? Doncs que m'agrada molt tot el que compartim junts, que m'agrada molt que riguem junts, que... ja saps... tot això... ;-)

FELICITATS BLANCA!

2008-11-13T21:52:00.003+01:00

No pensaries que et quedaries sense el teu regal "blogero"
Estàs estupenda, ja ho saps però t'ho repeteixo...

L'agenda de la Denali

2008-11-10T23:31:00.012+01:00

Per compensar la meva manca d'experiència gossil vaig començar a educar-me en termes canins molt abans de rebre la Denali donat que la meva experiència era zero... Així que el temps va començar a comptar enrere a gran velocitat, amb tota la llista de coses que s'havien de fer, bàsicament, abans de les 16 setmanes perquè segons sembla és el moment de màxima plasticitat del gos... Aquí en teniu algunes mostres... No representen res especial en el nostre "modus vivendi", no són novetats que fem expressament per a ella, però si que les fem amb un objectiu concret, ara per ara... Aquí teniu algunes mostres...

Diumenge varem anar a la Fageda i la Denali va unir-se al grup... Estava la mar de feliç amb un grup de 15 humans i tothom pendent d'ella. I nosaltres més. Cada passejada/caminada/activitat que compartim, posa en evidència la sintonia entre nosaltres. Hi havia una gentada impressionant, i entre tanta gent n'hi havia alguns que anaven amb el seu gos... Més d'un cop varem sentir allò de "és molt poruc/ga", i la Denali, prudentment, mostrant els seus encants per fer una coneixença... No era el cas d'aquesta petita cocker, que estava ja ben cansada de jugar.

Tot i la quantitat d'estímuls i informació al seu voltant va estar pendent de nosaltres la major part del camí... Bé, exceptuant un moment que va preferir anar amb altres membres del "grup" que amb els amos... I entre ella i la Fageda hem pogut capturar moments fantàstics.

I avui tocava socialització a lo bèstia... No m'ho pensava que passejant pel veïnat aprofitaríem tant el passeig...

Cabres, ovelles...

Gossos poc amistosos...

I l'estrella del passeig, que de fet és el que anàvem buscant... L'hem hagut de lligar i tot (a la gossa), perquè no hi havia manera que seguís el camí si el cavall era per allà a prop. Cagada de por... Sort que en Nani ha estat tan content de trobar-la que li ha fet oblidar totes les cabòries.

Passejant amb la família

2008-11-08T21:41:00.009+01:00

Una de les coses que la pluja ens havia impedit des que la Denali ja estava vacunada era anar a passejar amb les de Cal Sord, les tietes. Però avui ha estat el dia. Avui si que si.

El tema de fotografiar gossos encara no el tenim molt controlat així que no sempre llueixen tant com nosaltres voldríem. A més, n'hi ha alguna que boicoteja les fotos més maques... Si heu mirat la foto d'aquí dalt ja haureu detectat la sabotejadora: la Runa.

Aquí estaven llegint el diari, que es veu que en aquest marge del camí és on es trobaven les notícies més interessats del veïnat. On és la Kira? Segur que com que ella és la "jefa" ja havia llegit el diari la primera.

La Denali ha anat alternant-se entre els gossos i els amos, però quan més entusiasme ha mostrat per nosaltres ha sigut quan s'ha adonat que hi havia alguna cosa que feia millor olor que el seu pinso... salsitxes!

Jo diria que el seu interès per mi s'ha triplicat...

Primer passeig pel camí ral

2008-11-03T20:31:00.013+01:00

Per fi una mica de treva en aquesta tardor tan celta. Avui hem dinat en una esgarrapada i ens hem llençat al... carrer? No... Al camí... S'havia d'aprofitar abans no es fes fosc. L'objectiu també era veure com va passejant pel camp, així ens fem una idea de com pot anar la passejada per la Fageda de diumenge.

Ha sigut molt poc tros el que ens tocava el sol, però hem caminat el que pensàvem, tot i aturant-nos per jugar i fer relacions socials, els gossos i els humans... Aquí, passada l'hermita de Sant Esteve, albirava a l'horitzó dues persones humanes, dones. Li veieu la cua, no?

I al darrera ha aparegut en Willi, que ha procurat prendre paciència amb aquesta petita, que un cop s'han presentat no volia altra cosa que jugar. Ni quan l'han deslligat en Willi s'ha animat a jugar. Suposo que 10 anys són masses per suportar el ritme d'un cadell, ni que sigui un moment. Però hauria d'estar content. Gràcies a aquesta trobada l'han deixat anar... Anava a dir que ha pogut córrer però no, perquè no ha fet masses corredisses.

La Denali ha aguantat tot el tros sense cap dificultat. Diuen que els cadells es cansen aviat però ella, mentre és fora de casa, sembla disposar d'energia inesgotable. No us deixeu enganyar per les aparences.

Ara bé, arribada a casa fins i tot em sembla que es queixava perquè nosaltres voltàvem per aquí i per allà fent coses i ella no sabia on ajaure's per estar amb nosaltres i descansar desprès de la passejada. Hi ha hagut un moment, quan ens hem aturat a un clar del camí, que s'ha posat com una bèstia immunda quan jo anava a jugar-hi i tot d'un plegat m'he trobat fent-li una clau millán sense haver-m'ho proposat. He començat evitant que em queixalés i així hem quedat mentre no s'ha calmat. Una mossegada passi, però dos no. Denali, Denaleta, viam si ens entenem.

FELICITATS LAURA!

2008-11-03T19:50:00.004+01:00

Quants anys deus haver fet que ens va passar per alt? Ets la discreció personificada, però ara que ja t'he descobert, aquí tens el meu regalet. Em penso que t'agradarà, la veritat...

Comença la socialització

2008-11-02T15:08:00.012+01:00

Per fi, després de molts dies, ahir varem poder fer una mini reunió de la família malamut. A més de la Kàtia i en Volk va venir també un dels germans de la Denali, en Volk-petit (que de petit només té l'edat). Estàvem expectants per veure com reaccionarien en el retrobament i la veritat és que a la Denali d'entrada no li va agradar massa veure que s'acostaven aquest dos gossassos i es va erissar i fins i tot els va bordar, però com que ells varen fer cas omís va acabar estirada a terra deixant-se ensumar un per davant i l'altre per darrera i després ja li va trobar el gust ja... Va ser divertit tot plegat, i la paciència d'en Volk-petit amb la Denali, que no el deixava tranquil, tota l'estona empaitant-lo, mossegant-lo, mentre els pares feien la seva primera sessió de mushing com si ho haguessin fet sempre... Serà perquè han nascut per tirar... En algun moment que altre semblava que veies doble, perquè la Denali s'assembla a la Kàtia i en Volk-petit, com ja haureu intuït, és negre com el seu pare. Una estampa preciosa els pares corrent i els petits seguint-los, revolcant-se per terra, per bassals, per l'herba ben molla...

Hola Daria! Que bé que per fi t'hagis decidit a escriure! Doncs jo tot el que tinc són vídeos però com que la majoria són molt grans només puc penjar aquest, que és curtet però ja fan goig, ja. A veure si els podem penjar al Youtube i així te'ls pots baixar. Un dels que més m'agraden és el que es veu que venen tots quatre, pares i fills, corrent cap a nosaltres, com una imatge projectada en un mirall, te'n recordes?

I de tornar a quedar no en tinguis cap dubte que ens agradaria. Va, digues quin dia de novembre us aniria bé, i desprès ja decidim què fem, si veniu o ens trobem a algun lloc, com dissabte. A mi m'agradaria que ens portéssiu al Montseny, on acostumeu a anar amb en Volk i la Katia... Parlem-ne, tot i esperant la mega trobada de cadells que has convocat, que em sembla una idea genial. Ah! I la foto dels pares la vaig fer amb el mòbil i l'he penjat en el format original per a que te la poguessis descarregar sencera. Fan una patxoca...

Mullena

Començo a estar tipa de tanta aigua, vosaltres no? Per a la Denali aquestes setmanes són vitals. No fa ni 6 dies que pot sortir a l'ample món que diu en Dunbar, i no hi ha descans de pluja... A ella tant li fa, però a nosaltres ens representa una moguda cada cop que volem treure-la a l'ample món. Avui hem anat a Girona. He pensat que passejariem pels llocs que tenen voltes, una manera de compatibilitzar el passeig i la socialització amb la pluja. Un cop més no puc dir altra cosa que meravelles d'aquesta gosseta. La més destacable de totes avui, que s'ha trobat amb uns tres o quatre gossos i si en el primer s'ha erissat i tot (encara que només han tingut contacte visual), en els altres ha sigut un èxit, especialment en la darrera coneixença, una femella de cocker que desprès d'ensumar-se encara li ha roncat i fins i tot ha fet farol de mossegada... Però la Denali no s'ha deixat intimidar, ha respectat però no s'ha espantat... Jo crec que desprès de la severitat de la Kàtia ahir -i pel que diuen, sempre-, va fent-se a la idea que una roncada no fa mal, però és un avís... Ah! I també he pres el meu primer cafè amb llet amb la Denali asseguda al costat. Bé, o dreta, o estirada, o jugant amb un parell de nens molt trempats que hi havia al costat, però tranquil·la, tan tranquil·la com pot estar un cadell, és clar...

De camí cap a casa i davant la seva bona resposta a tot el que li anem proposant em pregunto fins a on pot arribar. Si pogués arribar a entendre que la molsa és una espècie protegida i que està bé que s'hi ajegui però no que l'arrenqui...

A veiam si el cap de setmana vinent millora el temps, que tenim prevista caminada per la Fageda d'en Jordà i ja en tinc ganes.

Denali a la ciutat. Són Fires!

2008-10-30T22:42:00.006+01:00

Avui ha sigut un matí dur i estressant per a la Denali els fruits dels quals els ha recollit en Domènec en arribar, la qual cosa vol dir que la tarda s'albirava tensa per a nosaltres. Com que abans de sortir de la feina he trucat a casa i m'han passat el parte mentre pujava pensava quines coses podiem fer per ajudar-la a estar millor perquè n'estava segura que estaria carregada d'energia i sense saber massa què fer-ne. Així doncs, hem decidit que l'haviem de portar a passejar i també havíem d'anar a Girona a buscar un kong nou, més gran i més dur, perquè ens fa l'efecte que amb els que té ja no en fa prou... I dit i fet... El passeig ha sigut en 4 etapes:
Primera: passejada pel nostre jardí per descarregar el ventre abans de passejar (la intenció és que s'acostumi a fer-ho abans de sortir de passeig i així relacioni el passeig com un premi per fer les seves coses fora de casa. Gairebé no feia cas de res, no li interessava el que jo li proposava, fugia, tornava... tan excitada estava que no ha controlat la força amb que em clavava les dents i m'ha fet dos tallets i ha fugit esperitada. Jo com sempre he cridat i he agafat la marxa cap a l'altra banda de casa i quan ha vist que no li feia cas m'ha seguit, expectant... Tot i així hem continuat amb el programa, conscients que l'única manera d'aconseguir que es calmés era gastant energia.
Segona: Ens hem aturat a Sant Martí per deixar-la còrrer pel camp de futbol, un entorn que ens permet tenir un cert control encara que no la portem lligada. Si que ens seguia, però de venir a la crida res, de jugar a buscar la pilota si, però de portar-la... Màxima indiferència... Total que quan ja es feia fosc i hem decidit marxar cap a Girona no hi havia manera que vingués... I hem jugat fort... Li he dit: "Denali, adéu" i hem pujat al cotxe i hem corregut uns metres (pregant per a que continués mantenint l'atenció en nosaltres i, voilà! Ha travessat el camp a la velocitat de la llum i s'ha llençat als nostres peus, que nosaltres ja havíem saltat del cotxe i l'esperavem amb els braços oberts, les mans plenes de pinso i l'aigua a punt! Uuuff! Cap dins al cotxe! Béééé! A dins el transportí ajeguda. Començava a estar cansada... Començava a tornar en si!
Tercera: Aturada per comprar un kong. La baixem del cotxe i per primer cop a la seva vida camina per l'acera! Orelles baixes, no vol caminar... Anem Denali i s'arrenca... Segueix... Molt bé! Entrem a la botiga i pixarada al canto i contra-canto, que hi havia una nena que li ha dit unes cosetes i clar... Ocells exòtic cridant i la dependenta baladrejant encara més... Entra un altre li diu coses, una altra dependenta i vinga... ella cua i cua i tothom a amanyagar-la... Feia uns quants dies que no veia gent nova. És el que té la tranquil·litat de la Llémena... Apa-la. Desprès d'assortir-nos de nova munició per enfrontar el matí de demà (últim matí de coincidir tots dos treballant) tornem al cotxe. Més aigua...
Quarta: I ja que erem a Girona hem decidit anar a buscar castanyes a la Pl. Independència, un momentet només, i així provem lo de caminar amb la corretja que aquest tros ha sigut molt curt... Què puc dir? Que suposo que els estímuls de tot tipus eren tants que sentir la nostra veu la feia sentir segura de manera que deu ni do el que ha cregut i lo bé que s'ha portat... Això si, té falera per a que tothom li digui alguna coseta, però sembla que s'ha adonat que si els qui passen ara no li diuen res, no importa, provem amb els del darrera que potser si que diran alguna cosa. Una meravella, la veritat... La reconcil·liació amb la nostra petita.

De tornada a casa, passada la rotonda de Taialà gairebé roncava. I ara... Aquí està, arraulideta al seu jaç... Esgotada. Nosaltres també... Bona nit.

Estem de celebració! La Denali fa 3 mesos!

2008-10-27T23:24:00.003+01:00

I per celebrar-ho com cal hem anat a passejar!! Si, si! Les vacunes ja estan completes i han passat els 3-4 dies que el veterinari va recomanar-nos esperéssim per alçar la mesura restrictiva de llibertat imposada per raons de salut. Ahir varem fer un assaig pel jardí però avui hem acomplert noves fites.

Una: passejar amb la corretja fins al cotxe
Dues: estrenar el transportí i fer com si fos el que sempre havia desitjar tenir per anar en cotxe
Tres: CÓRRER sense altre límit que el seu desig
Quatre: ensumar ensumar ensumar ensumar ensumar... rossegar herba i més herba i més herba... córrer entre herba més alta que ella... ensumar més...
Cinc: re-aprendre les ordres ja apreses però en un entorn absolutament estimulant i "distractori"

Ah! I m'oblidava... Abans de tot això: destrossar/esmicolar/triturar/esparracar el pipi-ca, el primer dia que, desprès d'un mes a casa, havia de passar tota la nostra jornada laboral sola... Per sort això a mi no m'ho ha fet mai... Vull dir que sempre que jo he tornat primera a casa me l'he trobada com una motoreta perquè ja havia arribat però sense danys rellevants... Domènec, tremola jajajaja... Aquesta setmana et toca a tu la fatídica arribada... Sort que dimecres tinc festa... Viam si creix aquesta petita una mica més i s'hi va acostumant...

Ara hem d'anar per concertar les diverses cites per a l'inici de la socialització... I si tot va bé, dissabte... Trobada amb els seus pares i algun dels germans!!!!!

La crisi econòmica mundial, autèntica cara B

2008-10-24T22:36:00.003+02:00

Aquesta tarda, endormiscades, la Denali i jo miràvem El Club... Bé, jo mirava El Club i jo estava endormiscada, perquè la gosseta, un cop ha entès que era hora de jeure, ha entrat en trànsit (espasmes inclosos). Doncs bé, han presentat al Sr. Leopoldo Abadía, el coneixeu? Doncs jo no el coneixia. N'hi n'havia sentit a parlar. Ara que tampoc és estrany. Procuro saber com menys millor d'aquest coi de crisi econòmica mundial o universal, com diuen alguns... i és que m'irrito extremadament quan arribo a comprendre quelcom del que diu la premsa o altres mitjans de comunicació. Ara bé, el Sr. Abadía m'ha il·lustrat jocosament (als tiquis-miquis de la llengua, ja us estalvio que feu comprovacions, que jo ja les he fetes, ara, si és correcta o no això ja són figues d'un altre paner).

Veure-ho. La cosa és que l'any 2001 el govern dels Estats Units va baixar tant els interessos que els bancs tenien poques oportunitats de fer negoci. Per resoldre aquesta qüestió, els bancs varen decidir deixar diners a persones amb poques garanties bancàries (sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense patrimoni) a les que si podrien escanyar bé donat que assumien un gran risc. Comptaven els bancs que el mercat immobiliari sempre incrementaria el valor d'una vivenda, amb la qual cosa, si els deixaven de pagar la quota, es quedarien amb la casa que hauria incrementat els seu valor. Tant èxit varen tenir aquestes hipoteques subprime que els bancs americans varen necessitar anar a buscar diners al voltant del món però clar, sense desvetllar quina era la jugada que hi havia al darrera d'aquesta "inversió". Vet aquí que la bombolla immobiliària va començar a desinflar-se, de manera que les inversions es fonien i es convertien en fum... I aquí tenim la crisi. Els bancs, que no poden saber a qui han deixat diners i per a què, tanquen les caixes fortes i la màquina s'atura... I ja tenim la crisi aquí...

Com arreglar la crisi?

Doncs els governs dels països rics, s'han posat a treballar de valent i han decidit que amb els MEUS diners cobriran els forats que tinguin els bancs que no tenen diners per tal que la màquina no s'aturi. On s'ha vist que siguin les persones que vagin a resoldre els problemes de liquiditat d'un banc??? que no se suposa que la feina d'un banc és tenir diners??? Per acabar-ho de rematar, els bancs dels Estats Units que han jugat brut (o més brut... perquè brut hi juguen tots els bancs), han despatxat milers de persones però han INDEMNITZAT als seus presidents, ideòlegs de productes basura com les hipoteques subprime. I quan dic INDEMNITZAT vull dir MOLT INDEMNITZATS! Però coi, que no haurien de ser ells els que indemnitzessin a aquelles persones que havien posat els estalvis al banc i ara se'ls han fet fonedissos???

Per acabar-ho de rematar i fer-me sentir encara més escarnida, m'assabento que el Sr. Benac va sol·licitar uns extres al cotxe oficial que utilitza per valor de més de 9.000 €. Tant li fa que digui ara que quan ho va demanar no es podia preveure l'abast de la crisi actual, és un abús del seu poder! Com es nota que no han de comptar el que porten a la butxaca per a satisfer els seus capricis. Estaré sempre d'acord amb qui argumenti que per poder treballar bé s'han de tenir bons mitjans i s'ha de poder disposar de tot allò que pugui facilitar la tasca i fer-la menys feixuga, però, 9.000 € per una taula i alguna altra cosa, és un abús...

Total, que arribats a aquest punt, em dec haver quedat estabornida i la següent cosa que recordo és la Denali badallant i mirant-me esperant a veure què havíem de fer després de la migdiada... Doncs que vols que fem petita, anem a pixar... que no és per menys...

La pedrera-cimentera està aturada... Però les amenaces no s'acaben aquí

2008-10-24T21:29:00.004+02:00

Aquest és un article aparegut avui al Diari de Girona. En ell es fa referència a un debat que va tenir lloc aquesta setmana a Televisió d'Olot en què diferents alcaldes (els dels municipis aspirants) i el president del Consell Comarcal de La Garrotxa, debatien al voltant de la ubicació de la planta de triatge de la comarca, la segona amenaça per Sant Aniol i, per extensió, per la Vall.

El Consell necessita el lloc de la planta de triatge abans del 2009

Sense ella l'abocador de Beuda té vida per a 4 anys més i l'any vinent s'inicia la recollida selectiva

Diari de Girona. OLOT | XAVIER VALERI
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, va anunciar que és necessari disposar d'una ubicació de la planta de triatge de la Garrotxa abans del 2009. El president, que va fer aquesta declaració al programa Pros i Contres de Televisió Olot, va considerar que la planta de triatge pot allargar la vida de l'abocador de Beuda en 8 o 10 anys i que si no es fa la planta de triatge només es disposarà d'abocador per a 4 anys. A més, segons ell, a partir del 2009 s'aplicarà el Pla de Residus que contempla l'obligatorietat de la recollida selectiva, cosa que fa necessària la planta de triatge ja per l'any 2009. Espona va fer les declaracions en el decurs d'un debat en què van participar els alcaldes de Beuda, Sant Ferriol i Sant Aniol de Finestres.

L'alcalde de Montagut, Narcís Ribes (ERC), va considerar que el Consell és una administració vinculada a un color polític i que una decisió del tipus d'ubicar la planta de triatge hauria d'estar vinculada a un ens superior on solament prevalgués una decisió tècnica. Ribes va considerar que probablement ningú negaria el seu terme per ubicar la planta si fos un equipament innocu que a més reportés llocs de treball i compensacions. Segons Ribes el problema està que després la ubicació podria ser usada com a arma política.

L'alcalde de Beuda, Josep Rius, va considerar que el seu municipi ja ha aportat molt de sacrifici a la gestió d'escombraries en acollir l'abocador de Beuda. Rius va indicar que hi ha manca d'informació sobre el tema. Per la seva part, l'alcalde de Sant Ferriol, on ja s'havia previst la planta, va opinar que si no genera cap perjudici que la posin a un altre lloc, però al seu municipi no. Francesc Oliveras (Sant Aniol de Finestres) va acollir-se al fet que el municipi que representa disposa d'un entorn natural massa conservat i verge per encabir una planta de triatge. Sant Aniol ha aprovat en ple la seva posició en contra de la planta.

Denali... el nom

2008-10-21T21:27:00.009+02:00

Els qui ens estimen i ens coneixen estan contents de que tinguem amb nosaltres a la gosseta. Més o menys tots han anat seguint l'evolució dels esdeveniments i ara celebren la seva arribada i la nostra dedicació. N'hi ha que venen expressament a veure'ns o que ens demanen que els la portem. D'altres que no coneixem -se'ns apropen atrets per aquesta llopeta petita per fer-li moxaines. Però crec que no hi ha ningú que no hagi demanat que li repetíssim el nom i, els més agosarats, han expressat la seva estranyesa, la mateixa estranyesa que nosaltres varem sentir quan la Daria ens va dir quin era el nom que havien triat per ella... Llavors la gosseta tenia 5 setmanes i nosaltres no varem amoinar-nos massa pel nom, donant-nos temps per pensar-ne algun altre que, d'entrada sabéssim dir, ja que DENALI ens costava una barbaritat. Gairebé no sabíem com pronunciar-lo i a més ens resultava llarg. Però els dies anaven passant i necessitàvem anomenar-la d'alguna manera quan volíem referir-nos a aquelles coses que calia disposar per a la seva arribada i a més no ens venia al cap cap nom que millorés l'existent. Denali... "És una muntanya d'Alaska..." crec que va dir la Daria al seu moment. Si a nosaltres trobar nom per una sola gossa ja ens resultava difícil, era d'admirar que ella n'hagués trobat 8... un per a cada cadell... Així que vaig posar al google "Denali" i vaig descobrir que és la muntanya més alta d'Alaska i...

...que dóna nom a un dels parcs nacionals més importants dels EE. UU., el Denali National Park and Preserve. Bé, ja sabia que era i no estava malament. Per aprofundir més vaig demanar a google quin era el significat de denali i vaig assabentar-me que en la llengua dels koyukon (tribu nativa d'alaska), denali significava "l'alt". Bé. Ja sabia quin era el significat, d'on provenia i a que es referia. Només em faltava poder veure-ho. Així que vaig tirar de youtube. I això és el que vaig trobar:

Arribats a aquest punt, varem tornar a visitar la Denali i aprofitaríem per posar-li el xip. Era el moment de canviar el nom, si així ho volíem. Però ja era massa tard per nosaltres. El nom ja no era buit. No era un conjunt de lletres amb sonoritat més o menys melodiosa. Denali era la gossa que anàvem a adoptar. I es referia a una muntanya majestuosa que donava nom a un parc natural. No calia pensar-hi més. Evidentment, posem a l'agenda un viatge a Denali Park... D'il·lusió també es viu...

L'empresa PROMSA cancel·la la seva sol·licitud per fer una pedrera a La Barroca

2008-10-20T12:03:00.009+02:00

Fotografia: Josep Toribio

Nota de premsa de l'Associació Salvem Sant Aniol

En resposta a l'al·legació presentada per l'Associació Salvem Sant Aniol de Finestres la Direcció General d'Energia i Mines ens ha respost que ha cancel·lat la tramitació d’un projecte de pedrera promoguda per l'empresa PROMSA després que aquesta, en data posterior a la presentació de l’al.legació i signatures de veïns de Sant Aniol mostrant i justificant el seu rebuig, hagi renunciat al projecte.

Després de gairebé dos anys de treballs silenciosos -la primera sol·licitud formal és de 6 de febrer de 2007- PROMSA s'ha vist sorpresa per la mobilització veïnal a Sant Aniol de Finestres i pel rebuig a una explotació minera al municipi, que ha portat a aprovar per part del Consistori, la suspensió potestativa d'aquests tipus d’activitats mentre es tramita el POUM de Sant Aniol. Tot i haver tramitat fins a 7 fases del projecte anomenat "Sant Aniol I i II" i haver obtingut en data 25 de juliol de 2008 l'admissió de la sol·licitud, PROMSA ha decidit renunciar al projecte.

La primera reunió de l'associació Salvem Sant Aniol de Finestres amb l'ajuntament es va fe el passat 1 de setembre i vàrem manifestar a l'Alcalde, Francesc Oliveres, la nostra oposició frontal al projecte. Aquesta determinació ha anat acompanyada d'un fet fonamental: 218 veïns d'un municipi de 280 han signat en contra de la pedrera i s'han mostrat més contraris encara a la ubicació d'un abocador o planta de triatge d'escombraries en el terme.

L'Ajuntament de Sant Aniol va divulgar un primer acord, de data 8 de setembre, posicionant-se en contra de la pedrera i donant suport a l'associació, si bé el document no tenia valor jurídic. Per això amb data 6 d'octubre, va fer un nou acord plenari de suspensió potestativa de l'activitat minera que prohibeix la tramitació de qualsevol tipus de documentació relativa a aquesta activitat mentre no estigui acabat el POUM -acord que està pendent encara de ser publicat al BOP per entrar en vigor.

UNA GRAN VICTÒRIA

Des de l'Associació Salvem Sant Aniol de Finestres hem de manifestar la nostra alegria per la cancel·lació del projecte miner promogut per PROMSA, del que hem de felicitar especialment a tots els veïns per la fermesa en la defensa d'un altre tipus de creixement pel municipi, però ens mantenim alertes per la possibilitat que es pretengui instal·lar a Sant Aniol qualsevol altre explotació minera o de tractament de residus.

Estem a favor d’un creixement més sostenible per aquesta vall i per això recolzem propostes com la de les cases rurals de la Vall del Llémena amb l’objectiu d'habilitar un carril bici entre Girona i Les Planes d'Hostoles, dos nuclis que ja disposen d'aquesta via, que és una eina important per afavorir un creixement sostenible amb activitats lligades al turisme de qualitat i que volen aprofitar la riquesa cultural, natural i paisatgística de Sant Aniol de Finestres i del conjunt de la vall del Llémena, integrada, a més, pels municipis de Sant Gregori, Canet d'Adri i Sant Martí de Llémena.

3 setmanes junts

2008-10-17T20:36:00.007+02:00

Avui fa tres setmanes que va arribar! Només 3 setmanes? Sembla mentida! Em fa l'efecte que fa tant temps que és amb nosaltres! Malgrat la feinada que ens comporta, les limitacions a l'hora d'organitzar-nos, les despeses econòmiques i altres "inconvenients", el temps ha passat volant però la sensació és que són molt més de tres setmanes el que ja portem. Suposo que el que em fa sentir que fa més temps del que en realitat porta amb nosaltres, és la seva rapidesa a aprendre tot. Algunes coses crec que ja les duia apreses de Ca la Daria.

Què ha après aquesta txutxeta en aquests dies?

- A gaudir de les persones (nens, homes, dones... crec que hi ha hagut varietat...)
- A no espantar-se amb cap soroll. No vol dir que sigui sorda, vol dir que no s'excita o s'espanta.
- A anar en cotxe. Ahir varem anar a Martorell a que conegués la "família materna" i va ser un intensiu. Abans de tirar cap a Martorell en Domènec es va aturar a la meva feina i varem fer la presentació amb la "família laboral" i va ser al primer lloc on ha caminat per terra fora de casa nostra! Com era previsible se li va escapar el pipí però es va portar tan bé com sempre. Va pujar en ascensor, també per primer cop i al principi recel·lava, però desprès... bé, després no volia entrar-hi però no era per temor! És que volia quedar-se al meu curro!! Un cop a Martorell, tant a casa ma mare com a casa el meu germà va estar la mar de bé i va pixar i cagar al "pipican" que havíem agafat de casa! Podria fer tot una digressió al voltant d'aquest tema però ho resumiré: des de diumenge passat tots, i dic TOTS els pipis i caques han sigut "al lloc habilitat", amb intenció directa per part de la gosseta! Sé que no hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment li vagarà de fer-ho al lloc més inoportú, però cada dia que passa que ho fa bé és un progrés a celebrar.

- Ordres que coneix i va complint: vine, seu, a terra, quieta, amunt, busca, porta, deixa, passa enrrera, busca al Domènec, busca la Susanna, costat... També sap aturar-se de jugar malgrat l'excitació a la nostra ordre, i sap controlar la mossegada, i treure els premis i el menjar dels kongs. I dormir al jaç sense mossegar-lo.
- Capítol a part mereix la familiarització amb el collar i la corretja... No perd oportunitat per mossegar la corretja i no sempre és fàcil convèncer-la que és més apetitós el pinso que jo porto a la mà.

- El raspallat. Ja la veieu. No la podem rentar perquè encara no té les vacunes i, a més, pel que es veu aquesta raça no convé rentar-la més que un parell de cops l'any, així que el que si que se li ha de fer cada dia és un bon raspallat, la qual cosa a més ajuda a retirar els pèls que li van caient (i això que no està mudant!). Així doncs raspallar-la és una altra de les coses que estan a la seva "agenda educativa" i la veritat és que les lliçons han tingut el seu efecte. Si el primer dia es desesperava per mossegar el raspall, avui s'ha estat tan temps com a mi m'ha fet falta per a fer-li una bona raspallada amb polvo de talc (per retirar la brutícia que pugui tenir). Es deixa passar el raspall per tot, per tot! I així és com ha quedat acabada la operació. Tranquil·la i suau.

Què hem après nosaltres que sap fer ella?

- Rosegar el cable del portàtil sense immutar-se amb l'enrampada (que segur li devia donar!)
- Robar la meva sabatilla mentre dissimula fent que rosega el seu ós o el seu nus o qualsevol altra cosa que SI pot rosegar.
- Treure les males herbes de les jardineres.
- Pelar glans i menjar-se-les.
- Enviar-nos senyals quan està estressada o cansada que li donem ordres.

La lliçó més important que hem d'afrontar en els propers dies és a estar sola a casa. Aviat coincidirem en Domènec i jo treballant i caldrà que estigui preparada per passar-se 7 hores sola a casa... Durant aquests dies que venen anirem deixant-la sola per anar veient com s'hi adapta i quines coses cal disposar per a que estigui bé. Sort que la primera setmana que coincidim hi ha Sant Narcís pel mig i mira, un dia menys sola!

7'600 kg.

2008-10-11T22:01:00.000+02:00

La Denali es fa gran a passes de gegant. Dijous passat varem anar a posar-li la repetició de les primeres vacunes i la varen tornar a pesar. En poc més d'una setmana s'ha engreixat 1'700 kg. Ja es veia venir, si si. No només menja més -li anem augmentant minuciosament el pinso a cada setmana que passa però sense superar la mida que li toca-, sinó que cada cop està més activa i àgil, i segueix millor la rutina de casa. I cada cop la comunicació és més fluïda. Sembla que ja sap què passarà si fa quelcom que no toca i ara fa una estona quan li he dit que passés al seu lloc perquè se m'ha enganxat del pantaló, m'ha regatejat amb aquests udols seus i, donat-li la oportunitat de rectificar, ha anat a agafar una joguina seva i ha començat a entretenir-se sola. Fantàstic!

És una espera llarga la de tenir al corrent les vacunes, i ens obliga a buscar-li entreteniments i activitats que li permetin gastar energia sense córrer riscos. També hem fet molts progressos amb el cotxe. Avui, sense anar més lluny, hem anat ella i jo soles a Girona i, desprès d'una negociació inicial, s'ha ajagut i així fins arribar de tornada a casa. I, peus a terra, com una possessa a córrer per aquí i per allà! Avui han vingut els pares d'en Domènec i ha estat la mar de contenta. Li encanta que vingui gent a casa, i si som fora també es posa contenta si li diuen alguna cosa... La cua la delata... Corre, salta, volta, derrapa... I busca i porta!! I moltes més coses! A veiam si podem gravar-ho i ho penjo.

Aprovada la suspensió de l'activitat minera a Sant Aniol de Finestres

2008-10-09T11:19:00.003+02:00

Dilluns varem anar al ple de l'Ajuntament de Sant Aniol, convocats per l'Associació Salvem Sant Aniol, ja que en aquest ple s'havia d'aprovar la prohibició de les activitats extractives mineres al municipi. Poc abans de les 20 h. érem a la plaça una colla de gent que volíem ser presents en aquest moment que té un significat transcendental. Per una banda, posa en evidència la voluntat de l'Ajuntament de protegir el seu patrimoni natural i de l'altra, que el moviment dels veïns, ràpid i enèrgic, ha aconseguit l'activació dels mecanismes a l'abast per protegir l'entorn. La Vall és tan tranquil·la que n'hi deu haver que es pensen que és buida, i no és així. Tothom, els que hi vivim i els que hi passegen, els que hi han nascut i els que hi hem vingut més tard, ens hem posat en alerta i, de moment, ha donat els seus fruits. Ara caldrà aprovar el POUM i aturar l'abocador de La Garrotxa.

I la Denali va venir!

Seguint amb el programa de socialització i per tal de combatre l'arrest domiciliari forçós fins que no tingui les vacunes, ens varem emportar la gosseta. De pas, continuàvem la familiarització amb el cotxe. Lògicament moltes persones se'ns varen apropar per acariciar-la i ella contenta i remenant la cua. Després, quan varem pujar a la sala de plens, varem tenir la sort de poder seure al passadís perquè ens varen deixar un parell de cadires, ja que a dins no s'hi cabia. Es va estressar una mica però varem decidir no sortir fora sinó ajudar-la a calmar-se. Costa mantenir un mateix la calma quan la veus a ella que deu pensar: - I a mi per què m'hi porteu aquí?? Al final però va ser ella mateixa que va trobar la manera. Es va girar cap a un altre costat, on no veia les altres persones, i va endormiscar-se. Ara bé, quan varem arribar a casa va anar de dret al seu lloc i va caure rendida. Em va fer llàstima, però sé que és un èxit per a la seva educació que no vagim marxar d'allà i el que és més important, que ella mateixa vagi trobar la manera de calmar-se. Aquesta gossa és una joia.

La lliçò d'avui.

2008-10-04T00:34:00.006+02:00

Avui la Denali sembla que ha après que si està tranquil·la pot quedar-se amb nosaltres mentre mirem la tele o llegim al sofà. Però ella, a més, vol triar el lloc. Així doncs, ha començat jaient fora de la catifa, tal i com jo li demanava perquè estava massa excitada com per a perdre-la de vista però, a poc a poc s'ha anat endinsant fins a quedar sota les meves cames fins a adormir-se d'aquella manera que dormen els nens.

Els progressos de cada dia són enormes. Tal i com va dir l'educadora, hem posat una cinta a terra per tal que no entri a la cuina (difícil si tenim en compte que vivim amb una casa amb cuina-menjador-sala d'estar...), doncs si. Entèn perfectament que aquest és el seu límit, i si el passa, amb un passa enrere recula al moment i ara ja, a més, s'asseu esperant a veure què més esperes d'ella. També comença a adonar-se que només pot rosegar les seves joguines, de manera que si ho fa així, es pot quedar amb nosaltres, sinó, se'n va al seu lloc. És admirable veure com cada cop la comunicació entre nosaltres és més fluida i, per tant, la convivència més fàcil i desprenent-se de les parts més ferregoses... Bé... Aquestes fins que no poguem treure-la a passejar...

DENALI: 6 dies junts

2008-10-02T12:36:00.009+02:00

Ja em perdonareu, però per uns dies Denali serà el tema i tema i tema d'aquest bloc. La novetat és tan gran i el repte és tan important que la dedicació a ella és constant, vacances mediante.

Tenir un cadell et dóna la oportunitat d'assumir completament la seva educació, amb tot el que això representa. Nosaltres, no podrem donar-li mai la culpa del seu comportament inadequat -cas que el presenti- a la mala vida que altres li hagin pogut donar, a una mala experiència durant les primeres setmanes de vida o res similar. La Denali ha tingut una mare fantàstica, la Katia. I té un pare fantàstic també, en Volk. Tots dos són arreplegats del carrer, en diferents moments però arreplegats. I si, són de raça... D'una raça que de petits són com un peluix però de grans, es fan GRANS. No baixen de 25 kg. les femelles i corren la mateixa sort que altres gossos sense cap títol.

Pel que fa als germans, han estat 8, i entre tots han fet el possible per ensenyar-se mútuament que no estaven sols a aquesta vida, ni per allò bo ni per allò dolent. En aquesta foto podeu veure'ls a tots apilonats i la Denali s'ho mira...

Així doncs, el meu sentit de la responsabilitat i la meva inexperiència m'han fet informar-me molt abans de la seva arribada del que se li pot demanar a un cadell i també sobre aquesta raça. Pel que fa a la raça, doncs que, com totes, té les seves particularitats i cal tenir-les present a l'hora de tenir-los. I pel que fa a l'educació, m'he convençut de la conveniència de rebre l'assessorament d'una educadora canina, en aquest cas la Roser, per a que ens ensenyi la millor manera d'educar-la, sempre amb mètodes positius. Diu la Roser que el fet que a la Denali li pugessin de seguida les orelles vol dir que devia alletar-se de la mamella amb més calci, i per tant, es pot assegurar que és una gosseta molt sana i trempada.

Total, que en això estem, i ella respon a una velocitat sorprenent. Aquest vídeo és de dissabte! Dissabte, si, si, 24 hores desprès d'arribar a casa més o menys!

El més important no és que arribi a donar la poteta o que rodi, sinó que l'objectiu a aconseguir amb la Denali és que respongui a la crida (Denali, vine) tant com sigui possible i que s'aturi (Denali, quieta), que deixi de fer quelcom que estigui fent quan li ho demanem. Però quan està més divertida és quan juga amb nosaltres encara que ara mateix no tinc cap vídeo d'això.

Per aquí hem començat, què us sembla?:

Veient que és tan espavilada, estem valorant la possibilitat d'ensenyar-li a recollir les seves caquetes i pixaradetes... Jo crec que amb paciència i alguna galeta pel mig...

Conèixer-se

2008-10-01T23:11:00.006+02:00

Doncs ja fa cinc dies que la Denali viu amb nosaltres i nosaltres amb ella i sembla, sembla que la cosa va rutllant.

Està aprenent molt ràpid les ordres bàsiques i respon molt bé a totes les situacions a la que anem exposant-la per a promoure la seva adaptació a la nostra manera de viure.

El temps corre i no és en va, ja que la seva capacitat d'aprenentatge en aquests moments és molt superior a quan sigui més gran... Bé, com amb els bebès humans, que tenen un gran desenvolupament cerebral durant els primers anys de vida, així mateix passa amb els cadells de gos i m'imagino que amb la resta d'espècies. Així doncs no hi ha temps per a perdre, com diu en Dunbar.

Què hem fet aquests dies?

A més d'evitar que pixi o cagui dins de casa habilitant un lloc per a que ho faci i sobretot, treient-la cada hora, hora i mitja per evitar que tingui la bufeta plena estant a dins de casa, hem posat tot l'esforç en dues qüestions: mantenir contacte amb tantes persones noves com sigui possible; i acostumar-la a anar amb el cotxe per aquesta carretera nostra. La segona és una operació delicada però de moment en els tres o quatre trajectes que hem anat fent ha anat bé. Primer comença excitada i vol enfilar-se a la meva falda però, desprès que veu que no ho aconseguirà, s'ajeu i ja està. De moment cap dia més ha vomitat, excepte el primer, el divendres que la varem anar a recollir. Pel que fa al contacte amb gent, tampoc no podem queixar-nos. D'especial transcendència va ser la visita al veterinari de dilluns, perquè li tocava desparasitació, i també els contactes amb nens, especialment a una troup de 6 ó 7 que varem enganxar baixant del bus davant de casa mentre erem a la terrassa fent-li fer el riuet. Una oportunitat com aquesta no es podia desaprofitar i va anar prou bé.

Fent vida social per socialitzar la gossa t'adones que tothom hi entèn de gossos i tothom està conveçut que el seu mètode és el millor, cosa que ja havia anat comprovant en la mesura que anava parlant amb la gent i els deia que anava a adoptar un gos. Alguns fins i tot, en saber que l'adoptada era una alaska han vaticinat una educació difícil i penosa. Ho serà, perquè educar un gos requereix paciència, constància i tolerància a la frustració, però a la vida també se n'han de gastar quantitats industrials amb freqüència però amb molta menys recompensa. Jo li dono una boleta de pinso i ella fa un saltiró quan dic el seu nom... És fantàstica! Ah! I també hem practicat deixar-la sola. Ahir varem marxar per vint minuts i quan varem tornar estava dormint tan tranquil·leta. Això si, havia deixat una tifa per quan tornessim. Avui, desprès d'anar-la a "empadronar", l'hem tornat a casa i ens n'hem anat a dinar fora. Ella mateixa deu haver agraït quedar-se sola una estona i més tenint en compte que anavem en cotxe. Tinc ganes que ja tingui totes les vacunes i pugui caminar per tot i ensumar i fer tot allò que els gossos han de fer.

Encara no hem acabat d'acoblar els horaris. Aquí la veieu a mig matí, amb frenètic interès per tot el que la rodeja... Si la veiéssiu a les 3 de la matinada quan la treiem a pixar... No tenim esme per agafar la càmara i gravar, però està tan engrescada que sembla que no pugui ser. Sabeu si hi ha classes nocturnes per a cadells?

Cara B IKEA

2008-10-01T23:00:00.005+02:00

Hi ha molta gent que em demana què és això de la cara b, aquesta expressió... I he trobat un exemple gràfic d'un dia que varem anar a Ikea i sortíem de l'aparcament. Com són aquests d'iKEA!

JA LA TENIM AQUÍ!

2008-09-27T19:26:00.003+02:00

Doncs si. Des d'ahir al migdia la Denali ja és a casa i com podeu veure no sembla estressada pel canvi. El que no podeu apreciar és el soroll que està fent en Domènec amb l'aspiradora i el trepant perquè està penjant les portes de l'armari de l'habitació que tot just hem acabat d'arreglar, mentre jo actualitzo el bloc i la Denali fa la migtardada. Aviat faré un relat del primer dia junts.

2a. i 3a. FASES FINALITZADES!

2008-09-26T00:25:00.003+02:00

Si senyor! Estrenem casa altre cop! Tres setmanes de vacances per posar cap per avall la casa! Anem per la 4a. fase! Gaudir-la juntament amb la Denali!

"Caben los que caben"

2008-09-25T09:59:00.008+02:00

Estant de vacances un dels millors plaers és poder començar el dia al meu ritme, però un dels inconvenients de llevar-se més tard és que si vols informar-te has d'empassar-te les suposades estrelles del periodisme seriós dient la seva sobre les notícies del dia. A mi, particularment, m'agrada que em donin les notícies, però mastegades i adulterades segons el presentador de torn NO. Simplifico molt, perquè aquí podríem obrir el debat sobre la objectivitat del transmissor de la informació. Doncs bé, d'entre les estrelles matineres, avorreixo especialment en Josep Cuní. Ja em perdonarà, però el trobo petulant i narcisista. I avui, per acabar de fer insuportable el seu programa, entrevistava en Mariano Rajoy. No m'agrada tampoc aquest. Aquest perquè és polític i no m'agrada el que diu, però sobretot no m'agrada com ho diu. De fet, ben mirat, no m'agraden en general els polítics, ni el que diuen ni com ho diuen... Sempre sento que es riuen de mi... Mentre no hi ha eleccions més o menys en puc prescindir, però quan és hora de votar (perquè és el meu deure-dret) si que ho passo malament. Bé, un altre debat que no continuaré aquí. Total, tot aquest rotllo era per dir que una de les frases memorables del Sr. Rajoy en aquesta entrevista i després que en Cuní li demanés al voltant dels seus comentaris incendiaris sobre els treballadors andalusos que volien anar a la verema francesa a treballar, ha dit, referint-se als immigrants: "Es de sentido común. Caben los que caben". I jo dic: qui és que ha de determinar quants n'hi caben? Aquest és el perill...

6 euros per aturar la pedrera

2008-09-22T23:12:00.004+02:00

El dissabte passat els membres de l'Associació Salvem Sant Aniol i altres veïns del poble varen reunir-se acordant, entre d'altres coses, posar en marxar una campanya per recaptar fons per poder fer front a la representació jurídica contra la ubicació de la pedrera.

A tots el que estigueu sensibilitzats amb aquest tema i vulgueu contribuir, visiteu el seu bloc.

1a. FASE FINALITZADA!

2008-09-21T22:50:00.005+02:00

No m'ho puc creure! Avui podem dir que hem acabat l'habitació! Fa unes setmanes, dues, per ser exactes, ens disposàvem a enllestir l'habitació. Ha costat molt, perquè varem començar l'any passat, ho vam deixar aturat, i fins ara no ens hi hem posat de nou, i amb l'apretada d'aquestes dues setmanes ho hem aconseguit! Desprès de l'experiència d'aquests dies estic animada perquè ara veig que si em quedo sense feina, sempre podem muntar una empresa de "txapusses" a domicili. Què hem fet?:

- Pintar sostre i paret: bé, pintar és senzill, el que és difícil és preparar la paret per pintar i desprès tornar-la a arranjar quan la paret va caient a mesura que li passes el rodet... Una prova per als meus nervis i una lliçó magistral de pintura.
- Finestra: ha estat una de les tasques més agraïdes-desagraïdes, perquè ha costat molt de veure la compensació de l'esforç realitzat. Vull dir que la pintura es veu de seguida com quedarà però amb la finestra de fusta, jo no he començat a veure la llum fins a la segona capa de vernís, de debò.
- Instal·lació elèctrica: per a mi, un idioma inintel·ligible. Sort d'en Domènec! Fem un bon equip eh? És màgia! Prems l'interruptor i voilà, llum!
- Terra: és clar, si hem rehabilitat tot, no deixarem el terra com estava... No es pot fer gaire res pel terra, però si més no, ara és ben segur que és net, que no té restes de guix ni ciment... Ja sé que només ho sabem nosaltres perquè no llueix pas tant com això, però el terra també ha rebut la seva atenció.

Arribats a aquest punt doncs, demà iniciem la 2a. Fase. Muntar l'armari, traslladar el llit, etc, etc, etc. Entremig haurem d'anar a buscar les coses que li hem de proporcionar a la petiua Denali per tal que estigui a gust a casa. Tenim data límit per acabar, si... La seva arribada. Llavors haurem d'estar per ella i encara ens quedarà una setmana abans de tornar a treballar. El meu regal d'aniversari per fi serà aquí. Temps per començar a ensenyar-li com hem de viure tots junts i temps per aprendre com viure amb ella... És estimulant. Quines vacances més ben aprofitades! No us sembla?

FELICITATS JOAQUIN!

2008-09-20T21:51:00.002+02:00

Ei! Com que no he trobat al YouTube la teva cançò, Hear in the U for the mountain, et regalo aquesta altra. Espero que t'agradi!

Anem fent camí...

2008-09-18T18:21:00.008+02:00

Ara per ara el procediment s'atura, per una qüestió administrativa però s'atura. L'Ajuntament de Sant Aniol demanarà al departament competent el projecte de Sant Aniol II, de manera que el termini d'exposició pública s'aturarà fins que l'ajuntament rebi la còpia sol·licitada. D'altra banda, l'associació Salvem Sant Aniol ha estat convidada a una reunió amb el president del Consell Comarcal de la Garrotxa. I segons parlo amb els veïns, la majoria estem en contra d'aquesta aberració...

Continuarem treballant per evitar-ho. Sembla que som uns quants i encara seriem més si no fos perquè, com sempre, molts callen. Però això són figues d'un altre paner...

Us presento la Denali!

2008-09-17T17:20:00.002+02:00

Doncs aquí la teniu! Aquesta és la petita que aviat tindrem a casa. De moment però, encara ha d'estar amb la seva mare i els seus germans, 7 en total, és a dir, que han nascut 8 cadells. Avui els hem anat a veure de nou i la veritat és que fan molt de goig. És preciós veure la seva mare, la Katia, com els marca, amb quina mesura, i també és preciós veure'ls jugar entre ells i el diferent temperament que mostren. Hem anat al seu veterinari actual per posar-li el xip i per tal que ens orienti respecte l'adaptació a casa i les seves necessitats i en principi el cap de setmana que ve ja l'anirem a buscar.

És guapeta oi?

Ens han dit que és importantíssim que entre les 8 i les 16 setmanes estigui en contacte amb tot tipus de persones, ambients, sorolls, animals... etc, per tal que la seva socialització sigui òptima però com que fins a finals d'octubre no tindrà totes les vacunes és millor que no anem a voltar, així que estem fent el calendari d'actes socials a casa... N'hi ha alguns que esteu a la llista... Ara trucaré al meu germà per a que vingui amb els pirates dels meus nebots... I algun canitx que conec que és molt ben educat... Aquest també ens interessa... Jo crec que entre això i els que ja estaven més o menys programats... farà el temps per poder sortir. Quines ganes!

20-09-08 La mestressa de la Katia (la mare de la Denali), ens ha dit que els cadells ja corren per tot el jardí i s'entretenen a empaitar el tiet Pancho! Quina creu! deu pensar ell.

Pedrera, cimentera i planta de triatge a la Vall de Llémena

2008-09-14T21:54:00.009+02:00

En resum, el que s'està projectant a La Barroca (municipi de Sant Aniol de Finestres), és una pedrera per poder fer ciment i, aprofitant els forats de l'extracció, fer-hi la planta de triatge de residus comarcals de la Garrotxa. Ningú que ho sàpiga del cert ho ha dit així de clar, però apilonant indicis tot apunta cap aquí.

Per què s'obre el debat, quan és evident que aquesta explotació comportarà perjudicis irreversibles a la Vall? Doncs, òbviament, pels diners: els diners que guanyaran els propietaris de les terres on es pretén construir aquesta explotació, els que ingressarà l'Ajuntament de Sant Aniol i pels suposats llocs de treball que es crearan. Pa per avui i gana per demà.

REUNIÓ A SANT MARTÍ 14-09-08

2008-09-11T13:03:00.005+02:00

2008-09-11T11:50:00.000+02:00

El ple de Sant Aniol de Finestres s'oposa per unanimitat a la instal·lació d'una pedrera al municipi

JORDI CASAS. Sant Aniol de Finestres

El ple de Sant Aniol de Finestres va acordar per unanimitat en una reunió extraordinària celebrada dilluns a la nit oposar-se a la instal·lació d'una planta extractora d'àrids al municipi. A més, tal com va confirmar ahir l'alcalde, Francesc Oliveras, el consistori està totalment al costat de la plataforma Salvem Sant Aniol, que rebutja també aquest negoci. Oliveras va manifestar que l'Ajuntament vol deixar clara la seva posició des del primer moment. De fet, ara, i tal com va recordar, l'Ajuntament solament ha rebut del Ministeri d'Energia i Mines la petició d'exposició al públic de les prospeccions i anàlisis als terrenys de la zona de la Barroca afectats.

Tal com denuncia la plataforma, que avui ha convocat una roda de premsa a Girona per deixar clara la seva posició, l'alcalde va mantenir que la pedrera que es vol instal·lar al municipi tindria una activitat industrial a gran escala. Això, segons ell, comportaria un greu impacte paisatgístic i ecològic al municipi, a més de moltes molèsties als veïns i els riscos associats a l'increment de la circulació de vehicles de gran tonatge per les carreteres locals. La petició del permís a Mines per poder fer les prospeccions preceptives és de l'empresa Promotora Mediterrani SA, que ja havia comprat anys enrere una antiga pedrera. Francesc Oliveras va voler puntualitzar, però, que aquesta pedrera servia únicament per extreure'n blocs de pedra de dimensions reduïdes per destinar-los a la creació d'escultures. Al municipi veí de Sant Martí Vell (error, ha de dir Sant Martí de Llémena!) l'oposició a la pedrera també és unànime. Es dóna el cas que els terrenys amenaçats per aquest afer afecten els dos municipis.

Article a Vilaweb 10-09-08

FELICITATS MONICA!

2008-09-09T10:30:00.000+02:00

Un clàssic extemporani! A veiam qui és que es resisteix a aquestes notes!

Projecten una PEDRERA a la Vall

2008-09-05T19:12:00.019+02:00

MANIFEST EN CONTRA DE LA PEDRERA A SANT ANIOL DE FINESTRES

Davant dels treballs realitzats a Sant Aniol de Finestres i en concret a la zona de la Barroca per a prospectar-hi la ubicació d'una pedrera que promou Promotora Mediterránea-2 SA, volem manifestar als veïns del municipi i del conjunt de la Vall del Llémena la voluntat de lluitar decididament contra una instal·lació que afectaria irreversiblement el municipi i de retruc tota la Vall i tindria conseqüències directes contra la nostra salut, el nostre benestar, el medi natural i impactaria directament en el valor de les propietats. Entenem que enfront d'una amenaça com aquesta els veïns han de manifestar activament la seva opinió per donar així més arguments als nostres representants municipals en la defensa dels interessos dels seus ciutadans.

Demanem alhora sumar el màxim de suport entre tots els afectats per oposar-nos, sense esperar més, a la destrucció d'una àrea de riquesa natural de valor indiscutible; Configurada per una zona boscosa de caire mediterrani, on els alzinars combinen amb prats de pastura formant un mosaic divers i ric en espècies de fauna i flora, algunes de les quals protegides per llei, i que fins ara ha estat gestionada de manera sostenible i respectuosa amb el medi. Ubicada en un municipi famós arreu per la seva deu i brollador d'aigua mineral; Una àrea valorada pels esportistes que transiten els seus camins i carreteres bé sigui en bicicleta, a peu o en cavall; Una Vall que gràcies al seu patrimoni paisatgístic i cultural és punt d'alta atracció del turisme rural, on s'han recuperat desenes de masos els últims anys que juntament amb activitats similars, són promesa de desenvolupament sostenible; La riera que li dóna nom a la vall ha estat catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari per la Unió Europea. En definitiva, una de les valls que s'han conservat més verges gràcies també a la gent que hi ha viscut i que la vol conservar així per als seus fills i néts.

Cal alertar a tothom de l'impacte per a la salut d'una pedrera a cel obert com la que promouen. Diversos estudis reconeixen que els efectes perjudicials de les partícules en suspensió que emeten aquestes explotacions provoquen una contaminació atmosfèrica que propicia l'augment de malalties com bronquitis, asma, malalties cardiorespiratòries, i en general la disminució de l'esperança de vida del conjunt de la població.

Els veïns han de saber que el municipi d'Amer ha advertit que el pas dels camions pel seu terme no és viable així que, en cas de fer-se l'explotació minera, obligarà que el trànsit d'aquests vehicles passi per tota la Vall i pel centre del nucli urbà de Sant Gregori.

Considerem que si es consolida el projecte no només hi podem perdre la salut, i el benestar a banda del patrimoni, sinó que Sant Aniol de Finestres està amenaçat de convertir-se en un espai insalubre, brut, degradat i que obre la porta a la instal·lació de l'abocador comarcal de residus i de la planta de triatge de la Garrotxa.

ATUREM LA PEDRERA!!! SALVEM LA VALL!! SALVEM SANT ANIOL!!!

Si voleu més informació podeu subscriure's a la llista següent:
http://llemena.com/mailman/listinfo/novetats_llemena.com

Gustav

2008-09-01T22:30:00.001+02:00

Com molt sovint, veient les notícies quedo impactada. Una de les imatges que més m'ha quedat de l'evacuació de New Orleans que s'està duent a terme des d'ahir fou una imatge d'una autopista, des de l'aire, que en el sentit de sortida de la ciutat anava plena de turismes mentre que al sentit d'entrada hi havia una caravana d'autobusos, que havia d'evacuar a tots aquells i aquelles que no podien fugir pel seu propi mitjà... Gent gran, malalts, nens... Què deuen sentir tota aquesta gent que han de deixar les seves cases, agafant el que puguin en un parell de maletes, sense saber què trobaran en tornar? Em sento molt lluny de la gent que veig a les imatges, perquè no puc imaginar-me, ni de lluny, el que es deu sentir en aquestes circumstàncies. He tingut la sort de néixer a aquesta part del món, on la Natura és benèvola i no expressa la seva força amb brutalitat, excepte quan hi ha alguna riuada, d'altra banda sovint amb conseqüències previsibles i fruit de la temeritat o l'arrogància humana.

I així, encara que intento evitar-ho perquè em sembla una falta de respecte per aquells que veritablement s'hi troben, em ve una idea recorrent... què m'enduria? o millor dit, que deixaria?

Pintant...

2008-08-31T13:22:00.006+02:00

Per fi estem procedint a donar color a la primera habitació. No ha estat fàcil arribar fins aquí... Arreglar una casa vella (dic vella, no antiga), és dur. Les tasques a fer són moltes i sovint han de repetir-se per tal que aconsegueixi els efectes desitjats: fer regates per la nova instal·lació elèctrica, paredar els tubs i els caixetins, aixecar el guix i la pintura anterior feta malbé, enguixar de nou, fungicida, més fungicida, emmasillar, allisar, pintar sostre, re-emmassillar sostre, pintar sostre, posar cinta de carrocero, pintar racons, aixecar més pintura antiga, enguixar, més fungicida, pintar... No afegiré la part que toca a la finestra. És un capítol a part.

Total, que en més d'un moment d'aquest procediment, m'enrecordo del "sistema decoratiu Mr. Bean". Es triga a preparar, però un cop és a punt...

FELICITATS CORAL!

2008-08-30T09:00:00.005+02:00

Mestra de les odalisques en potència, que passis un bon dia i que es compleixin tots els desitjos que demanis.

Daft Punk "Around the world"

Perspectiva: vacances

2008-08-29T22:19:00.039+02:00

Semblava que no podia ser però si, arriben les vacances per fi! Les comencem divendres vinent, però ja veig la llum al final del túnel! Fer-les al setembre té avantatges i inconvenients. Els avantatges són que hi ha menys trucades, menys entrades de feina, més llocs per aparcar... També et permet relacionar-te amb companys de feina que normalment no et relaciones, o t’hi relaciones poc... Alguns inconvenients són que tot és tancat, de manera que has de canviar els teus costums per anar a trobar alguna cosa oberta (això no té a veure amb la feina de fet...), veus a la gent marxar i, fins i tot tornar i, el que per a mi és pitjor, la tornada és més dura, perquè la major part de la gent torna al setembre i tothom va una mica al ralentí, mentre que si arribes a l’octubre, el ritme és frenètic perquè cal aprofitar el temps que aviat serà Nadal. Enguany se m’ha fet més dur anar a treballar mentre tothom és de vacances. És el primer estiu a la nostra casa i això no ha estat indiferent per a mi. Si, a l’estiu el dia s’allarga, però és que aquí, s’allarga amb un gust! Deixem entrar la fresca del matí per capturar-la i que es mantingui tan com sigui possible. Els esmorzars a fora són un privilegi i els capvespres, amb el cel rogenc et fan perdre la noció del temps... Excepte, és clar, si l’endemà has de llevar-te cap a les 6:45 a. m.!

Malgrat aquesta tranquil·litat a l’entorn – que es viu exactament igual al llarg de tot l’any, ara ja ho sabem-, per a nosaltres han estat uns mesos mogudets. Hi ha hagut el primer capítol d’un dels projectes que esperàvem per d’aquí uns anys i que s’ha avançat, interferint en altres projectes personals, que haurem de posar de nou sobre la taula per a decidir què fer. Aquest seria el capítol dur, que ha requerit molta energia (i que encara en requerirà molta més!). Però aquesta ha estat la única cosa més feixuga que hem hagut de fer. N’hi ha hagut moltes altres d'agradables, per exemple, l’eclipsi de lluna, que varem poder veure des de dalt d’un turonet a dos minuts de casa, com si estiguéssim a un “palco” del Liceu. Mai havia vist tants estels, i això que no es veien tant perquè la lluna era gairebé plena! I el silenci al nostre entorn. Bé, el silenci de la vall, que és un silenci relatiu perquè sempre hi ha un tractor que treballa (si, el camp no para mai) o un cotxe que torna cap a casa. Però com sempre el millor han estat les trobades amb la família, o els amics i amigues... La odissea d’anar a buscar l’Irene a l’estació de Blanes (Què fas a Blanes???). La Blanca i companyia (4+1), amb en Lucky intentant caminar sense trepitjar les fulles i glans del jardí, pobret! (Ix! On m’han portat? Aquest parc no és com la Devesa!). Que bé que estaràs amb la teva nova família! Viuràs tantes coses noves! Arriba un mail amb fotos des de Colòmbia! La Marta i la seva família al seu Rancho! I, com no, els meus nebots, absolutament plens d’energia i intel·ligència!

El 2 de setembre farà un any que varem passar la primera nit aquí casa. Gràcies a la troup de Marto que ens vareu ajudar amb el trasllat: Núria, Xavi, Susana, Santi, Gemma, Jordi, i els petits, Aitor i Martí. Ja fa un any i molts temors s'han dissipat. L'experiència real ha estat molt millor del que jo havia pogut imaginar, fent petits els esforços per arribar a aquí. Com ja sabíem, les nostres vacances no ens portaran a cap lloc llunyà, ni tan sols nou, al menys per un temps. Ens quedarem aquí, que encara tenim moltes coses per enllestir, entre bricolatge i tràmits diversos. El que més temo és el canvi de nom del cotxe. És el tercer cop que ho intentarem, i aquest cop, em diguin el que em diguin, falti el paper que falti, jo no surto d’allà sense la gestió feta! Espero que acabarem la nostra habitació i arreglarem la bassa, entre d’altres coses. Aviat tindrem un nou membre a la família i tot ha d’estar a punt! Si, efectivament, estic parlant d’un gos... És probable que sigui com aquest de la foto, o un germà o germana seu, encara no està decidit. No és el que teníem previst, perquè volíem adoptar-ne un d’una protectora, però ens hem creuat amb aquests petits... En Domènec diu que l’experiència de criar un cadell és extraordinària, així que és força probable que l’adoptem, però... Em temo que no serà l’únic. Més tard o més d’hora, n’hem d’adoptar un d’alguna protectora. Quines ganes tinc de tot plegat! I tinc ganes que arribi la tardor a la Vall. Sortir a passejar-la i conèixer-la amb l'escalforeta de darrera hora de la tarda o la fresca del matí. M'encanta la tardor a la Vall. Ara ja puc dir que és una de les estacions que més m'agraden aquí perquè ja les he vistes totes. A les muntanyes, normalment folrades d'una espessa catifa verd fosc que fan les alzines, hi apareixen taques groguenques, vermelles... Són els roures i altres arbres caducifolis que fan el seu curs. Que bé! Renuncien a una part de si mateixos per ressorgir més tard amb més força. L'alzina en canvi, tot l'any va canviant les fulles, tot i que és a la primavera que floreix. Cal aprendre'n. Pots ser alzina, renovant-te poc a poc, o roure, renovant-te tot d'una.

FELICITATS IRENE! I gràcies per venir!

2008-08-25T20:30:00.008+02:00

Coneixeu l'Alf?

El recordeu?

Aquí us poso un tall d'un episodi ben divertit! Beneït youtube!

Fixeu-vos en la seva loquacitat i habilitat comunicativa, i el seu humor sarcàstic, sense fer escarafalls...

Jo el trobo ben lúcid.
Espero que us diverteixi per uns minuts :-)

Alf, l'ànima de la festa

FELICITATS TONI!!!

2008-08-18T08:00:00.001+02:00

Guapo! Per molts anys!

Volant arran de terra!

2008-08-17T21:37:00.007+02:00

Davant l'exhibició de perícia, capacitat d'esforç, sacrifici, tenacitat i moltes altres coses que s'exhibeixen al llarg dels Jocs Olímpics cada quatre anys, em qüestiono quin preu paguen els atletes per arribar a assolir les seves fites, obtinguin o no el reconeixement en forma de medalla. Però, de cop, veig coses com la que aquí sota us poso i em quedo sense paraules. Només puc dir:

Bravíssimo!

Però, gràcies a Dom, podreu veure l'exercici complet de tota manera en aquesta adreça (30-08-08).

Mireu què he trobat...

2008-08-03T19:52:00.000+02:00

Doble personalitat o com guanyar sempre

2008-07-29T14:23:00.000+02:00

No idoneïtat per a l'adopció canina

2008-07-27T19:13:00.011+02:00

Tal com dic en el títol, no hem obtingut el "certificat d'adopció". (Casa del ferrer cullerot de pal)

Suposo que el handicap insalvable és que preferim que els gossos no visquin dins de casa i no és bo per ells viure en un tancat, encara que aquest tingui una superfície quatre cops més gran que el nostre propi habitatge (que ja sabeu que no és un casalot), un sotabosc net on descansar sota els arbres, calma... I el que no tingui i sigui necessari se'ls hi posaria.

Tampoc és suficient tenir disponibilitat horària i ganes i gust per gaudir i compartir l'entorn en què hem decidit viure. Així que, si més no, del Bu Bup Parc, no serà que podrem adoptar un gos. Segons el criteri d'en Xavi (suposo que és ell tot i que en cap moment es va presentar), no hi ha massa a pensar. Malgrat que el primer dia ell mateix, quan tornàvem de passejar la Malock, ens va fer proposta d'agafar-ne dos i ens va explicar les condicions que havia de tenir el tancat adequat, el criteri ahir havia canviat i no hi ha cap mena de manera de poder tenir un gos amb nosaltres. El problema, per força, no pot ser el lloc (perquè no l'ha vist). El problema, per força, ha d'estar en nosaltres, que devem ser unes persones insensibles a les necessitats dels animals. Tant és així, que estem disposades a assumir la responsabilitat de dos gossos per millorar el seu benestar, destinar una part gran del nostre jardí per acomodar-los, fer una despesa econòmica important per a condicionar el lloc... Això per no anomenar el que ja és evident: la organització de la nostra vida pensant en el gos. Total, per tenir-los al jardí! Suposo que és el que ell deu pensar. Arbitrari, sincerament, el trobo arbitrari. Si algú dels que llegiu podeu donar llum a aquesta parelleta NIAC (No Idònia per a l'Adopció Canina), il·lumineu-nos, si us plau. Quedarem més tranquils i possiblement evitareu que anem a una altra protectora i li donem mala vida a un animalet que no té la culpa de la nostra insensatesa i ignorància.

Ara però, sabem més de les necessitats dels gossos i potser valdrà la pena plantejar-se que en lloc d'un o dos gossos de talla mitjana o gran que visqui al jardí, serà millor tenir-ne un de petit que visqui a casa, i gaudeixi de l'entorn només quan el traguem a passejar.

A mi però, em sembla una crueltat que hagi d'estar tancat a casa quan nosaltres hàgim d'atendre les obligacions laborals (que, com la majoria de mortals, les tenim) en lloc de poder estar al jardí, amb o sense companyia, on nosaltres mateixos passem tant temps com podem.

Pura Cara B

L'aventura d'adoptar un gos, tot just ha començat...

2008-07-22T22:53:00.004+02:00

Doncs si.
La perspectiva d'acollir en Bart ha precipitat la possibilitat de la incorporació d'un gos a la família, cosa que ja teníem en ment però no tan aviat. Porto dies mirant-me webs de protectores d'animals i voltant per la xarxa per aprendre i aproximar-me a aquest món, per a mi fins ara completament desconegut i, perquè no dir-ho, poc motivador. Ahir en varem anar a veure una a La Bisbal, Bú Bub Park (Fundació Altarriba). Varem veure tots els gossos que hi tenen, varem explicar-los què podem oferir, quines condicions i altres coses, i finalment, tot i que la cosa pintava bastant malament, varem treure a passejar una de les gosses que de moment viuen allà. Es diu Malock i té uns dos anys i és una gossa trempada, vital però no nerviosa, que ens va robar el cor. Quan varem tornar ens varen comentar que si disposàvem d'espai suficient, i feiem un tancat prou gran i alt (que es veu que la Malock és com Sergei Bubka, però sense perxa), podríem tenir-ne dos, perquè així no s'ho passen tan malament quan els has de deixar sols a casa. I ens varen presentar en Pluto. Un bon jan que només que li varen obrir la porta ja es va presentar a Domènec amb una arrambada tendra.

I així estem... Rumiant i rumiant... Si podem tenir-ne un; si en podem tenir dos; si podrem mantenir-ne dos; si podem fer el tancat; si serà prou gran; si... si... si...

No sé si acabarem tenint, en un termini curt de temps, cap gos, però el que és ja indubtable, és que començo a fer-me'n càrrec, encara que no en tingui cap, els penso d'una altra manera.

Demà anirem a la Protectora de Mataró a donar un cop d'ull, tot i que està una mica lluny per facilitar l'adaptació.

Per cert, aquest seria el meu regal d'aniversari... En el seu defecte caldrà un "val per", no?

Un 20 de juliol...

2008-07-19T23:06:00.005+02:00

... arribava l'home a la Lluna. Era l'any 1969, fa 39 anys.

El mòdul lunar "Eagle" de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, aterra al mar de la Tranquil·litat (la Lluna). Hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants.

Per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.

S'acosta el dia...

2008-07-18T22:53:00.001+02:00

Per anar fent boca, em regalo aquesta cançó. A vosaltres us agrada celebrar el vostre aniversari?

Un dels meus himnes

2008-07-13T12:30:00.001+02:00

Preneu-vos 3 minuts i escolteu amb atenció aquesta cançó.
La lletra és més avall.

Que el maquillaje no apague tu risa,
que el equipaje no lastre tus alas,
que el calendario no venga con prisas,
que el diccionario detenga las balas.

Que las persianas corrijan la aurora,
que gane el quiero la guerra del puedo,
que los que esperan no cuenten las horas,
que los que matan se mueran de miedo.

Que el fin del mundo te pille bailando,
que el escenario me tiña las canas,
que nunca sepas ni cómo, ni cuándo,
ni ciento volando, ni ayer ni mañana.

Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.
Que todas las noches sean noches de boda,
que todas las lunas sean lunas de miel.

Que las verdades no tengan complejos,
que las mentiras parezcan mentira,
que no te den la razón los espejos,
que te aproveche mirar lo que miras.

Que no se ocupe de ti el desamparo,
que cada cena sea tu última cena,
que ser valiente no salga tan caro,
que ser cobarde no valga la pena.

Que no te compren por menos de nada,
que no te vendan amor sin espinas,
que no te duerman con cuentos de hadas,
que no te cierren el bar de la esquina.

Us presento en Bart, què us sembla?

2008-07-12T21:28:00.004+02:00

En Bart és el gos d'una amiga que aviat es canviarà de casa i per aquest motiu ens ha proposat que ens el quedéssim, ja que pensa que estaria millor a una casa com la nostra, on disposa d'espai suficient per córrer i a més en mig de la natura.

És una barreja de gos d'atura, té uns tres anys i va ser recollit d'una gossera fa uns mesos. Un dia va venir a casa a dinar amb les seves mestresses (l'Eva i la Paula) i es va mostrar tranquil i respectuós i jo, me'n vaig enamorar, sincerament.

No m'agraden els gossos, en general, però crec que amb en Bart em sentiria tranquil·la i acompanyada, en els moments inevitables de solitud. Però hi ha un inconvenient, Domènec troba que no és el moment. Té moltes raons, però a mi m'agrada aquest gosset i crec que li podem donar una bona qualitat de vida aquí casa... Per tot això he decidit fer una enquesta, que podreu trobar aquí al costat, a dalt a la dreta. Ajudeu-me!

Ja sabem com es diu!

2008-07-05T20:49:00.006+02:00

Caureu de cul!
Avui, per fi, hem pujat a Oliveres i a més hem trobat l'amo, que ens ha dit el nom que li han posat... Sakura!
Què d'on l'han tret aquest nom? Doncs es veu que en japonés s'anomena així a la flor del cirerer i tot i que no és la flor oficial del país, si que n'és la més representativa. Per extensió, Sakura es tradueix per primavera.

Us recordo els noms que vareu proposar:

Patillarga
Lluïsa
Cuca
Nina
Naomi Campbell
Platereta
Dolça
Sandybell

Doncs ja ho sabeu, Sakura!

Relax

2008-06-29T22:34:00.001+02:00

Aquesta és la meva perspectiva de l'estiu...

Us la deixo quan vulgueu...

FELICITATS CORAL!

2008-06-26T23:25:00.003+02:00

Per qui no ho sàpiga, ahir van començar les obres del nou estudi Itzà, desprès de mesos d'incertesa o més aviat de paràlisi burocràtica.

Coral, sé la il·lusió que et deu fer tot i que imagino que, al mateix temps, estàs cagada de responsabilitat, però no has de patir, tanta energia no pot deixar indiferent el destí.

Sense tant dramatisme ni males arts, avui et veig així:

FELICITATS PAULA!

2008-06-20T00:00:00.000+02:00

Ei peque!
Espero que us quedi ben guai el pastís i que passis un dia ben xulo i divertit!
Suposo que aquest cop per tu els regals no seran el més important, sinó la festa amb les teves amigues i la mare, els avis, la tieta... oi que si?

No sé si l'hauràs vist aquest vídeo, que és el principi d'una pel·li que es diu Love Actually. Aquest és el meu regal, perquè el que veuràs i sentiràs en aquest youtube és, per a mi, el que realment importa. Vagis on vagis, estiguis on estiguis, nosaltres serem aquí!

Un petonàs ben fort!