Un regal per a la família

Per l'aniversari d'en Domènec li vaig regalar un cap de setmana a Andorra, a l'hotel Camp del Serrat que està situat a tocar del Llac d'Engolasters. La raó principal d'aquest regal era, com no, que la Denali gaudís per primer cop del seu mitjà natural, i no puc pas dir que a mi m'interessi menys, perquè m'agrada el fred, la muntanya i la neu... Quan varem arribar no n'hi havia massa de neu, la qual cosa va ser una mica decebedora perquè jo esperava tocar neu tot just baixar del cotxe. Aquesta foto és del primer despertar a Andorra.

Es veuen poc però davant la Denali hi havia la Cuca, un cadell de mastí espanyol de 6 mesos en primer pla, i al seu darrera una femella de Golden blanca, blanca, de 9 mesos anomenada Neu. Les podreu veure a la web de l'hotel, perquè no varem poder fer-los cap foto millor.

Al contrari del que esperàvem però d'acord amb el caràcter de la Denali (caracteritzat per la prudència que no per la por), el primer contacte amb la neu va ser poc entusiàstic. Com que hi havia clapes de neu ella les vorejava tot evitant de trepitjar-la, però aviat va animar-se a imitar-nos i més endavant, quan varem arribar al camí de les Pardines, ja se li havia despertat tot l'instint de gos nòrdic que la defineix.

Aquí la veieu amb en Bolo, una espècie de gos d'atura negre d'un restaurant que hi ha a peu del llac i que ens va acompanyar tot el trajecte. Varem trobar una espècie d'iglú amb un túnel a cada costat i encara varem poder treballar el "tub". El Bolo primer no si volia ficar però poc a poc i veient que en Domènec i la Denali s'hi feien tant, ell també s'hi va ficar.

I el llac, gelat! En Domènec que és un home intrèpid fins i tot va caminar per sobre del gel i va aconseguir que els gossos s'hi fiquessin també.

La Denali de seguida, perquè allà on va en Domènec va ella, i en Bolo desprès però com que és un tabalot se li va trencar el gel però va sortir-se'n molt bé i encara hi va tornar a passar.

El dissabte a primera hora varem baixar a les botigues per evitar la gentada. Per primer cop varem poder prendre un cafè dins una cafeteria amb la Denali ajaguda al nostre costat, portant-se tan bé com esperàvem. Al llarg de la passejada per l'avinguda Meritxell ja havia anat molt i molt bé, tant el dissabte com el divendres... Sense tibar, quieta quan calia, sense espantar-se de les obres que allà hi ha...

Per la tarda, desprès de dinar varem fer una altra passejada prop de l'hotel, però a mig passeig va començar a nevar i a partir d'aquí, les postals es varen anar donant una darrera l'altra.

I la Denali cada cop més "allopada" i feliç, deixant-nos enrere amb les nostres limitacions i nosaltres contents de veure-la tant entusiasmada amb el descobriment.

I a la nit estàvem tan contents pensant en l'endemà que vàrem demanar de prendre el cafè a la terrassa. Veiam si trobeu la Denali.

I així va despertar-se el dia i amb tota aquesta neu, els moments que havíem anat a buscar.

Ens varem calçar unes raquetes i apa-la! A raquetejar! La Denali, que anava per davant nostre, de tant en tant s'aturava i ens mirava com dient: Són tan leeeennnnnttttttssssss....

Era un gust veure-la valenta i àgil baixant i pujant, anant i venint, saltant i jaient... Amunt i avall entre els arbres, la neu, les branques, les roques, nosaltres...

I per acabar d'impressionar-nos amb les seves habilitats naturals fins i tot va trobar, no sé com, un òs!

Tant bé s'ho va passar que jo diria que fins i tot trista va quedar quan vàrem arribar de nou a l'hotel, i això que havia d'estar cansada!

Bé, no queda massa res que pugui afegir, només recomenar-vos l'hotel, a tots, tant als que teniu gos com als que no en teniu, pel tracte, pel lloc, per la decoració i molt i molt també pel menjar! Boníssim! Total, un cap de setmana perfecte!


Comentaris

Unknown ha dit…
Bon dia Su,

no he rebut el comentari anterior al blog. A veure si ara va bé!

Saluts!
Melito ha dit…
Ostres,quin cap de setmana més xulo eh? ;)!
La Denali estava en la seva salsa,se la veu feliç i sent nórdica 100% :).A que agrada poder anar als llocs amb nosaltres? jo a Andorra ja hi he anat un parell de cops amb els papas i anavém els tres de compres mentre tots els dependents em deien cosetes :P.
La foto final es moooooolt maca,llepadetes familia!
Josep Toribio ha dit…
Magnífica idea la d'aquest regal. Ës realment un regal per tota la família per que deu ser impossible saber qui el va disfrutat més.

La Denali fa un "pam de goig" en aquest paissatge que tan li escau...

Ep, i les fotos guapes de veritat.
Su ha dit…
Josep saps quin va ser el meu regal d'aniversari:la Denaleta!! Va arribar mesos desprès però la "decisió" va ser per llavors... Hem quedat que sempre ens farem els regalets per compartir... Mola!

Dark és veritat! A la Denali li passava igual! M'agrada especialment les persones que diuen: "mossega?"
Anònim ha dit…
Eeeeii!! quin cap de setmana!! les fotos ho corroboren! per cert, la foto de la capçalera també m'agrada molt! i la del final "família felisss! també molt xula. Aquesta Denali no sap la sort que ha tingut d'anar a parar a casa vostre i vosaltres igualment d'ensopegar amb ella! tot plegat, realment un regal i dels més generosos.
fins aviat!
Su ha dit…
Ei Laura! Cada cop et ve més de gust eh??
La foto-finish és xula, molt xula, encara que en domènec surt la mar de concentrat perquè era ell qui tenia la responsabilitat de l'èxit de la operació! jajaja