divendres, 17 d’octubre de 2008

3 setmanes junts

Avui fa tres setmanes que va arribar! Només 3 setmanes? Sembla mentida! Em fa l'efecte que fa tant temps que és amb nosaltres! Malgrat la feinada que ens comporta, les limitacions a l'hora d'organitzar-nos, les despeses econòmiques i altres "inconvenients", el temps ha passat volant però la sensació és que són molt més de tres setmanes el que ja portem. Suposo que el que em fa sentir que fa més temps del que en realitat porta amb nosaltres, és la seva rapidesa a aprendre tot. Algunes coses crec que ja les duia apreses de Ca la Daria.

Què ha après aquesta txutxeta en aquests dies?

- A gaudir de les persones (nens, homes, dones... crec que hi ha hagut varietat...)
- A no espantar-se amb cap soroll. No vol dir que sigui sorda, vol dir que no s'excita o s'espanta.
- A anar en cotxe. Ahir varem anar a Martorell a que conegués la "família materna" i va ser un intensiu. Abans de tirar cap a Martorell en Domènec es va aturar a la meva feina i varem fer la presentació amb la "família laboral" i va ser al primer lloc on ha caminat per terra fora de casa nostra! Com era previsible se li va escapar el pipí però es va portar tan bé com sempre. Va pujar en ascensor, també per primer cop i al principi recel·lava, però desprès... bé, després no volia entrar-hi però no era per temor! És que volia quedar-se al meu curro!! Un cop a Martorell, tant a casa ma mare com a casa el meu germà va estar la mar de bé i va pixar i cagar al "pipican" que havíem agafat de casa! Podria fer tot una digressió al voltant d'aquest tema però ho resumiré: des de diumenge passat tots, i dic TOTS els pipis i caques han sigut "al lloc habilitat", amb intenció directa per part de la gosseta! Sé que no hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment li vagarà de fer-ho al lloc més inoportú, però cada dia que passa que ho fa bé és un progrés a celebrar.

- Ordres que coneix i va complint: vine, seu, a terra, quieta, amunt, busca, porta, deixa, passa enrrera, busca al Domènec, busca la Susanna, costat... També sap aturar-se de jugar malgrat l'excitació a la nostra ordre, i sap controlar la mossegada, i treure els premis i el menjar dels kongs. I dormir al jaç sense mossegar-lo.
- Capítol a part mereix la familiarització amb el collar i la corretja... No perd oportunitat per mossegar la corretja i no sempre és fàcil convèncer-la que és més apetitós el pinso que jo porto a la mà.

- El raspallat. Ja la veieu. No la podem rentar perquè encara no té les vacunes i, a més, pel que es veu aquesta raça no convé rentar-la més que un parell de cops l'any, així que el que si que se li ha de fer cada dia és un bon raspallat, la qual cosa a més ajuda a retirar els pèls que li van caient (i això que no està mudant!). Així doncs raspallar-la és una altra de les coses que estan a la seva "agenda educativa" i la veritat és que les lliçons han tingut el seu efecte. Si el primer dia es desesperava per mossegar el raspall, avui s'ha estat tan temps com a mi m'ha fet falta per a fer-li una bona raspallada amb polvo de talc (per retirar la brutícia que pugui tenir). Es deixa passar el raspall per tot, per tot! I així és com ha quedat acabada la operació. Tranquil·la i suau.

Què hem après nosaltres que sap fer ella?

- Rosegar el cable del portàtil sense immutar-se amb l'enrampada (que segur li devia donar!)
- Robar la meva sabatilla mentre dissimula fent que rosega el seu ós o el seu nus o qualsevol altra cosa que SI pot rosegar.
- Treure les males herbes de les jardineres.
- Pelar glans i menjar-se-les.
- Enviar-nos senyals quan està estressada o cansada que li donem ordres.

La lliçó més important que hem d'afrontar en els propers dies és a estar sola a casa. Aviat coincidirem en Domènec i jo treballant i caldrà que estigui preparada per passar-se 7 hores sola a casa... Durant aquests dies que venen anirem deixant-la sola per anar veient com s'hi adapta i quines coses cal disposar per a que estigui bé. Sort que la primera setmana que coincidim hi ha Sant Narcís pel mig i mira, un dia menys sola!


10 comentaris:

cori ha dit...

no em voldrieu pas adoptar?
ho feu tan bé... i jo tinc tantes coses a aprendre d'aquesta vida...

Roser ha dit...

M'alegro moltíssim que tot vagi tan bé, la veritat que la vostra dedicació, paciència i constància són admirables... Tan de bo tots els amos fossin com vosaltres!
Una abraçada ben forta i un ós/kong/nus de part meva a la Denali!
Roser.
P.D- FELICITATS pel tema pipí! De veritat que estic molt i molt contenta!

Su ha dit...

Mira Cori! Aquí tens a la Roser. Si ella ens dóna un cop de ma per educar-te, quedes adoptada!

Ostres Roser, moltes gràcies per les teves paraules! La veritat és que és molt important per a nosaltres que tu diguis això...

I tú! Ara em penso que ens estem passant. Lliçó d'avui: estar-se sola durant gairebé 6 hores (cap pipi ni caca fora de lloc i un marc de porta rosegat).

Socialització: HEM ANAT A LA INAUGURACIÓ DE L'ESTUDI DE LA CORAL!! Faldilles llargues voleiant, mocadors de monedetes tintinejant, gent aplaudint, acariciant-la, nens... uuuffff I que bé que s'ha portat!

Anònim ha dit...

Ei, vaja tela !!!
En tot l'històric de la família amb gossos això era IMPENSABLE!!!
Molt bé, realment esteu fent una feina espectacular.
Està clar que voluntat no us en falta, i el que és millor: ni a vosaltres ni a la Denali.

Bravo!!!
Aviam si el dia que pugi per aquí ha après a portar el diari a la tieta!
;-)

Su ha dit...

Fins a on te l'ha de portar?????????? Fins a Sant Feliu del Racó??????

Anònim ha dit...

Bé, he dit el dia que pugi per aquí. Tampoc seré tan exigent com per fer-la caminar més de 100 kms per portar-me el diari.
Si pot ser, vull que m'estimi!!
;)

Gatxan ha dit...

Provant de signar...

Roser ha dit...

Que bé que el fet de quedar-se sola vagi tan i tan bé!
Per cert, si voleu ensenyar-li a portar el diari també ho podem fer, ara ja sap subjectar coses a la boca i té clar el concepte de "porta" així que seria qüestió de canviar-li l'objecte. L'únic perill que hi veig, però, és que el diari us quedi babejat i illegible però si la "tieta" hi està d'acord.. endavant! :)

Domènec ha dit...

Jo penso que abans de portar-li a la tieta se l'enduria al seu jaç per destrossar-lo.

Això sí, si posem la tieta al costat del jaç amb una mica de pinso... segur que cau!

Su ha dit...

Si Roser, que té clars els conceptes jo hi estaria d'acord. Si a més, entengués que es tracta de que respongui quan nosaltres volem i no quan ella vol, si que seria una passada!