La lliçò d'avui.

Avui la Denali sembla que ha après que si està tranquil·la pot quedar-se amb nosaltres mentre mirem la tele o llegim al sofà. Però ella, a més, vol triar el lloc. Així doncs, ha començat jaient fora de la catifa, tal i com jo li demanava perquè estava massa excitada com per a perdre-la de vista però, a poc a poc s'ha anat endinsant fins a quedar sota les meves cames fins a adormir-se d'aquella manera que dormen els nens.

Els progressos de cada dia són enormes. Tal i com va dir l'educadora, hem posat una cinta a terra per tal que no entri a la cuina (difícil si tenim en compte que vivim amb una casa amb cuina-menjador-sala d'estar...), doncs si. Entèn perfectament que aquest és el seu límit, i si el passa, amb un passa enrere recula al moment i ara ja, a més, s'asseu esperant a veure què més esperes d'ella. També comença a adonar-se que només pot rosegar les seves joguines, de manera que si ho fa així, es pot quedar amb nosaltres, sinó, se'n va al seu lloc. És admirable veure com cada cop la comunicació entre nosaltres és més fluida i, per tant, la convivència més fàcil i desprenent-se de les parts més ferregoses... Bé... Aquestes fins que no poguem treure-la a passejar...