dimarts, 21 d’octubre de 2008

Denali... el nom

Els qui ens estimen i ens coneixen estan contents de que tinguem amb nosaltres a la gosseta. Més o menys tots han anat seguint l'evolució dels esdeveniments i ara celebren la seva arribada i la nostra dedicació. N'hi ha que venen expressament a veure'ns o que ens demanen que els la portem. D'altres que no coneixem -se'ns apropen atrets per aquesta llopeta petita per fer-li moxaines. Però crec que no hi ha ningú que no hagi demanat que li repetíssim el nom i, els més agosarats, han expressat la seva estranyesa, la mateixa estranyesa que nosaltres varem sentir quan la Daria ens va dir quin era el nom que havien triat per ella... Llavors la gosseta tenia 5 setmanes i nosaltres no varem amoinar-nos massa pel nom, donant-nos temps per pensar-ne algun altre que, d'entrada sabéssim dir, ja que DENALI ens costava una barbaritat. Gairebé no sabíem com pronunciar-lo i a més ens resultava llarg. Però els dies anaven passant i necessitàvem anomenar-la d'alguna manera quan volíem referir-nos a aquelles coses que calia disposar per a la seva arribada i a més no ens venia al cap cap nom que millorés l'existent. Denali... "És una muntanya d'Alaska..." crec que va dir la Daria al seu moment. Si a nosaltres trobar nom per una sola gossa ja ens resultava difícil, era d'admirar que ella n'hagués trobat 8... un per a cada cadell... Així que vaig posar al google "Denali" i vaig descobrir que és la muntanya més alta d'Alaska i...


...que dóna nom a un dels parcs nacionals més importants dels EE. UU., el Denali National Park and Preserve. Bé, ja sabia que era i no estava malament. Per aprofundir més vaig demanar a google quin era el significat de denali i vaig assabentar-me que en la llengua dels koyukon (tribu nativa d'alaska), denali significava "l'alt". Bé. Ja sabia quin era el significat, d'on provenia i a que es referia. Només em faltava poder veure-ho. Així que vaig tirar de youtube. I això és el que vaig trobar:





Arribats a aquest punt, varem tornar a visitar la Denali i aprofitaríem per posar-li el xip. Era el moment de canviar el nom, si així ho volíem. Però ja era massa tard per nosaltres. El nom ja no era buit. No era un conjunt de lletres amb sonoritat més o menys melodiosa. Denali era la gossa que anàvem a adoptar. I es referia a una muntanya majestuosa que donava nom a un parc natural. No calia pensar-hi més. Evidentment, posem a l'agenda un viatge a Denali Park... D'il·lusió també es viu...

5 comentaris:

Esther ha dit...

Doncs jo trobo que Denali és un nom preciós i molt original. Desconeixia el seu significat, però ara encara m'agrada més. A més, això dels noms és molt relatiu, tot depèn de com sigui el gos, o la persona. A nosaltres Eliot no era un nom que ens agradés precisament, però quan el vam coneixer ja tenia aquest nom, forma part d'ell, i no li hem volgut canviar, és l'Eliot, és el seu nom, i ens agrada tal com és.

I tens raó que costa molt posar nom a un gos, quan va arribar la Gaïa nosaltres volíem adoptar un mascle, i havíem pensat 4 o 5 noms, i va resultar que ens van donar una preciosa femella pasejant un dia per un mercat, i vam estar tot el dia rumiant fins que ens va venir el nom. Va ser dir-lo, i decisió unànime, aquell havia de ser el seu nom ;) Has d'esperar que et vingui la inspiració

Su ha dit...

Per a mi és la més maca, ella i el nom jijijiji

montse ha dit...

Doncs jo tampoc he pogut triar el nom de cap dels meus gossos. En Nervi i en Donald ja venien batejats de la protectora i Negrito era el nom que li van posar els nens de la urbanització on estava abandonat. En Roy, el conill,també estava batejat. Només hem pogut batejar dues xinxilles, la Wink i en Càsper. I en Casper ha anat a viure a Sant Hilari i no li han canviat el nom.

Su ha dit...

Quan jo era molt petita varem arreplegar una gosseta que acabava de parir i l'anomenàvem "Negrita" i, curiosament, s'assemblava molt al vostre Negrito. Va ser una història molt trista perquè a casa no estàvem en absolut en situació de fer-nos-en càrrec i la meva mare els va haver de portar a una gossera... suposo que llavors eren gosseres :-( Encara s'entristeix quan recorda la mirada de la gosseta en deixar-la allà...

Laura ha dit...

Sóc de les que vaig haver de demanar que em repetissis el nom de la Denali, i em va costar recordar-lo però el trobo ben bonic i molt original, amb significat. De sempre he pensat que si un animal te'l donen amb un nom determinat, per poc que t'agradi l'has de mirar de no canviar... ja forma part de la identitat d'aquell ésser! i segurament a ell l'ajuda a identificar-se quan el criden. De la mateixa manera que no tornaria a posar el nom d'un animal que hagi pogut tenir a un altre que arribés en un futur... potser són manies però així ho sento! per cert, és molt xulo el vídeo del parc.