dilluns, 23 de març de 2009

DENALI LA MILLOR CADELL DE MALAMUT DE L'EXPOCANINA 2009!

Sí, sí! Tal i com ho llegiu! La Denali va obtenir una qualificació de Molt Bé 1a. que és la màxima qualificació que pot obtenir un cadell i que va fer que passés a la final dels cadells dels grups d'aquella jornada, a la tarda.

La veritat és que nosaltres havíem preparat molt bé a l'Estrella per a que obtingués el millor resultat. Així, varem procurar que estigués ben tranquil·la abans de baixar a la ciutat on havia de saltar a la fama.

Tot i que per a nosaltres no era una competició els nervis començaven a fer acte de presència i varen incrementar-se amb la notícia que en Volk-petit, germà de la Denali, no podria participar perquè s'havia cruspit un parell d'hams en el passeig matinal. Una de les coses que més m'amoïnava era pensar en el que passaria si la Denali, per aquelles casualitats de la vida quedava primera i ens demanàven "els papers", que no tenim, perquè no sabem qui són els avis de la Denali.

Però bé, un cop donada la volta de reconeixement al firal i que la Denali veiés que,la cosa consistia bàsicament en veure passar gossos i gossos sense gairebé ni poder ensumar-los, varem tornar al cotxe a buscar els bàrtuls. I malgrat que anàvem, pensava jo, amb força temps per muntar la paradeta i preparar la Denaleta, encara vam haver de còrrer! Sort que l'Eva ens va donar un cop de ma amb les tisores i la Roser va agafar les regnes de l'acicalament. Gràcies Roser! Saps que en part va ser culpa teva eh, això??

Així doncs en un moment tocava sortir al Ring. La Denali estava a punt i en Domènec també (Gràcies Domènec per regalar-me moments així). I cap allà van anar marxant, compenetrats, contents, entenent-se. I jo, emocionada de veure'ls que s'ho passaven bé. Qui ho havia de dir.
I no vaig ser la única (sense comptar la Senyo Roser), que va considerar que ho havien fet molt bé i que lluïen tant que mereixien la màxima qualificació: Molt Bé 1a, va dir el jutge, la qual cosa ens portava a haver de participar a la final de la tarda. Val a dir ara, que era la única cadell de malamut que participava, però els entesos diuen que el jutge podia perfectament no haver-la enviat a la final i haver-li donat un Bé i "va que arde".

Al migdia va arribar la Daria amb la Katia, la mare de la Denali, desprès de mesos sense veure-la. Daria això no pot ser! Veure la Katia és com veure el futur i no pot passar tant temps entre una i altra trobada.
Llavors varem aprofitar per fer una volteta amb les malamutetes més guapes.: la Denali, la Katia i l'Alaska, la malamut d'en Toni. Mireu-la...
Tot i que algunes varen aprofitar més el passeig que d'altres... eh, Katia? Com se la miraven els expositors quan varem entrar al firal altre cop! De fet tots nosaltres anavem esquivant-la quan se'ns apropava! Semblava un senglar però estava taaannnttt feliç! Sort que la Denali no va seguir les seves passes...

Així doncs, en tornar a la nostra paradeta varem posar l'estrella a descansar, per a que sortís contenteta al ring. I ella, que sempre sap el que més li convé, va aprofitar per fer una bona migdiada.

I vet-aquí que malgrat tenir una gosseta que no reuneix els requisits exigits per a les exposicions, és a dir, que no té pedigree, la van trobar ben pedigrosa. I ella mira, tan panxa...

Ah, sabeu amb quin nom la varem inscriure? Denali running by LLemena's Valley!

3 comentaris:

Roser ha dit...

Veieu com, en el fons, us ho vau passar bé? No sé si heu vist el blog (www.lladruc.wordpress.com) però em vaig permetre la llicència de parlar de la Denali.
Volia afegir-hi una foto però a totes o hi sortíeu vosaltres (política de privacitat) o hi sortia jo (i no era qüestió d'esguerrar la foto) ;)

Una abraçada per la malamut "sense papers" més guapa de tot Girona!
Roser

Josep Toribio ha dit...

Enhorabona!!!!!!!!! I la Denali està guapíssima......

Esther ha dit...

Me'n alegro que ho passeiu tan bé, i no tenia cap dubte que la Denali treuria una puntuació excel·lent!!!!!