dissabte, 30 de gener de 2016

Corea del Nord

Sabeu on és Corea del Nord? Àsia, si? Està davant les costes de Japó. "A sobre" de Corea del Sud.

Què més saps d'aquest país? Jo avui em sento impactada per haver descobert la seva realitat social. La despersonalització a la que estan sotmesos els seus ciutadans, de dalt a baix. I els nens...

 

Cada cop que sento un testimoni com el d'ella és impactant, colpidor. Mena a actuar. Però alhora posa en contrast el que primerament em fa l'efecte que és falta d'acció dels anomenats països democràtics, les democràcies occidentals... Però ràpidament m'adono que no és falta d'acció. És acció per omissió. No hi ha dubte. No hi ha cap interès en que la majoria tinguem una bona situació. I és flagrant la responsabilitat dels qui ens dirigeixen. 

Uns quants ens han fet creure que podíem triar, i hem triat. Hem triat uns farsants que fan veure que saben el que ens convé. Però els fets, demostren que el que saben és el que els convé a ells i que faran tot el que calgui per aconseguir-ho. Per a ells. Per als seus. Per a les seves següents generacions. Perpetuant un sistema social piramidal, on hi ha una privilegiada minoria que acumula riqueses que podrien resoldre problemes endèmics de països explotats i empobrits i mantindria sistemes de protecció social justos i suficients.

Ara el més vergonyant és el que està passant a les costes gregues amb la crisi siriana. Sentia dimarts passat l'entrevista a Óscar Camps, director de Proactiva OpenArms, a La Tribu de Catalunya Ràdio. "Aquí està el poble salvant al poble." Deia. 

Doncs això. El poble salva al poble mentre els altres viuen la vida exprement-nos com paràsits invencibles.


I doncs què hem de fer? Sembla que poc marge de maniobra tenim, més enllà de procurar fer el bé tant com puguem. Així doncs, fem-lo. Milers de formes. Algunes ni costen diners. Si trobes al súper mercat que a algú li cau alguna cosa. Reculla-li. Si entres a una oficina de Gas Natural o Repsol.. o qualsevol d'aquests altres pops que contracten els paràsits per garantir-los una jubilació daurada, a ells i als seus besnéts, digues bon dia. Els qui estan a un costat i a un altre de la taula, són "dels teus". 

Titelles. I només ens queda això. No ignorar-nos. Reconèixer-nos els uns als altres i desitjar-nos el millor.