dissabte, 7 de febrer de 2009

Un dissabte qualsevol...

Un dissabte qualsevol quedes per dinar amb uns amics a un restaurant que fa mesos volies provar i aprofites per anar a veure "les tietes" de Cal Sord. El dia és fantàstic...

...i les gosses estan felices de campar-la pel camp... Semblen les tres reines màgiques: la rossa, la blanca i la negra...

La Denali, que és la petita, juga a cuit a amagar...

...i encara que no sempre aconsegueix la col·laboració de les tietes, no se'n sent. Està felicíssima perquè pot córrer sola...

... pot córrer acompanyada...

... i fins i tot pot remullar les potes en aigua ben fangosa...

Desprès del passeig l'hem deixat amb els "avis" i tornant de dinar hem trobat imatges com aquestes: ESPECTACULARS...


Però les emocions del dia encara no s'havien acabat... A casa, des de sempre hi ha hagut presència d'insectes diversos, predominant mosquits i aranyes, però sempre de dimensions descomunals. Des que tenim la gosseta hi ha una activitat que s'ha integrat en la nostra vida quotidiana: la cacera de l'aranya. Així, quan en Domènec o jo localitzem un espècimen cridem la Denali i la fem posar en alerta de caça... Però sovint cal que nosaltres (bé, nosaltres no, en Domènec gairebé sempre, haig de ser justa), apropem el bitxo per tal que la Denali hi arribi. Aquesta tarda s'han donat escenes com aquestes...


La primera víctima s'ha rendit a l'instant... diria jo...

Però la segona ha lluitat una mica més, fins i tot ha intentat camuflar-se entre el pèl de la Denali, i a ella l'ha despistat, si, però nosaltres -perdó, en Domènec- l'hi ha tornar a posar a l'abast...

I desprès de la batalla, els descans de la guerrera...

8 comentaris:

Esther ha dit...

Fantàstica la foto de la Denali amb l'aranya pujant-li pel coll!

Su ha dit...

jajaja Esther!
La seqüència era: la Denali buscant per la catifa l'aranya i jo, que quan va aixecar el cap li vaig veure, cridant-li que s'estigués quieta, "que et puja l'aranya! jajaja que la veia que anava pujant-li i la Denali atabalada i en Domènec que "Què passa??" Uf Total, que fem un equip estupendo: jo les localitzo, en domènec les atrau i la Denali se les carrega... De vegades, si tira al damunt amb el coll... serà per jugar-hi?

montse ha dit...

La Denali està preciosa, però traieu-li l'aranyota de sobre!!!!!
Uff!! quina angúnia!!

Alfons ha dit...

Deu ni do que és maca la Denali. Segur que es faria molt bona amiga de la nostra Tsuki.
A veure si un dia es coneixen :-)

Su ha dit...

Alfons benvingut al bloc!
Si voleu ens podem trobar abans o desprès de la classe d'agility els dimecres de 19:30 a 21 h. i els dissabtes a les 18:30...

Roser (www.lladruc.es) ha dit...

Hola!
Formeu un gran equip... en tots els sentits! Jajaja.

Quina casualitat! Alfons, Asun i Tsuki us coneixeu amb la Susanna, Domènech i Denali? El món és un mocador!
"Família Denali": vaig intentar ensenyar a la Tsuki handling per ser una campiona de bellesa i, de fet, vam anar a l'exposició de Vic!
Família Tsuki: tinc l'honor de conèixer a la Denali des del primer dia que va posar les potetes a casa i semblava un adorable ós de peluix!.
Jo crec que es portarien molt bé! Si em deixeu, si mai es troben m'encantaria ser-hi ! Ara que hi penso: a la expo de Girona hi anireu? ;)
Una abraçada enorme per dues de les meves amigues peludes preferides!! :)
Roser.

Su ha dit...

Veiam si és possible Roser... ;-)

Alfons ha dit...

Nosaltres sí que anirem a la exposició de Girona (la Tsuki ha de recollir el seu títol!!!!).
A més pot ser vindran Shiba Inus d'arreu de Catalunya :-)
També podriem quedar algun altre día despres de les classes de la Denali, però de moment no pq la Tsuki està en plé cel i està una mica rareta (per dir-ho d'alguna forma jejejej)