dissabte, 28 de febrer de 2009

7 mesos!

Ahir la Denali va fer 7 mesos ja... Poso aquest video que és de quan vàrem anar a Andorra, però que fins ahir no vaig ser capaç de penjar-lo...

diumenge, 22 de febrer de 2009

Platja d'Espolla

La setmana passada vàrem fer una camina amb els amics a la platja d'Espolla, prop de Banyoles, per veure uns salts d'aigua que es donen rarament, però enguany ha brollat l'aigua fins a tres ocasions i calia aprofitar l'excepcionalitat del fenomen.

I varem trobar molts gossos, però especialment la Denali s'ho va passar molt bé amb la Runa, una cadelleta de golden molt i molt maca i divertida.

La Denali boicoteja la foto... què hi farem...

Cristóbal tens unes gosses precioses!

dimecres, 18 de febrer de 2009

FELICITATS JANA!

Hola superguapíssima!

Et desitjo que passis un gran dia i que et diverteixi aquest regalet que t'he deixat al meu bloc per a tu!

Molts de petons i abraçades preciosa! Alguns ja saps, fes-los arribar al Pau i als pares!



Quan ho celebrem??

dissabte, 7 de febrer de 2009

Un dissabte qualsevol...

Un dissabte qualsevol quedes per dinar amb uns amics a un restaurant que fa mesos volies provar i aprofites per anar a veure "les tietes" de Cal Sord. El dia és fantàstic...

...i les gosses estan felices de campar-la pel camp... Semblen les tres reines màgiques: la rossa, la blanca i la negra...

La Denali, que és la petita, juga a cuit a amagar...

...i encara que no sempre aconsegueix la col·laboració de les tietes, no se'n sent. Està felicíssima perquè pot córrer sola...

... pot córrer acompanyada...

... i fins i tot pot remullar les potes en aigua ben fangosa...

Desprès del passeig l'hem deixat amb els "avis" i tornant de dinar hem trobat imatges com aquestes: ESPECTACULARS...


Però les emocions del dia encara no s'havien acabat... A casa, des de sempre hi ha hagut presència d'insectes diversos, predominant mosquits i aranyes, però sempre de dimensions descomunals. Des que tenim la gosseta hi ha una activitat que s'ha integrat en la nostra vida quotidiana: la cacera de l'aranya. Així, quan en Domènec o jo localitzem un espècimen cridem la Denali i la fem posar en alerta de caça... Però sovint cal que nosaltres (bé, nosaltres no, en Domènec gairebé sempre, haig de ser justa), apropem el bitxo per tal que la Denali hi arribi. Aquesta tarda s'han donat escenes com aquestes...


La primera víctima s'ha rendit a l'instant... diria jo...

Però la segona ha lluitat una mica més, fins i tot ha intentat camuflar-se entre el pèl de la Denali, i a ella l'ha despistat, si, però nosaltres -perdó, en Domènec- l'hi ha tornar a posar a l'abast...

I desprès de la batalla, els descans de la guerrera...

dijous, 5 de febrer de 2009

La passió de la Denali

Ja fa més o menys un mes que no fem classes per a cadells sinó que ens hem incorporat al grup d'iniciació a l'agility però som molts i si només hi ha un circuit triguem moltíssim a repetir l'exercici de manera que la Denali, arribat el moment, està fastigejada. Aquest dimecres però vaig localitzar un parell de joguines que poguessin ser del seu interès i encara que només vam poder fer l'exercici tres cops, tots tres varen anar força bé, sobretot el segon, clavat a la primera.

Tot aquest rotllo el poso perquè avui he vist claríssim quina és la manera d'obtenir l'atenció i disposició de la Denali. La riera i unes branques i ja som l'equip més ben compenetrat.

Va! Va! Tira-la ben lluny!

Uff! Què gran! M'encanta!

Va! Ja torno a estar a punt! Atenta!

Ui! Que se m'escapa!

Cap problema... Ja passarà per aquí...

Ja és meva!

No et facis il·lusions, ja saps que me l'emporto!

Es veu que ha sortit al pare en la passió pels pals i per l'aigua.