dimecres, 27 de juliol de 2011

FELICITATS DENALI!

Avui fa tres anys que va néixer la Denali.

Jo no n'estava al corrent llavors.

És cert que fa tres anys per aquestes dates estàvem buscant adoptar un gos.

Vam anar a diverses protectores, vaig mirar per internet...

Vaig estar a punt d'adoptar un parell o tres de gossos que finalment no van quallar, i de sobte vaig veure un anunci: "cadells de malamut en adopció".

Quan era adolescent m'encantaven els gossos de trineu. Una de les meves passions era esquiar i els gossos de trineu em transmetien valors similars: força i natura.

Em vaig informar sobre la raça i el caràcter dels nòrdics i vaig contactar amb la propietària i em va explicar que eren fills de dos gossos que s'havien trobat. Gairebé no havien tingut temps de saber quan entrava la femella en zel que ja venien en camí 8 cadells.

Com que ella era una propietària responsable, es faria càrrec dels cadells fins a les 8 setmanes, que és el que es recomana pel bon desenvolupament emocional dels cadells, relacionant-se amb la mare i els germans.

La Denali va ser un regal d'aniversari. Ningú se li posin els pèls de punta. En el cas dels animals, el més important no és qui el fa ni què regala, sinó qui el rep. I en aquest cas qui el rebia estava disposada a posar el coll en l'empresa.

Posar el coll es va traduir en llegir llibres, consultar internet, i va culminar en contactar amb una educadora canina per a l'educació del cadell. Hores d'ara la majoria ja deveu saber que "la senyo" va ser la Roser Feliu, de Lladruc. Encara ara m'afalaga dient que quan va venir a casa, la mateixa tarda que va arribar la Denali -gairebé 9 setmanes després d'avui-, al·lucinava en veure aquell repertori de kongs, nusos, i altres joguines i andròmines per a la cadelleta. I, sobretot, el llibre d'Ian Dunbar amb fosforito i postits.

Després de tres anys, la Roser és una bona amiga (avui la convidaré al cafè per celebrar l'esdeveniment), i jo he fet un munt de coses amb el pretext dels gossos. Que ara ja són dos, el Denaleto Roqueto també omple la casa, i de quina manera!

Però si faig balanç, haig de dir que la Denali m'ha ensenyat quines són les coses importants. I el més important és mantenir-se tranquil i esperar, i que per molt que t'estimis algú de vegades pot fer coses que no entens, però l'estimes i en tens cura igualment. Ah! I que el concepte d'higiene és moooolt relatiu!!!

Denaletis, per molts anys juntes!

FELICITATS!