dilluns, 27 de desembre de 2010

Benvolgut President...

Benvolgut President,

Fa més de 10 any que sóc interina, la major part del temps al Departament de Justícia. Amb això vull dir que he tingut canvis de govern. Anys millors i anys pitjors. En resum, més o menys igual, fos del color que fos el govern. Jo però no sóc la mateixa, ja que moltes esperances i il·lusions s’han vist truncades per circumstàncies de les que no tinc control.

No he tingut oportunitat de presentar-me a oposicions, i fins i tot he vist com es desconvocaven les que em feia l’efecte que havien de ser “les meves”, després d’una inversió de temps i diners considerable. També he vist com, després de 10 anys d’estar a la casa, és possible que altres que han entrat més recentment tinguin accés al funcionariat més fàcilment que jo, gràcies al famós decret d’àmbits. I més... He vist com es congelava el sou i, recentment, es reduïa.

Ara bé, sóc millor professional que fa deu anys, quan vaig entrar a la casa. Tinc més experiència i sóc més competent que quan vaig entrar. I tot això, malgrat el poc reconeixement, per no dir cap, que percebo de “l’empresa”. Els caps ocupats en els que els ve de més amunt que en els que els ve de més avall, com si els de més avall no els necessitéssim. Els complements de productivitat que no reflecteixen realment l’esforç personal de cadascun de nosaltres, aconseguint l’efecte advers al que pretén...

Tanmateix, continuaré complint amb la meva parcel·la de responsabilitat pública, perquè hi crec fermament. Tant per complir-la com per fer-la complir. I això tot i saber que ningú ho valorarà i que si el proper President s’ho proposa, em fotran una patada al cul i marxaré amb una ma al davant i una altra al darrera, després de 10 de serveis...

Jo també li desitjo bona sort, President, encara que estic segura que a mi em farà més falta que a vostè.

Ja té el despatx parat.