diumenge, 21 de desembre de 2008

Campionat de Cat de mushing i canicross. Bell-lloc d'Urgell

Aquest cap de setmana hem anat per primer cop a una cursa de mushing de debò! Mitjançant la Roser havíem anat a veure entrenar en Carles i en Robert però encara no havíem pogut anar a una cursa i aquest cap de setmana, tot i que no fèiem trio, no només hem pogut veure-les sinó també viure-les. Per a mi i la Denali hi havia moltes coses noves (de tantes que n'estem vivint): la Denali estrenava transportí i jo faria de "control" a la cursa. A més, la gosseta hauria de dormir al cotxe per la nit, i hauria d'estar-se sola, bé, sola sola no, però si sense mi, mentre jo "treballava" per la cursa. El trajecte fins a Bell-lloc va anar la mar de bé, i l'arribada a l'steak out (o zona d'acampada) emocionant. Tots els atletes ambientant-se...

Després d'una bona estirada de cames, vàrem tornar a l'steak out on la Denali va quedar-se una estona "estacada", cosa que no havíem tingut ni necessitat ni oportunitat de provar fins ahir. I, com en moltes altres coses, va comportar-se com si ella mateixa ho hagués triat...


La boira no es va aixecar fins que no varen ser ben bé les tres diria jo, per sort, perquè així el sol em va escalfar mentre feia de control...

Però avui diumenge... Uf! Quin paissatge! I quin fred!

Era el primer cop que feia de control i tenia una mica de neguit de no fer-ho bé... Però l'encàrrec era clar: si volia havia d'indicar el sentit del revolt i havia de vigilar que cap musher tractés malament els seus gossos. Poca cosa més. Em vaig posar en alerta... I el que em vaig trobar va ser una colla de mushers que animaven els seus gossos. Uns amb més paraules, altres amb menys, però tots pacients i enèrgics dirigint els seus gossos. En el silenci dels camps i l'espessor de la boira el primer que "sentia" eren els crits del musher, i desprès el galop i el panteig dels gossos. M'havia d'estar ben quieta per tal que a cap gos li semblés més interessant venir a conèixer-me quecontinuar corrent... i tot i així algun que altre s'ha despistat però ràpidament ha tornat al camí.

I en acabar la cursa he anat a buscar la Denaleta i, desprès de còrrer una estona ella i jo, bàsicament per entrar jo en calor, hem anat a jugar amb la Lluna, una altra cadell de malamut amb la que s'ho han passat d'allò més bé.

I ara la tinc aquí escarxofada a sobre la catifa, espatarrada panxa enlaire. Tanta activitat física i mental l'han deixat esgotada. Però que es vagi preparant... Per mi ja podem començar a practicar... Segur que li agradarà.

2 comentaris:

Roser ha dit...

Hola família!
M'alegro que us ho passéssiu tan bé perquè sempre hi ha el perill que fer de control, sobretot si fa fred, es faci massa pesat.
Pel que veig, però, hauré de buscar un arnès per una de les meves millors alumnes :)
Que bé!
Roser.

Su ha dit...

Eeeeepppp!!
Que els alumnes som nosaltres!! jajaja