Estimades Malia i Sasha...

Estimades Malia i Sasha:
Sé que us heu divertit molt aquests dos darrers anys de campanya anant a “picnics", desfilades i fires estatals menjant tot tipus de menjar escombraries que segurament ni jo ni la vostra mare us hauríem deixat menjar. Però també sé que no ha estat sempre fàcil per a vosaltres ni per a la mare, i que tot i que esteu molt entusiasmades amb el nou cadell, això no compensarà tot el temps que hem estat separats. Sé quant m’he perdut en els darrers dos anys i avui vull explicar-vos una mica més al voltant de les raons que em varen decidir a portar a la nostra família per aquest camí.
Quan era jove, vaig pensar que la vida es tractava fonamentalment de mi, de com m’enfrontaria al món, que seria exitós i aconseguiria les coses que volia. Però desprès vareu arribar vosaltres dues a la meva vida amb tota la vostra curiositat i màgia i aquests somriures que sempre aconsegueixen omplir el meu cor i alegrar-me el dia. I de sobte, tots els grans plans que tenia per a mi ja no semblaven tan importants. Aviat vaig descobrir que els grans moments de joia a la meva vida eren la joia que veig en vosaltres. I em vaig adonar que la meva pròpia vida no tindria molt valor si no era capaç d’assegurar que vosaltres tindríeu la oportunitat de ser felices i sentir-vos plenes. Al final, noies, aquest és el motiu pel que vaig decidir ser president, pel que vull per a vosaltres i per a cada nen d’aquest país.

Vull que tots els nostres nens vagin a escoles on desenvolupin el seu potencial, escoles que siguin un repte, els inspirin i generin en ells una capacitat de meravellar-se del món que tenen al seu voltant. Vull que tinguin l’oportunitat d’anar a la universitat, encara que els seus pares no siguin rics. I vull que accedeixin a bons llocs de treball, treballs que paguin bé i els donin beneficis com atenció mèdica, treballs que els deixin temps suficient per estar amb els seus propis fills i retirar-se amb dignitat.

Vull que puguem sobrepassar les fronteres del descobriment per a que puguin conèixer noves tecnologies i invents que millorin les seves vides i facin d’aquest planeta un lloc més net i segur. I vull que puguem sobrepassar les nostres pròpies fronteres per a que arribem més enllà de la divisió de raça i territori, gènere i religió que ens impedeixen veure el millor de cadascú.

De vegades hem d’enviar els nostres joves, homes i dones, a guerres i altres situacions perilloses per protegir el nostre país, però quan ho fem, vull estar segur que serà només per molt bones raons, que farem tot el possible per arranjar les nostres diferències amb altres de manera pacífica, i que farem tot el possible per mantenir a tots els nostres compatriotes segurs. I vull que cada nen entengui que les benediccions per les que aquests valents americans lluiten no són gratuïtes, que amb el gran privilegi de ser un ciutadà d’aquest país venen grans responsabilitats.

Aquesta va ser la lliçó que la vostra àvia va intentar ensenyar-me quan jo tenia la vostra edat, llegint-me textos de la Declaració d’Independència i parlant-me dels homes i dones que marxaven per la igualtat, perquè creien que aquelles paraules que s’havien escrit en el paper feia dos segles significaven quelcom. Ella va ajudar-me a entendre que Amèrica és gran, no perquè és perfecta, sinó perquè sempre pot ser millor, i que la feina pendent per perfeccionar la nostra unió recau en cadascun de nosaltres. És una càrrega que passem als nostres fills, i a la que ens acostem amb cada generació, cada cop més a prop del que sabem que Amèrica ha de ser.

Espero que vosaltres dues reprengueu aquesta responsabilitat, corregint els erros que veieu i treballant per donar a altres les oportunitats que vosaltres heu tingut. No només perquè teniu l’obligació de donar alguna cosa a canvi al país que tant ha donat a la vostra família sinó perquè vosaltres teniu aquesta obligació amb vosaltres mateixes. Perquè és només quan adreceu els vostres esforços a quelcom més gran, que descobrireu el vostre veritable potencial.

Aquestes són les coses que vull per a vosaltres, créixer en un món que no posi límit als vostres somnis ni metes, i com a dones compassives i compromeses que ajudaran a construir el món. I vull que cada nen tingui les mateixes oportunitats d’aprendre i somiar i créixer que vosaltres, noies, heu tingut. Per això he decidit emprendre aquesta aventura amb la meva família.

Estic tan orgullós de vosaltres. Us estimo més del que pugueu imaginar. I dono gràcies cada dia per la vostra paciència, saber estar, gentilesa i humor mentre ens preparem per iniciar aquesta vida junts a la Casa Blanca.

Us estimo,

Pare

Comentaris

Anònim ha dit…
Uau... fa emocionar... gràcies per penjar-lo
Su ha dit…
És cert. Commou, però em recorda una mica l'entrada de Zapatero al govern, en un moment extremadament delicat per al país, desprès d'anys de crispació... I moltes esperances dipositades en ell. Ara però... ha esdevingut un home gris per a mi... passarà igual amb Obama? podrà estar a l'alçada de les expectatives? s'allunyarà molt o fins i tot s'hi oposarà?
Anònim ha dit…
És cert, de moment dóna esperança i commou. El temps ens mostrarà què passa i com acaba o continua tot plegat. I sí, Zapatero va començar amb aquesta línia i ha estat decevedor pels que hi vam confiar després de tant pp (uf!). Però, què fariem sense esperança? amb seny és clar... Li estem passant molta responsabilitat tots plegats a l'Obama, veure'm com se n'ensurt. Bé noia, tinc ganes de veure't i que m'expliquis què fa la teva petita! xao...