dimarts, 8 de setembre de 2009

La festa del gos a Santa Cristina d'Aro... o no...

Diumenge va celebrar-se, per primer cop, el Festiuguau de Santa Cristina d'Aro. En aquesta festa del gos hi havia programada una exhibició d'agility i d'obediència, un taller educatiu per a nens i nenes i un concurs popular de gossos i tot plegat amb la participació de tres protectores de la zona i l'objectiu, òbviament, de promoure la tinença responsable de gossos.

Com que no teníem res per aquest diumenge i hi havia diferents coses que ens atreien d'aquesta festa, varem decidir-nos a anar-hi i, perquè no, presentar-nos al concurs de gossos.

El dijous abans vaig trucar a l'ajuntament de Santa Cristina per a demanar informació i em varen explicar tot això que he escrit abans i, sorprenentment, quan vaig demanar què necessitàvem per inscriure la Denali em varen dir: "el gos".

Ni la llibreta de vacunacions, ni la targeta de l'AIAC ni res que acredités la meva responsabilitat vers la meva gossa, com a exemple de la jornada i com a requisit imprescindible per poder "exhibir-la" i ser mereixedores de cap premi... Sorprenent, no? Una bona Cara B.

La persona que em va atendre, malgrat esforçar-se a justificar aquesta incoherència, va haver d'admetre que era poc coherent, i insistia en el caràcter "popular" de la jornada... Vet aquí... Una oportunitat d'or perduda... Li vaig insinuar jo...

I aquí teniu un resum, que no el resultat de la jornada...


La festa va ser tot un èxit.

Si esperaven entre 20 i 30 gossos al concurs, segons em varen dir, s'hi varen inscriure 81 gossos i no en van poder admetre més perquè no tenien més obsequis per als participants. I, a més, l'esdeveniment va ser "cobert" per càmeres del programa de varietats España Directo de Televisió Espanyola.

Però, lluny de passar desapercebuts, crec que mig van fer la festa la seva mida... Tant és així que es va eliminar diria jo, l'activitat principal de la jornada: la gimcana infantil.

I a partir d'aquí, sumen altres despropòsits que han motivat aquesta entrada...

El lloc: la plaça del mercat. Ombres escasses i ni una sola font per assedegar els gossos.
L'hora: d'11 h. a 14 h. No cal dir res més no?
Els premiats? El premi a la més presumida (que no sé si era ja una categoria establerta d'entrada o una categoria forçada per la inèrcia televisiva), el va guanyar una mestressa que va portar la seva gossa guarnida com si fos una nina, premiant-se doncs aquesta grotesca iniciativa.

Tinc pendent d'esbrinar, si és possible, d'on va sortir aquesta iniciativa i quin objectiu veritable tenia ja que amb aquests elements em costa de creure que realment la motivació girés al voltant de la promoció de la responsabilitat vers els gossos.

I també tinc pendent de felicitar als organitzadors per la festa i pel seu èxit perquè, per a mi, hi va haver moltes coses bones:

- Tants gossos diferents per aquí i per allà, flairant-se els uns als altres, jugant: petaners, de raça, petits, grans, cadells, vells...
- Retrobament amb l'agility...

- La Denali fent creure la Cendra... La Roser no pot dir res. Sap perfectament a quina escola ha anat la nostra gossa i no pot reclamar-nos... ;-)

En definitiva, una iniciativa fantàstica però millorable. Esperem una propera edició més coherent.



6 comentaris:

Cris ha dit...

Aja, bona entrada Su, ara em queda més clar com va ser el Festiguau, esperem que l'any vinent tinguin en compte aquests aspectes que has destacat (si mes no, si hi anem nosaltres crec q els tindrem en compte i al menys farem com tu i portarem aigua jejejeje)

De totes maneres veig que us ho vau passar molt be i com salta la Denali amb l'Agility!! :D

montse ha dit...

La calor, la falta d'aigua i ombra la vam patir tots, i crec que és un aspecte important a millorar cara a noves edicions.

El fet que no es demanés documentació dels gossos a l'hora d'inscriure'ls, crec que és perquè, tractant-se d'un concurs "popular", la gent no feia inscripció prèvia, sinó que es tractava que qui passegés per allà amb el seu gos s'animés a concursar. I poca gent porta tota la documentació del seu gos quan el passeja.

A mi, tot i la vergonya que tinc, em va tocar improvitzar el paper de speaker, perquè l'Ajuntament no tenia ningú per a fer-ho. En començar ja vaig anunciar que el Club d'Agility Girona havia dut el material per a fer una gimcana amb els nens, que explicava les obligacions i responsabilitats que tenim vers el nostre gos. I s'havia de fer mentre el jurat deliberava sobre el concurs. Però, ai!!! Va arribar la tele!!! Els de l'Ajuntament anàven de cul,i el públic també!! A partir d'aquell moment van agafar les regnes de l'acte i van desorganitzar el què nosaltres haviem organitzat i quan va ser l'hora de fer el recurs educatiu ja eren les dues i la gent anava marxant.

Però, saps? El canvi no ha estat tan dolent. Perquè en el reportatge es va una entrevista molt maca a l'Esther de Galgos112 que val la pena que la sentin a la resta d'Espanya, d'on provenen la majoria de gossos maltractats i abandonats que ells recullen. I en Domènec hi surt molt afavorit, no?

Ah! Lo de la gosseta disfressada no té nom (em sembla que fins i tot tinc un post al meu blog sobre aquesta mena d'estupideses que fa la gent amb els seus gossos)

Cris ha dit...

Tant sols es una opinio personal... però a mi m'agraden els gossos precisament perque són gossos, i això d'humanitzar-los i posar-los perruca i vestidets... que voleu q us digui, per fer això em compro una nina, no un gos, que un gos esta be essent el que es: un gos. (i que consti q amb aqt comentari no vull ofendre els gossos ni menysprear-los)

Su ha dit...

És cert que un no va amb la llibreta per tot, encara que jo porto a la cartera la targeta de l'AIAC, però podrien tenir un lector de xips i allà mateix comprovar que el porten...

Podrien deixar que tots participin però que els que no estiguin xipats se'ls doni informació sobre els seus deures en aquest sentit...

I pel que fa a les disfresses, veig que no hi ha discussió... ;-)

Roser (www.lladruc.es) ha dit...

Hola!
Sento dir que em vaig emportar la sensació que era una festa organitzada amb molt bones intencions però poca visió pràctica.
De cara als gossos vaig trobar, apart del que s'ha comentat, que l'emplaçament era del tot inadequat: petit, perillós (donava directament a la carretera principal de Sta. Cristina) i insuficient per tots els gossos que, literalment, s'havien de topar uns amb els altres.
A nivell de serveis es va trobar a faltar un bar i uns lavabos i millorar la megafonia.
Tot plegat preten ser una crítica constructiva, he organitzat algunes carreres de mushing i crec que totes les anotacions que es puguin fer acaben essent beneficioses pels participants.
Una abraçada,
Roser.
P.D- La Cendra va tenir una sociabilització intensiva que va anar d'allò més bé!

Domènec ha dit...

Ep, al final no vaig dir res a aquesta entrada?
Bé... no puc dir gaire més que el que vaig dir al youtube.

Estic d'acord amb la Roser.
Jo vaig acabar molt "agobiat" i mitja hora abans del concurs vaig estar a punt de marxar, per no parlar de la calor que feia a la pista.

Ens vam amagar el que vam poder, i tot i així ja veieu que no ens vam escapar de les càmeres! :P

I gràcies per les teves paraules, Montse, però no es pot dir que estigués en el meu millor moment.
Ja es nota la meva simpatia envers els càmeres, oi? :P


A part dels problemes d'organització que comenta, que està clar que es van trobar totalment desbordats, el que va posar la "guinda" va ser la presència de les càmeres de televisió.

No només va condicionar una part de les activitats, com la supressió dels tallers pràctics amb nens, si no que al damunt van obligar a fer-nos canviar la llengua i fer servir només el castellà, a on gairebé es pretenia que fos una festa de veïns.

Gran exemple del concepte de "pluralitat" que tenen a espanya.
M'estalviaré paraules malsonants...

En fi, no recordo si hi havia alguna cosa més que volgués comentar...