Temporal a la Garrotxa

Despistats que estàvem que hi havia neu a prop de casa ens en varem anar cap a la Vall d'en Bas,

però l'endemà diumenge, que es varen aixecar una miqueta els núvols i varem poder veure les muntanyes de Granollers, varem decidir-nos a agafar el tot terreny i anar a la recerca de la neu.

Amb aquest temporal es veu que una llopeta ferotgíssima va sortir del seu cau i va baixar fins a terres habitades.

Va intentar atacar-me, però no patiu, me'n vaig sortir.

Tot i que en algun moment vaig patir per la meva integritat física...

I en veure que no podia clavar-me queixalada, il·lusa llopeta, va fugir buscant altres víctimes...

Però al final ens varen fer amigues i va voler venir amb nosaltres cap a casa...

I ara la tinc aquí a la catifa escarxofada, que avui hem anat a passejar una mica pel camí ral i l'aventurera s'ha fotut per un torrent que, per sort, no portava aigua en aquell moment, i l'hem perdut o més ben dit ella ens ha perdut a nosaltres i l'hem estat buscant però al cap d'una estona ens ha trobat. Quin ensurt per tots tres!

Comentaris

Anònim ha dit…
Jajajaja
Ai aquesta llobeta!
Una abraçada,
Roser.
P.D- M'encanta la foto de l'encapçalament, la Denali està feta una Sra. Malamut! :)
Anònim ha dit…
jajaja, records a la llopeta ferotgíssima de la seva familia de llops feroços!
Josep Toribio ha dit…
Sens dubte, la Denali és una gosseta aventurera i feliç... I m'alegra veure que la seva mestresa no es queda endarrera...
Anònim ha dit…
Preciosa la foto de l'encapçalament i genial el video de nadal...ja ja...quin riure ballar tots tres. petones i bones festes blanques per la Denali.