dijous, 27 de novembre de 2008

Denali: 4 mesos

Fent una recopil·lació de fotos he quedat ben parada de l'evolució...

Comencem a les 2 setmanes:

Quatre setmanes:

Sis setmanes:

Set setmanes:

Nou setmanes:

Onze setmanes:

M'ha sorprès molt el canvi tan gran entre aquestes dues fotos, especialment pel que fa al pelatge que és potser on més es veu que ja no té aspecte de cadell, però no tinc fotos de les setmanes entre mig, encara que si tinc moltes gravacions ja que era el moment de les primeres sortides...

Catorze setmanes:

Setze setmanes:

I aquesta és d'avui... Sus ben asseguro que la seva dieta és equilibrada... Suposo que deu haver entrat en aquell moment que deia l'Esther que queden descompensades... Però vista així...


Però haig d'admetre que cada cop veig més clar on acabarà això...


Aquest cap de setmana passat que varem tornar a fer una reunió familiar es feia evident... Els germans de la Denali encara tenen el borrissol de cadell, però com que ella ja l'ha perdut gairebé a tot el cos, la similitud amb la mare és més que similitud, és una rèplica.

En aquests dos mesos que fa que està amb nosaltres s'ha engreixat encara no uns 11 kilos... Va arribar amb 5'900 kg. aproximadament i avui mateix l'he pesat i ja en fa 15. Des que va començar a sortir al carrer no només s'ha fet gran en aspecte sinó que també ha augmentat en pes i talla. Que bé...

12 comentaris:

Roser ha dit...

Quina gràcia veure tota l'evolució en format foto, està preciosa!
Una pregunta: on la veieu estranya? Però si té una planta espectacular! Ja veureu com d'aquí quatre dies podreu fer mush mush ;)
Un kong (vermell!) per la Denali de part de la "senyu"!
Roser.

Esther ha dit...

Doncs sí, en aquesta etapa és quan es veuen una mica descompensats, però jo a la Denali la veig de conya!!!! La Gaïa amb 4 mesos era molt prima i alta amb unes orellotes enooormes, i amb 5 mesos es va compensar una mica, i se li veia una panxota... I l'alimentació er ala mteixa, i l'exercici físic també. Així que no pateixis, que està creixent la mar de guapa ;) Em recorda moltíssim al meu Huran, un gos que vaig tenir... Aviam si trobo una foto i te la passo

cori ha dit...

neena està preciosa.La Katia és la seva mare, no? M'ha impressinat molt la seva mirada... tota una marassa.

montse ha dit...

Jo aniria preparant un trineu!!

Daria ha dit...

Ostres! M'he quedat flipant amb la ultima foto! Se la veu tan adulta!! Amb els meus com que es mes progressiu no noto tant el canvi.. Clar jo els records que mes tinc d'ella es de quan era un bebe de la 2a-3a foto :p

Per cert esta guapisima, clar que si.

Su ha dit...

Estic emocionada... la veritat...

Roser ai! que encara haig de passar-te les fotos del diumenge passat!! Ja ens va dir en Robert que en un parell de mesets podríem començar amb el footing o anant amb bici nosaltres amb distàncies curtes, per anar-la acostumant... I en domènec ja estava veient la possibilitat de, quan sigui el moment adequat per ella, fer-se un patinet... ja saps com n'és de manetes!

Cori no m'estranya que hagis quedat impresionada amb aquesta mirada... La Denali no ha heretat els seus ulls, però un dels cadells com a mínim si, l'Anuk... A veiam quan faig un muntatge amb les fotos de les trobades familiars... I lo de marassa... si, però marassa severíssima... No para de roncar-los!

Daria és que els teus encara tenen el pèl de cadell i la Denali té el pèl a lo Kàtia... és molt precoç aquesta, ja ho saps... ;-)

Esther estaria bé veure l'Huran!

Montse, justament avui he conegut un noi al Club que feia agility amb el seu malamut... Són moltes les alternatives... ai ai... viam si l'estressarem!

Gràcies a totes pels vostres comentaris...

Jo la veig gran d'aspecte, però no de mida ni molt menys de conducta o actitud... Però es porta tan bé que m'entendreix... Ai que em poso toveta... :-)

Josep Toribio ha dit...

Està guapíssima...!
Enhorabona...

Laura ha dit...

Uau!! he flipat amb l'evolució! de semblar un pelux a ser imponent i ferma! la última foto amb la posicíó asseguda i les cames ben rectes m'agrada molt. Vista així, no me la sé imaginar fent les trapelleries que expliques! sembla formal i tot!! i sí, realment és molt semblant a la mare.
No vols dir que alguna croqueta o algun bollicao cau de tant en tant...? ji, ji!
Felicitats! és la prota del blog!

laura "la mama de la vivi" ha dit...

Leñe¡¡¡ quin tròs de gossota es farà, jo ho tinc clar de no rondinar-li si la veig algun dia, bufff, no fòs que em menji sense patates hi tot.
Aneu en compte en dies de lluna plena,ji ji ji , que semblarà un llop udulant.
felicitats macos, quina gossa mes bonica teniu.

Dani ha dit...

Increïble. Pensa que la vaig tenir al palmell de la ma quan no devia fer ni una hora que havia nascut. M'he emocionat de pensar-hi, de debò. És preciosa. Tots els germans ho són. Una llàstima no poder veure els altres cadells.

Su ha dit...

Ai Dani ja m'ho crec que ja que t'emocionis, si és que no n'hi ha per menys! Sempre em fa gràcia quan ens veiem perquè acabo amb una anècdota o altre de la Denali o la seva família...

Dark ha dit...

Ostreeeeeeees quina presiositat s'está fent la Denali!
Caram, que rápid creixem eh?, esta feta tota una gosseta i molt bonica i si, s'asembla a la seva mare moltíssim.
Si es que ens fem grans en dos díes guau guau!
Llepadetes familia i a disfrutar molt de la Denali!