I per què una consulta per la independència?

Amb certa freqüència els que com ara jo vàrem créixer en democràcia ens hem hagut de sentir a dir que no apreciem el que tenim. Tenim un nivell de benestar com mai, tenim una estabilitat com mai, i tenim uns drets polítics com mai. Uns drets que d'altres, a qui amb prou feines sabem identificar, varen aconseguir perquè tothom en gaudís.

Potser és cert que no sabem valorar el que la democràcia representa i ens despreocupem de la política com si fos quelcom que no tingués transcendència per a la nostra quotidianitat. Però és que l'evolució d'aquella democràcia que amb tants esforços es va aconseguir, ha esdevingut quelcom realment decebedor. Ara bé, aquest desànim no és cosa d'una sola generació.

Davant aquesta realitat tendim a inhibir-nos, tot queixant-nos enèrgicament, entre avergonyits i irats, de successos com el lamentable cas Palau o el de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, sense pensar en la vinculació existent entre la classe política i la ciutadania, que és al cap i a la fi la que ha posat activament o passiva els seus dirigents on són, en càrrecs amb responsabilitat i confiança per gestionar “la cosa pública”.

Molts pensaran que les consultes per a la independència es limiten a una qüestió Espanya-Catalunya. I no és així.

Les consultes per la independència van més enllà. Reflecteixen l'esgotament dels discursos polítics que no mobilitzen masses, i davant els quals la ciutadania comença a mostrar capacitat d'oposició en un format més elaborat i menys pamfletari que una manifestació.

És un toc d'atenció als polítics, que han de prendre consciència que els mitjans de comunicació actuals via Internet uneixen més que separen, comuniquen més que aïllen i, per tant, poden ajudar a velocitats vertiginoses a configurar xarxes amb interessos comuns i amb gent formada i inquieta que pot iniciar un camí paral·lel, on els professionals de la política no siguin necessaris.

És cert. No tenim encara cap model d'Estat que s'adigui amb aquest model de política ciutadana, però segurament és qüestió de temps. El que si és cert és que per a molts el model actual no funciona. Corregeixo: funciona, però només per a alguns.

Si aquest sistema no ens satisfà, potser serà bo començar a pensar en alternatives i la independència n'és una.

Però això no és el més important. El més important és que els polítics s'adonin que els ciutadans comencen a pensar a fer política sense ells.

Aquest és el missatge que podem transmetre si aprofitem les consultes organitzades. És un missatge curt però clar, sigui quin sigui el resultat.

Susanna (Can Montjé)

Foto: J. Toribio

Comentaris

Cris ha dit…
Molt bona reflexió...
Roser (lladruc) ha dit…
Tens molta raó, Susanna. Crec que la lliçó més gran que poden extreure els polítics de la consulta del passat 25 d'Abril va ser mostrar com uns "simples" ciutadans som capaços d'organitzar-nos, mobilitzar-nos i tirar endavant una iniciativa seriosa sense l'ajuda de ningú.