divendres, 27 de març de 2009

TV3 NO POT DEIXAR D'ENSENYAR LA DENALI!

Si! Hem sortit a la tele 3!!!

Ja s'acostava l'hora de sortir al ring de nou, per la tarda, així que ens varem disposar a "maquillar-la" . La Roser es va posar mans a la obra (jo vaig fer una intentona i no és lo meu) i tot d'un plegat varen aparèixer els del Club de tv3. Ja l'havia vist aquell reporter mentre feia la volta per veure com era el "ring central" i el "pre-ring" però tenia claríssim que no vindrien pas a fixar-se en nosaltres.

M'equivocava. Se pas que varen veure que els hi vagi cridar l'atenció però en un moment teniem la càmera i la carxofa al davant! La Roser mirant-me i dient:
- La propietària! la propietària!

Quan varem veure que allò anava de veres la Roser va tenir l'acudit de posar una targeta de Lladruc per allà sobre però ens varen dir que no podien fer publicitat... Jo em vaig queixar una mica: Maizena si però Lladruc no. Quina llàstima! Si m'enganxen mínimament preparada, li faig la falca a la Roser!


dilluns, 23 de març de 2009

DENALI LA MILLOR CADELL DE MALAMUT DE L'EXPOCANINA 2009!

Sí, sí! Tal i com ho llegiu! La Denali va obtenir una qualificació de Molt Bé 1a. que és la màxima qualificació que pot obtenir un cadell i que va fer que passés a la final dels cadells dels grups d'aquella jornada, a la tarda.

La veritat és que nosaltres havíem preparat molt bé a l'Estrella per a que obtingués el millor resultat. Així, varem procurar que estigués ben tranquil·la abans de baixar a la ciutat on havia de saltar a la fama.

Tot i que per a nosaltres no era una competició els nervis començaven a fer acte de presència i varen incrementar-se amb la notícia que en Volk-petit, germà de la Denali, no podria participar perquè s'havia cruspit un parell d'hams en el passeig matinal. Una de les coses que més m'amoïnava era pensar en el que passaria si la Denali, per aquelles casualitats de la vida quedava primera i ens demanàven "els papers", que no tenim, perquè no sabem qui són els avis de la Denali.

Però bé, un cop donada la volta de reconeixement al firal i que la Denali veiés que,la cosa consistia bàsicament en veure passar gossos i gossos sense gairebé ni poder ensumar-los, varem tornar al cotxe a buscar els bàrtuls. I malgrat que anàvem, pensava jo, amb força temps per muntar la paradeta i preparar la Denaleta, encara vam haver de còrrer! Sort que l'Eva ens va donar un cop de ma amb les tisores i la Roser va agafar les regnes de l'acicalament. Gràcies Roser! Saps que en part va ser culpa teva eh, això??

Així doncs en un moment tocava sortir al Ring. La Denali estava a punt i en Domènec també (Gràcies Domènec per regalar-me moments així). I cap allà van anar marxant, compenetrats, contents, entenent-se. I jo, emocionada de veure'ls que s'ho passaven bé. Qui ho havia de dir.
I no vaig ser la única (sense comptar la Senyo Roser), que va considerar que ho havien fet molt bé i que lluïen tant que mereixien la màxima qualificació: Molt Bé 1a, va dir el jutge, la qual cosa ens portava a haver de participar a la final de la tarda. Val a dir ara, que era la única cadell de malamut que participava, però els entesos diuen que el jutge podia perfectament no haver-la enviat a la final i haver-li donat un Bé i "va que arde".

Al migdia va arribar la Daria amb la Katia, la mare de la Denali, desprès de mesos sense veure-la. Daria això no pot ser! Veure la Katia és com veure el futur i no pot passar tant temps entre una i altra trobada.
Llavors varem aprofitar per fer una volteta amb les malamutetes més guapes.: la Denali, la Katia i l'Alaska, la malamut d'en Toni. Mireu-la...
Tot i que algunes varen aprofitar més el passeig que d'altres... eh, Katia? Com se la miraven els expositors quan varem entrar al firal altre cop! De fet tots nosaltres anavem esquivant-la quan se'ns apropava! Semblava un senglar però estava taaannnttt feliç! Sort que la Denali no va seguir les seves passes...

Així doncs, en tornar a la nostra paradeta varem posar l'estrella a descansar, per a que sortís contenteta al ring. I ella, que sempre sap el que més li convé, va aprofitar per fer una bona migdiada.

I vet-aquí que malgrat tenir una gosseta que no reuneix els requisits exigits per a les exposicions, és a dir, que no té pedigree, la van trobar ben pedigrosa. I ella mira, tan panxa...

Ah, sabeu amb quin nom la varem inscriure? Denali running by LLemena's Valley!

dimarts, 17 de març de 2009

EXPOSICIÓ CANINA DE GIRONA

Nosaltres hi participem!

Dissabte 21 de març de 2009
a les 10:53 al
ring 4


Doncs si, seguint la línia de portar a la Denali a tot arreu on sigui benvinguda l'hem inscrita al concurs de bellesa a la categoria de cadells, perquè encara que no ho sembli, és un cadell de poc més de 7 mesos. Ja queda poc però hem estat preparant amb intensitat aquest esdeveniment.

Aquí la teniu desprès d'una dura jornada d'entrenament...


Com que la varem veure tan estressada varem pensar que potser el mar li aniria bé per a trobar la pau...

Quines altres coses hem fet/fem per preparar l'exposició? Doncs practicar el trot, l'aturada, que li mirin les dents estranys, que remeni la cua a la ordre, acostumar-se a les aglomeracions de gent (llegiu: passejos pel mercat del dissabte)... I tenim hora divendres per anar a la pelu, que així ja aprofitarem i la banyarem per primer cop en 7 mesos (tota el que té de vida!).

Vet ací que, si bé és possible que no guanyi, no es podrà dir que no és maca i que no hem treballat de valent , tal com si tingués possibilitats.

Ja sabeu...

DISSABTE 21 DE MARÇ
A LES 10:53
AL RING 4 DE LA
FIRA DE GIRONA

diumenge, 1 de març de 2009

Rubianes

No sé quan vaig descobrir Rubianes, però el primer record que trobo ara que sé de la seva mort és d'un dia d'estiu, al voltant del meu 25è aniversari, en què varem anar amb unes amigues a veure "Rubianes Solamente" a un teatre del barceloní barri de Gràcia que ara no recordo com es deia, molt abans diria jo de què anés al Capitol. Tampoc recordo quan va durar l'obra, però si recordo perfectament pregar per una pausa al cap de 30 minuts d'haver començat. La panxa i la cara em feia tant mal de riure que pensava que si el ritme no baixava hauria de sortir per a recuperar-me. Respirava amb prou feines. Per què tan riure? Per la seva ironia, per la seva grollera subtilesa i la seva energia.

Que descansi... Si vol...