dilluns, 20 de juliol de 2009

AVUI FAIG ANYS!!!!

I aquest és el meu regal!!!!!



Us poso en antecedents.
A casa tenim dos cotxes. Un de nou, el cotxe de carreres que dic jo, que té poc més de tres anys i el “pexito”. Anomenem així al Peugeot 106 que em va “vendre” el meu germà fa un parell d’anys per 500 €, per poder canviar l’anterior cotxe, un Ford Fiesta Pachà... que em va vendre la meva cosina per 500 € també, un parell d’anys abans. El “pexito” té 14 anys, la mateixa edat que el Pachà quan el vaig portar a desvallestar. Quina impressió! Heu vist mai com aixafen el teu cotxe??? Tu que l’has tractat amb cura, en qüestió de dos segons el veus reduït a un manyoc de ferralla!!!

Bé doncs, desprès d’aquests incisos, la qüestió és que malgrat que no entrava en els nostres plans encara, al mes de març més o menys varem decidir mirar cotxe nou, aprofitant les veus que de crisi en el sector automobilístic. Així hem estat des de llavors. Saló de l’automòbil, concessionaris, internet... Cotxes que ens agradaven ja en trobàvem ja, però i la crisi?? El meu cosí, que treballa en el sector m’assegura que la crisi a l’automòbil és brutal. Jo faré acte de fe perquè ell ho diu i en sap molt, però no he notat enlloc que anessin justos de vendes els concessionaris on hem anat.

Fins i tot en algun concessionari s’han permès el luxe de ser maleducats. A la Nissan de Fornells, un tal Marc, amb el típic perfil de venedor de cotxes, desprès d’ensenyar-nos les meravelles del Qashqai+2 i fer-nos el pressupost i tal, va respondre, a la insinuació d’en Domènec de que pogués ajustar-nos el preu: - Ui, saps què passa? Que a mi em costa molt caminar amb els pantalons baixats. Ja veuràs, prova-ho! (Silenci)
Total, que finalment ens hem decidit per un altre.

Espero que aviat el podrem gaudir. Per fi! Pujar camins prop de casa... I lluny!!!

diumenge, 5 de juliol de 2009

Prohibit als gossos

Jo mai havia tingut gos i no m'agradaven els gossos.
Ara tinc gos 24 h. al dia i m'agraden tots els gossos... però no tots els amos de gossos.

I ara tinc una altra perspectiva des de la que miro l'entorn.

Puc anar amb la gossa o no?

La política de la nostra casa és que a tot arreu on poguem anar amb la gossa, anirem. El "poguem" el poso tant per si altres decideixen que la meva gossa no hi pot anar, com si nosaltres mateixos decidim que és millor que no hi vagi... On sigui. Per alguna cosa ens hem escarrassat tant en la seva educació, per poder portar-la on calgui sense haver de patir, ni per ella ni per nosaltres.

Així, hi ha llocs als que no puc anar o entrar si vaig amb la Denali... Però tampoc em traumatitza, perquè al cap i a la fi, també he hagut de descartar un restaurant de Girona que m'agradava molt perquè és per a fumadors, per tant, els no fumadors, no hi podem anar...

Vet ací que visc a un suposat paradís animal, perquè a la Llémena la fauna i la flora es conserven força bé i no han patit la voracitat humana que en d'altres indrets a tingut lloc, però...

Però en aquest lloc remot i arran de no sé quina idea brillant, hi ha zones restringuides als gossos...

Si, si, és el que sembla...
No ho entenc. Quin és l'objectiu? Que no ho saben els qui han decidit prohibir que hi passin els gossos per aquí, que per aquí mateix passen senglar, eriços, gats, guineus i qualsevol altre bitxo?

És o no és cara B?