dimecres, 17 de febrer de 2010

Denali al Decathlon

Avui havíem d'anar a Decathlon però, en principi, a Decathlon només poden entrar gossos que vagin a coll. La Denali pesa ara gairebé 31 kg. Opció impracticable per tant... També hauríem pogut deixar-la al cotxe o quedar-nos un a fora amb ella, mentre l'altre comprava, però se'ns ha acudit una solució intermitja...
Si, tal i com veieu, l'hem posat sobre un carretó del propi Decathlon.

La cosa ha anat que se'ns ha acudit la possibilitat de posar la Denali dins un carretó per entrar a la botiga. Tot i que semblava una bestiesa, quan hem arribat a la porta hem vist un carretó absolutament adequat per a ella.

Una plataforma amb rodes. Voilà! Provem.

- Denali puja!

I la Denali, poc a poc, provant l'estabilitat de la superfície a la que la convidàvem a pujar, s'hi ha enfilat.

Aquí ja reiem. Bé... Fem que s'hi estiri.

- Denali, a terra!

I la Denali a terra. Doncs bé. Ja tenim la gossa col·locada. Ens ho ha posat fàcil. Doncs cap dins. Haig de dir que en Domènec ha entrat a la carrera empentant el carro, mentre jo i el segurata el seguiem...

Un cop ens hem aturat tots plegats, el segurata ha considerat que "tècnicament" no podia prohibir l'entrada de la Denali al recinte, perquè no anava per terra, encara que no anava a coll, i a més, el carretó era de Decathlon.

Sorprenentment, hem arribat a un pacte: si el director li cridava l'atenció per això, ens demanaria que sortíssim.

Una exhibició d'assertivitat i flexibilitat sorprenent en la professió.

D'altra banda, hem rigut moltíssim amb aquesta aventura, i també em divertit una mica tothom, sorprès de veure un gos sobre un carretó... La gent ens mirava incrèdula, sense entendre què feiem amb el gos sobre el carro.

I la Denali, a tot això, resignada a estar-se allà al damunt.

Ja es veu que entusiasmada la Denali no ho està, però com sempre s'ha portat com una bona minyona i no s'ha mogut fins que li hem donat permís. Ni tan sols quan el carretó feia una mica de vibració passant per damunt de les juntes s'ha espantat. Ens mirava buscant tranquil·litat.

Abans de passar per caixa més d'un i una, especialment treballadors de Decathlon, han vingut a fer-li festes, admirats de la seva actitud, tan tranquil·la.

Ai!! Com hem rigut!! Increïble!!

I aquest moment tan divertit i agradable, un cop més, ha estat possible gràcies a la Denali, perquè si no hagués volgut pujar a la plataforma no li hauríem pas obligat, però ho ha fet. I s'hi ha quedat. I no s'ha posat nerviosa ni tan sols quan el carretó anava xocant amb els bancs per emprovar sabates que hi ha enmig dels passadissos, malgrat els meus esforços per dominar la màquina!

Jo no puc dir una altra cosa que: estimo aquesta gossa. Estimem aquesta gossa. Nosaltres hem treballat molt per a que sigui una bona gossa, però situacions com les d'avui, està clar que han d'atribuir-se a alguna cosa més que no pas una bona educació. Ja devia portar molts extres de sèrie.

3 comentaris:

Roser de Lladruc ha dit...

Si és que no hi ha res com tenir una gossa tan ben educada! Que bona que és! :)

Cris ha dit...

molt bona la historia de la Denali :D

es una gran gossa, pero a darrera hi ha una gran feina per part dels seus amos.

Vane ha dit...

Es increible lo que puede llegar a hacer la Denaleta, y es que a parte de que tiene unos dueños estupendos que se preocupan por ella, es que como tu dices Su lo que ha echo en esa tarde no se lo ha enseñado nadie!! es por su carácter...que pena nena uqe perrillos tan buenos hubieran salido...jejejejejee