Comença la socialització

Per fi, després de molts dies, ahir varem poder fer una mini reunió de la família malamut. A més de la Kàtia i en Volk va venir també un dels germans de la Denali, en Volk-petit (que de petit només té l'edat). Estàvem expectants per veure com reaccionarien en el retrobament i la veritat és que a la Denali d'entrada no li va agradar massa veure que s'acostaven aquest dos gossassos i es va erissar i fins i tot els va bordar, però com que ells varen fer cas omís va acabar estirada a terra deixant-se ensumar un per davant i l'altre per darrera i després ja li va trobar el gust ja... Va ser divertit tot plegat, i la paciència d'en Volk-petit amb la Denali, que no el deixava tranquil, tota l'estona empaitant-lo, mossegant-lo, mentre els pares feien la seva primera sessió de mushing com si ho haguessin fet sempre... Serà perquè han nascut per tirar... En algun moment que altre semblava que veies doble, perquè la Denali s'assembla a la Kàtia i en Volk-petit, com ja haureu intuït, és negre com el seu pare. Una estampa preciosa els pares corrent i els petits seguint-los, revolcant-se per terra, per bassals, per l'herba ben molla...

Hola Daria! Que bé que per fi t'hagis decidit a escriure! Doncs jo tot el que tinc són vídeos però com que la majoria són molt grans només puc penjar aquest, que és curtet però ja fan goig, ja. A veure si els podem penjar al Youtube i així te'ls pots baixar. Un dels que més m'agraden és el que es veu que venen tots quatre, pares i fills, corrent cap a nosaltres, com una imatge projectada en un mirall, te'n recordes?



I de tornar a quedar no en tinguis cap dubte que ens agradaria. Va, digues quin dia de novembre us aniria bé, i desprès ja decidim què fem, si veniu o ens trobem a algun lloc, com dissabte. A mi m'agradaria que ens portéssiu al Montseny, on acostumeu a anar amb en Volk i la Katia... Parlem-ne, tot i esperant la mega trobada de cadells que has convocat, que em sembla una idea genial. Ah! I la foto dels pares la vaig fer amb el mòbil i l'he penjat en el format original per a que te la poguessis descarregar sencera. Fan una patxoca...

Mullena

Començo a estar tipa de tanta aigua, vosaltres no? Per a la Denali aquestes setmanes són vitals. No fa ni 6 dies que pot sortir a l'ample món que diu en Dunbar, i no hi ha descans de pluja... A ella tant li fa, però a nosaltres ens representa una moguda cada cop que volem treure-la a l'ample món. Avui hem anat a Girona. He pensat que passejariem pels llocs que tenen voltes, una manera de compatibilitzar el passeig i la socialització amb la pluja. Un cop més no puc dir altra cosa que meravelles d'aquesta gosseta. La més destacable de totes avui, que s'ha trobat amb uns tres o quatre gossos i si en el primer s'ha erissat i tot (encara que només han tingut contacte visual), en els altres ha sigut un èxit, especialment en la darrera coneixença, una femella de cocker que desprès d'ensumar-se encara li ha roncat i fins i tot ha fet farol de mossegada... Però la Denali no s'ha deixat intimidar, ha respectat però no s'ha espantat... Jo crec que desprès de la severitat de la Kàtia ahir -i pel que diuen, sempre-, va fent-se a la idea que una roncada no fa mal, però és un avís... Ah! I també he pres el meu primer cafè amb llet amb la Denali asseguda al costat. Bé, o dreta, o estirada, o jugant amb un parell de nens molt trempats que hi havia al costat, però tranquil·la, tan tranquil·la com pot estar un cadell, és clar...

De camí cap a casa i davant la seva bona resposta a tot el que li anem proposant em pregunto fins a on pot arribar. Si pogués arribar a entendre que la molsa és una espècie protegida i que està bé que s'hi ajegui però no que l'arrenqui...

A veiam si el cap de setmana vinent millora el temps, que tenim prevista caminada per la Fageda d'en Jordà i ja en tinc ganes.