dijous, 2 d’octubre de 2008

DENALI: 6 dies junts

Ja em perdonareu, però per uns dies Denali serà el tema i tema i tema d'aquest bloc. La novetat és tan gran i el repte és tan important que la dedicació a ella és constant, vacances mediante.

Tenir un cadell et dóna la oportunitat d'assumir completament la seva educació, amb tot el que això representa. Nosaltres, no podrem donar-li mai la culpa del seu comportament inadequat -cas que el presenti- a la mala vida que altres li hagin pogut donar, a una mala experiència durant les primeres setmanes de vida o res similar. La Denali ha tingut una mare fantàstica, la Katia. I té un pare fantàstic també, en Volk. Tots dos són arreplegats del carrer, en diferents moments però arreplegats. I si, són de raça... D'una raça que de petits són com un peluix però de grans, es fan GRANS. No baixen de 25 kg. les femelles i corren la mateixa sort que altres gossos sense cap títol.

Pel que fa als germans, han estat 8, i entre tots han fet el possible per ensenyar-se mútuament que no estaven sols a aquesta vida, ni per allò bo ni per allò dolent. En aquesta foto podeu veure'ls a tots apilonats i la Denali s'ho mira...

Així doncs, el meu sentit de la responsabilitat i la meva inexperiència m'han fet informar-me molt abans de la seva arribada del que se li pot demanar a un cadell i també sobre aquesta raça. Pel que fa a la raça, doncs que, com totes, té les seves particularitats i cal tenir-les present a l'hora de tenir-los. I pel que fa a l'educació, m'he convençut de la conveniència de rebre l'assessorament d'una educadora canina, en aquest cas la Roser, per a que ens ensenyi la millor manera d'educar-la, sempre amb mètodes positius. Diu la Roser que el fet que a la Denali li pugessin de seguida les orelles vol dir que devia alletar-se de la mamella amb més calci, i per tant, es pot assegurar que és una gosseta molt sana i trempada.

Total, que en això estem, i ella respon a una velocitat sorprenent. Aquest vídeo és de dissabte! Dissabte, si, si, 24 hores desprès d'arribar a casa més o menys!

El més important no és que arribi a donar la poteta o que rodi, sinó que l'objectiu a aconseguir amb la Denali és que respongui a la crida (Denali, vine) tant com sigui possible i que s'aturi (Denali, quieta), que deixi de fer quelcom que estigui fent quan li ho demanem. Però quan està més divertida és quan juga amb nosaltres encara que ara mateix no tinc cap vídeo d'això.

Per aquí hem començat, què us sembla?:

Veient que és tan espavilada, estem valorant la possibilitat d'ensenyar-li a recollir les seves caquetes i pixaradetes... Jo crec que amb paciència i alguna galeta pel mig...

2 comentaris:

Dark ha dit...

Oleeeeeeeeeeeeee oleeeeeeeee i oleeeeeeeeee!^_^

Su ha dit...

Ara la Denali està clapada perquè ha tingut una altra sessió d'exercicis, però si estigués desperta, pots estar segur que et llençaria uns udolets curts repetitius mentre s'ajeu: - Que em faràs posar vermella! - diria.