dijous, 30 d’octubre de 2008

Denali a la ciutat. Són Fires!

Avui ha sigut un matí dur i estressant per a la Denali els fruits dels quals els ha recollit en Domènec en arribar, la qual cosa vol dir que la tarda s'albirava tensa per a nosaltres. Com que abans de sortir de la feina he trucat a casa i m'han passat el parte mentre pujava pensava quines coses podiem fer per ajudar-la a estar millor perquè n'estava segura que estaria carregada d'energia i sense saber massa què fer-ne. Així doncs, hem decidit que l'haviem de portar a passejar i també havíem d'anar a Girona a buscar un kong nou, més gran i més dur, perquè ens fa l'efecte que amb els que té ja no en fa prou... I dit i fet... El passeig ha sigut en 4 etapes:
Primera: passejada pel nostre jardí per descarregar el ventre abans de passejar (la intenció és que s'acostumi a fer-ho abans de sortir de passeig i així relacioni el passeig com un premi per fer les seves coses fora de casa. Gairebé no feia cas de res, no li interessava el que jo li proposava, fugia, tornava... tan excitada estava que no ha controlat la força amb que em clavava les dents i m'ha fet dos tallets i ha fugit esperitada. Jo com sempre he cridat i he agafat la marxa cap a l'altra banda de casa i quan ha vist que no li feia cas m'ha seguit, expectant... Tot i així hem continuat amb el programa, conscients que l'única manera d'aconseguir que es calmés era gastant energia.
Segona: Ens hem aturat a Sant Martí per deixar-la còrrer pel camp de futbol, un entorn que ens permet tenir un cert control encara que no la portem lligada. Si que ens seguia, però de venir a la crida res, de jugar a buscar la pilota si, però de portar-la... Màxima indiferència... Total que quan ja es feia fosc i hem decidit marxar cap a Girona no hi havia manera que vingués... I hem jugat fort... Li he dit: "Denali, adéu" i hem pujat al cotxe i hem corregut uns metres (pregant per a que continués mantenint l'atenció en nosaltres i, voilà! Ha travessat el camp a la velocitat de la llum i s'ha llençat als nostres peus, que nosaltres ja havíem saltat del cotxe i l'esperavem amb els braços oberts, les mans plenes de pinso i l'aigua a punt! Uuuff! Cap dins al cotxe! Béééé! A dins el transportí ajeguda. Començava a estar cansada... Començava a tornar en si!
Tercera: Aturada per comprar un kong. La baixem del cotxe i per primer cop a la seva vida camina per l'acera! Orelles baixes, no vol caminar... Anem Denali i s'arrenca... Segueix... Molt bé! Entrem a la botiga i pixarada al canto i contra-canto, que hi havia una nena que li ha dit unes cosetes i clar... Ocells exòtic cridant i la dependenta baladrejant encara més... Entra un altre li diu coses, una altra dependenta i vinga... ella cua i cua i tothom a amanyagar-la... Feia uns quants dies que no veia gent nova. És el que té la tranquil·litat de la Llémena... Apa-la. Desprès d'assortir-nos de nova munició per enfrontar el matí de demà (últim matí de coincidir tots dos treballant) tornem al cotxe. Més aigua...
Quarta: I ja que erem a Girona hem decidit anar a buscar castanyes a la Pl. Independència, un momentet només, i així provem lo de caminar amb la corretja que aquest tros ha sigut molt curt... Què puc dir? Que suposo que els estímuls de tot tipus eren tants que sentir la nostra veu la feia sentir segura de manera que deu ni do el que ha cregut i lo bé que s'ha portat... Això si, té falera per a que tothom li digui alguna coseta, però sembla que s'ha adonat que si els qui passen ara no li diuen res, no importa, provem amb els del darrera que potser si que diran alguna cosa. Una meravella, la veritat... La reconcil·liació amb la nostra petita.

De tornada a casa, passada la rotonda de Taialà gairebé roncava. I ara... Aquí està, arraulideta al seu jaç... Esgotada. Nosaltres també... Bona nit.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Estem de celebració! La Denali fa 3 mesos!


I per celebrar-ho com cal hem anat a passejar!! Si, si! Les vacunes ja estan completes i han passat els 3-4 dies que el veterinari va recomanar-nos esperéssim per alçar la mesura restrictiva de llibertat imposada per raons de salut. Ahir varem fer un assaig pel jardí però avui hem acomplert noves fites.

Una: passejar amb la corretja fins al cotxe
Dues: estrenar el transportí i fer com si fos el que sempre havia desitjar tenir per anar en cotxe
Tres: CÓRRER sense altre límit que el seu desig
Quatre: ensumar ensumar ensumar ensumar ensumar... rossegar herba i més herba i més herba... córrer entre herba més alta que ella... ensumar més...
Cinc: re-aprendre les ordres ja apreses però en un entorn absolutament estimulant i "distractori"

Ah! I m'oblidava... Abans de tot això: destrossar/esmicolar/triturar/esparracar el pipi-ca, el primer dia que, desprès d'un mes a casa, havia de passar tota la nostra jornada laboral sola... Per sort això a mi no m'ho ha fet mai... Vull dir que sempre que jo he tornat primera a casa me l'he trobada com una motoreta perquè ja havia arribat però sense danys rellevants... Domènec, tremola jajajaja... Aquesta setmana et toca a tu la fatídica arribada... Sort que dimecres tinc festa... Viam si creix aquesta petita una mica més i s'hi va acostumant...

Ara hem d'anar per concertar les diverses cites per a l'inici de la socialització... I si tot va bé, dissabte... Trobada amb els seus pares i algun dels germans!!!!!


divendres, 24 d’octubre de 2008

La crisi econòmica mundial, autèntica cara B

Aquesta tarda, endormiscades, la Denali i jo miràvem El Club... Bé, jo mirava El Club i jo estava endormiscada, perquè la gosseta, un cop ha entès que era hora de jeure, ha entrat en trànsit (espasmes inclosos). Doncs bé, han presentat al Sr. Leopoldo Abadía, el coneixeu? Doncs jo no el coneixia. N'hi n'havia sentit a parlar. Ara que tampoc és estrany. Procuro saber com menys millor d'aquest coi de crisi econòmica mundial o universal, com diuen alguns... i és que m'irrito extremadament quan arribo a comprendre quelcom del que diu la premsa o altres mitjans de comunicació. Ara bé, el Sr. Abadía m'ha il·lustrat jocosament (als tiquis-miquis de la llengua, ja us estalvio que feu comprovacions, que jo ja les he fetes, ara, si és correcta o no això ja són figues d'un altre paner).

Veure-ho. La cosa és que l'any 2001 el govern dels Estats Units va baixar tant els interessos que els bancs tenien poques oportunitats de fer negoci. Per resoldre aquesta qüestió, els bancs varen decidir deixar diners a persones amb poques garanties bancàries (sense ingressos fixes, sense feina fixa, sense patrimoni) a les que si podrien escanyar bé donat que assumien un gran risc. Comptaven els bancs que el mercat immobiliari sempre incrementaria el valor d'una vivenda, amb la qual cosa, si els deixaven de pagar la quota, es quedarien amb la casa que hauria incrementat els seu valor. Tant èxit varen tenir aquestes hipoteques subprime que els bancs americans varen necessitar anar a buscar diners al voltant del món però clar, sense desvetllar quina era la jugada que hi havia al darrera d'aquesta "inversió". Vet aquí que la bombolla immobiliària va començar a desinflar-se, de manera que les inversions es fonien i es convertien en fum... I aquí tenim la crisi. Els bancs, que no poden saber a qui han deixat diners i per a què, tanquen les caixes fortes i la màquina s'atura... I ja tenim la crisi aquí...

Com arreglar la crisi?

Doncs els governs dels països rics, s'han posat a treballar de valent i han decidit que amb els MEUS diners cobriran els forats que tinguin els bancs que no tenen diners per tal que la màquina no s'aturi. On s'ha vist que siguin les persones que vagin a resoldre els problemes de liquiditat d'un banc??? que no se suposa que la feina d'un banc és tenir diners??? Per acabar-ho de rematar, els bancs dels Estats Units que han jugat brut (o més brut... perquè brut hi juguen tots els bancs), han despatxat milers de persones però han INDEMNITZAT als seus presidents, ideòlegs de productes basura com les hipoteques subprime. I quan dic INDEMNITZAT vull dir MOLT INDEMNITZATS! Però coi, que no haurien de ser ells els que indemnitzessin a aquelles persones que havien posat els estalvis al banc i ara se'ls han fet fonedissos???

Per acabar-ho de rematar i fer-me sentir encara més escarnida, m'assabento que el Sr. Benac va sol·licitar uns extres al cotxe oficial que utilitza per valor de més de 9.000 €. Tant li fa que digui ara que quan ho va demanar no es podia preveure l'abast de la crisi actual, és un abús del seu poder! Com es nota que no han de comptar el que porten a la butxaca per a satisfer els seus capricis. Estaré sempre d'acord amb qui argumenti que per poder treballar bé s'han de tenir bons mitjans i s'ha de poder disposar de tot allò que pugui facilitar la tasca i fer-la menys feixuga, però, 9.000 € per una taula i alguna altra cosa, és un abús...

Total, que arribats a aquest punt, em dec haver quedat estabornida i la següent cosa que recordo és la Denali badallant i mirant-me esperant a veure què havíem de fer després de la migdiada... Doncs que vols que fem petita, anem a pixar... que no és per menys...

La pedrera-cimentera està aturada... Però les amenaces no s'acaben aquí

Aquest és un article aparegut avui al Diari de Girona. En ell es fa referència a un debat que va tenir lloc aquesta setmana a Televisió d'Olot en què diferents alcaldes (els dels municipis aspirants) i el president del Consell Comarcal de La Garrotxa, debatien al voltant de la ubicació de la planta de triatge de la comarca, la segona amenaça per Sant Aniol i, per extensió, per la Vall.

El Consell necessita el lloc de la planta de triatge abans del 2009
Sense ella l'abocador de Beuda té vida per a 4 anys més i l'any vinent s'inicia la recollida selectiva

Diari de Girona. OLOT | XAVIER VALERI
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona, va anunciar que és necessari disposar d'una ubicació de la planta de triatge de la Garrotxa abans del 2009. El president, que va fer aquesta declaració al programa Pros i Contres de Televisió Olot, va considerar que la planta de triatge pot allargar la vida de l'abocador de Beuda en 8 o 10 anys i que si no es fa la planta de triatge només es disposarà d'abocador per a 4 anys. A més, segons ell, a partir del 2009 s'aplicarà el Pla de Residus que contempla l'obligatorietat de la recollida selectiva, cosa que fa necessària la planta de triatge ja per l'any 2009. Espona va fer les declaracions en el decurs d'un debat en què van participar els alcaldes de Beuda, Sant Ferriol i Sant Aniol de Finestres.

L'alcalde de Montagut, Narcís Ribes (ERC), va considerar que el Consell és una administració vinculada a un color polític i que una decisió del tipus d'ubicar la planta de triatge hauria d'estar vinculada a un ens superior on solament prevalgués una decisió tècnica. Ribes va considerar que probablement ningú negaria el seu terme per ubicar la planta si fos un equipament innocu que a més reportés llocs de treball i compensacions. Segons Ribes el problema està que després la ubicació podria ser usada com a arma política.

L'alcalde de Beuda, Josep Rius, va considerar que el seu municipi ja ha aportat molt de sacrifici a la gestió d'escombraries en acollir l'abocador de Beuda. Rius va indicar que hi ha manca d'informació sobre el tema. Per la seva part, l'alcalde de Sant Ferriol, on ja s'havia previst la planta, va opinar que si no genera cap perjudici que la posin a un altre lloc, però al seu municipi no. Francesc Oliveras (Sant Aniol de Finestres) va acollir-se al fet que el municipi que representa disposa d'un entorn natural massa conservat i verge per encabir una planta de triatge. Sant Aniol ha aprovat en ple la seva posició en contra de la planta.

dimarts, 21 d’octubre de 2008

Denali... el nom

Els qui ens estimen i ens coneixen estan contents de que tinguem amb nosaltres a la gosseta. Més o menys tots han anat seguint l'evolució dels esdeveniments i ara celebren la seva arribada i la nostra dedicació. N'hi ha que venen expressament a veure'ns o que ens demanen que els la portem. D'altres que no coneixem -se'ns apropen atrets per aquesta llopeta petita per fer-li moxaines. Però crec que no hi ha ningú que no hagi demanat que li repetíssim el nom i, els més agosarats, han expressat la seva estranyesa, la mateixa estranyesa que nosaltres varem sentir quan la Daria ens va dir quin era el nom que havien triat per ella... Llavors la gosseta tenia 5 setmanes i nosaltres no varem amoinar-nos massa pel nom, donant-nos temps per pensar-ne algun altre que, d'entrada sabéssim dir, ja que DENALI ens costava una barbaritat. Gairebé no sabíem com pronunciar-lo i a més ens resultava llarg. Però els dies anaven passant i necessitàvem anomenar-la d'alguna manera quan volíem referir-nos a aquelles coses que calia disposar per a la seva arribada i a més no ens venia al cap cap nom que millorés l'existent. Denali... "És una muntanya d'Alaska..." crec que va dir la Daria al seu moment. Si a nosaltres trobar nom per una sola gossa ja ens resultava difícil, era d'admirar que ella n'hagués trobat 8... un per a cada cadell... Així que vaig posar al google "Denali" i vaig descobrir que és la muntanya més alta d'Alaska i...


...que dóna nom a un dels parcs nacionals més importants dels EE. UU., el Denali National Park and Preserve. Bé, ja sabia que era i no estava malament. Per aprofundir més vaig demanar a google quin era el significat de denali i vaig assabentar-me que en la llengua dels koyukon (tribu nativa d'alaska), denali significava "l'alt". Bé. Ja sabia quin era el significat, d'on provenia i a que es referia. Només em faltava poder veure-ho. Així que vaig tirar de youtube. I això és el que vaig trobar:





Arribats a aquest punt, varem tornar a visitar la Denali i aprofitaríem per posar-li el xip. Era el moment de canviar el nom, si així ho volíem. Però ja era massa tard per nosaltres. El nom ja no era buit. No era un conjunt de lletres amb sonoritat més o menys melodiosa. Denali era la gossa que anàvem a adoptar. I es referia a una muntanya majestuosa que donava nom a un parc natural. No calia pensar-hi més. Evidentment, posem a l'agenda un viatge a Denali Park... D'il·lusió també es viu...

dilluns, 20 d’octubre de 2008

L'empresa PROMSA cancel·la la seva sol·licitud per fer una pedrera a La Barroca

Fotografia: Josep Toribio

Nota de premsa de l'Associació
Salvem Sant Aniol

En resposta a l'al·legació presentada per l'Associació Salvem Sant Aniol de Finestres la Direcció General d'Energia i Mines ens ha respost que ha cancel·lat la tramitació d’un projecte de pedrera promoguda per l'empresa PROMSA després que aquesta, en data posterior a la presentació de l’al.legació i signatures de veïns de Sant Aniol mostrant i justificant el seu rebuig, hagi renunciat al projecte.

Després de gairebé dos anys de treballs silenciosos -la primera sol·licitud formal és de 6 de febrer de 2007- PROMSA s'ha vist sorpresa per la mobilització veïnal a Sant Aniol de Finestres i pel rebuig a una explotació minera al municipi, que ha portat a aprovar per part del Consistori, la suspensió potestativa d'aquests tipus d’activitats mentre es tramita el POUM de Sant Aniol. Tot i haver tramitat fins a 7 fases del projecte anomenat "Sant Aniol I i II" i haver obtingut en data 25 de juliol de 2008 l'admissió de la sol·licitud, PROMSA ha decidit renunciar al projecte.

La primera reunió de l'associació Salvem Sant Aniol de Finestres amb l'ajuntament es va fe el passat 1 de setembre i vàrem manifestar a l'Alcalde, Francesc Oliveres, la nostra oposició frontal al projecte. Aquesta determinació ha anat acompanyada d'un fet fonamental: 218 veïns d'un municipi de 280 han signat en contra de la pedrera i s'han mostrat més contraris encara a la ubicació d'un abocador o planta de triatge d'escombraries en el terme.

L'Ajuntament de Sant Aniol va divulgar un primer acord, de data 8 de setembre, posicionant-se en contra de la pedrera i donant suport a l'associació, si bé el document no tenia valor jurídic. Per això amb data 6 d'octubre, va fer un nou acord plenari de suspensió potestativa de l'activitat minera que prohibeix la tramitació de qualsevol tipus de documentació relativa a aquesta activitat mentre no estigui acabat el POUM -acord que està pendent encara de ser publicat al BOP per entrar en vigor.

UNA GRAN VICTÒRIA

Des de l'Associació Salvem Sant Aniol de Finestres hem de manifestar la nostra alegria per la cancel·lació del projecte miner promogut per PROMSA, del que hem de felicitar especialment a tots els veïns per la fermesa en la defensa d'un altre tipus de creixement pel municipi, però ens mantenim alertes per la possibilitat que es pretengui instal·lar a Sant Aniol qualsevol altre explotació minera o de tractament de residus.

Estem a favor d’un creixement més sostenible per aquesta vall i per això recolzem propostes com la de les cases rurals de la Vall del Llémena amb l’objectiu d'habilitar un carril bici entre Girona i Les Planes d'Hostoles, dos nuclis que ja disposen d'aquesta via, que és una eina important per afavorir un creixement sostenible amb activitats lligades al turisme de qualitat i que volen aprofitar la riquesa cultural, natural i paisatgística de Sant Aniol de Finestres i del conjunt de la vall del Llémena, integrada, a més, pels municipis de Sant Gregori, Canet d'Adri i Sant Martí de Llémena.

divendres, 17 d’octubre de 2008

3 setmanes junts

Avui fa tres setmanes que va arribar! Només 3 setmanes? Sembla mentida! Em fa l'efecte que fa tant temps que és amb nosaltres! Malgrat la feinada que ens comporta, les limitacions a l'hora d'organitzar-nos, les despeses econòmiques i altres "inconvenients", el temps ha passat volant però la sensació és que són molt més de tres setmanes el que ja portem. Suposo que el que em fa sentir que fa més temps del que en realitat porta amb nosaltres, és la seva rapidesa a aprendre tot. Algunes coses crec que ja les duia apreses de Ca la Daria.

Què ha après aquesta txutxeta en aquests dies?

- A gaudir de les persones (nens, homes, dones... crec que hi ha hagut varietat...)
- A no espantar-se amb cap soroll. No vol dir que sigui sorda, vol dir que no s'excita o s'espanta.
- A anar en cotxe. Ahir varem anar a Martorell a que conegués la "família materna" i va ser un intensiu. Abans de tirar cap a Martorell en Domènec es va aturar a la meva feina i varem fer la presentació amb la "família laboral" i va ser al primer lloc on ha caminat per terra fora de casa nostra! Com era previsible se li va escapar el pipí però es va portar tan bé com sempre. Va pujar en ascensor, també per primer cop i al principi recel·lava, però desprès... bé, després no volia entrar-hi però no era per temor! És que volia quedar-se al meu curro!! Un cop a Martorell, tant a casa ma mare com a casa el meu germà va estar la mar de bé i va pixar i cagar al "pipican" que havíem agafat de casa! Podria fer tot una digressió al voltant d'aquest tema però ho resumiré: des de diumenge passat tots, i dic TOTS els pipis i caques han sigut "al lloc habilitat", amb intenció directa per part de la gosseta! Sé que no hem de baixar la guàrdia perquè en qualsevol moment li vagarà de fer-ho al lloc més inoportú, però cada dia que passa que ho fa bé és un progrés a celebrar.

- Ordres que coneix i va complint: vine, seu, a terra, quieta, amunt, busca, porta, deixa, passa enrrera, busca al Domènec, busca la Susanna, costat... També sap aturar-se de jugar malgrat l'excitació a la nostra ordre, i sap controlar la mossegada, i treure els premis i el menjar dels kongs. I dormir al jaç sense mossegar-lo.
- Capítol a part mereix la familiarització amb el collar i la corretja... No perd oportunitat per mossegar la corretja i no sempre és fàcil convèncer-la que és més apetitós el pinso que jo porto a la mà.

- El raspallat. Ja la veieu. No la podem rentar perquè encara no té les vacunes i, a més, pel que es veu aquesta raça no convé rentar-la més que un parell de cops l'any, així que el que si que se li ha de fer cada dia és un bon raspallat, la qual cosa a més ajuda a retirar els pèls que li van caient (i això que no està mudant!). Així doncs raspallar-la és una altra de les coses que estan a la seva "agenda educativa" i la veritat és que les lliçons han tingut el seu efecte. Si el primer dia es desesperava per mossegar el raspall, avui s'ha estat tan temps com a mi m'ha fet falta per a fer-li una bona raspallada amb polvo de talc (per retirar la brutícia que pugui tenir). Es deixa passar el raspall per tot, per tot! I així és com ha quedat acabada la operació. Tranquil·la i suau.

Què hem après nosaltres que sap fer ella?

- Rosegar el cable del portàtil sense immutar-se amb l'enrampada (que segur li devia donar!)
- Robar la meva sabatilla mentre dissimula fent que rosega el seu ós o el seu nus o qualsevol altra cosa que SI pot rosegar.
- Treure les males herbes de les jardineres.
- Pelar glans i menjar-se-les.
- Enviar-nos senyals quan està estressada o cansada que li donem ordres.

La lliçó més important que hem d'afrontar en els propers dies és a estar sola a casa. Aviat coincidirem en Domènec i jo treballant i caldrà que estigui preparada per passar-se 7 hores sola a casa... Durant aquests dies que venen anirem deixant-la sola per anar veient com s'hi adapta i quines coses cal disposar per a que estigui bé. Sort que la primera setmana que coincidim hi ha Sant Narcís pel mig i mira, un dia menys sola!


dissabte, 11 d’octubre de 2008

7'600 kg.

La Denali es fa gran a passes de gegant. Dijous passat varem anar a posar-li la repetició de les primeres vacunes i la varen tornar a pesar. En poc més d'una setmana s'ha engreixat 1'700 kg. Ja es veia venir, si si. No només menja més -li anem augmentant minuciosament el pinso a cada setmana que passa però sense superar la mida que li toca-, sinó que cada cop està més activa i àgil, i segueix millor la rutina de casa. I cada cop la comunicació és més fluïda. Sembla que ja sap què passarà si fa quelcom que no toca i ara fa una estona quan li he dit que passés al seu lloc perquè se m'ha enganxat del pantaló, m'ha regatejat amb aquests udols seus i, donat-li la oportunitat de rectificar, ha anat a agafar una joguina seva i ha començat a entretenir-se sola. Fantàstic!

És una espera llarga la de tenir al corrent les vacunes, i ens obliga a buscar-li entreteniments i activitats que li permetin gastar energia sense córrer riscos. També hem fet molts progressos amb el cotxe. Avui, sense anar més lluny, hem anat ella i jo soles a Girona i, desprès d'una negociació inicial, s'ha ajagut i així fins arribar de tornada a casa. I, peus a terra, com una possessa a córrer per aquí i per allà! Avui han vingut els pares d'en Domènec i ha estat la mar de contenta. Li encanta que vingui gent a casa, i si som fora també es posa contenta si li diuen alguna cosa... La cua la delata... Corre, salta, volta, derrapa... I busca i porta!! I moltes més coses! A veiam si podem gravar-ho i ho penjo.

dijous, 9 d’octubre de 2008

Aprovada la suspensió de l'activitat minera a Sant Aniol de Finestres

Dilluns varem anar al ple de l'Ajuntament de Sant Aniol, convocats per l'Associació Salvem Sant Aniol, ja que en aquest ple s'havia d'aprovar la prohibició de les activitats extractives mineres al municipi. Poc abans de les 20 h. érem a la plaça una colla de gent que volíem ser presents en aquest moment que té un significat transcendental. Per una banda, posa en evidència la voluntat de l'Ajuntament de protegir el seu patrimoni natural i de l'altra, que el moviment dels veïns, ràpid i enèrgic, ha aconseguit l'activació dels mecanismes a l'abast per protegir l'entorn. La Vall és tan tranquil·la que n'hi deu haver que es pensen que és buida, i no és així. Tothom, els que hi vivim i els que hi passegen, els que hi han nascut i els que hi hem vingut més tard, ens hem posat en alerta i, de moment, ha donat els seus fruits. Ara caldrà aprovar el POUM i aturar l'abocador de La Garrotxa.

I la Denali va venir!

Seguint amb el programa de socialització i per tal de combatre l'arrest domiciliari forçós fins que no tingui les vacunes, ens varem emportar la gosseta. De pas, continuàvem la familiarització amb el cotxe. Lògicament moltes persones se'ns varen apropar per acariciar-la i ella contenta i remenant la cua. Després, quan varem pujar a la sala de plens, varem tenir la sort de poder seure al passadís perquè ens varen deixar un parell de cadires, ja que a dins no s'hi cabia. Es va estressar una mica però varem decidir no sortir fora sinó ajudar-la a calmar-se. Costa mantenir un mateix la calma quan la veus a ella que deu pensar: - I a mi per què m'hi porteu aquí?? Al final però va ser ella mateixa que va trobar la manera. Es va girar cap a un altre costat, on no veia les altres persones, i va endormiscar-se. Ara bé, quan varem arribar a casa va anar de dret al seu lloc i va caure rendida. Em va fer llàstima, però sé que és un èxit per a la seva educació que no vagim marxar d'allà i el que és més important, que ella mateixa vagi trobar la manera de calmar-se. Aquesta gossa és una joia.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

La lliçò d'avui.

Avui la Denali sembla que ha après que si està tranquil·la pot quedar-se amb nosaltres mentre mirem la tele o llegim al sofà. Però ella, a més, vol triar el lloc. Així doncs, ha començat jaient fora de la catifa, tal i com jo li demanava perquè estava massa excitada com per a perdre-la de vista però, a poc a poc s'ha anat endinsant fins a quedar sota les meves cames fins a adormir-se d'aquella manera que dormen els nens.

Els progressos de cada dia són enormes. Tal i com va dir l'educadora, hem posat una cinta a terra per tal que no entri a la cuina (difícil si tenim en compte que vivim amb una casa amb cuina-menjador-sala d'estar...), doncs si. Entèn perfectament que aquest és el seu límit, i si el passa, amb un passa enrere recula al moment i ara ja, a més, s'asseu esperant a veure què més esperes d'ella. També comença a adonar-se que només pot rosegar les seves joguines, de manera que si ho fa així, es pot quedar amb nosaltres, sinó, se'n va al seu lloc. És admirable veure com cada cop la comunicació entre nosaltres és més fluida i, per tant, la convivència més fàcil i desprenent-se de les parts més ferregoses... Bé... Aquestes fins que no poguem treure-la a passejar...

dijous, 2 d’octubre de 2008

DENALI: 6 dies junts

Ja em perdonareu, però per uns dies Denali serà el tema i tema i tema d'aquest bloc. La novetat és tan gran i el repte és tan important que la dedicació a ella és constant, vacances mediante.

Tenir un cadell et dóna la oportunitat d'assumir completament la seva educació, amb tot el que això representa. Nosaltres, no podrem donar-li mai la culpa del seu comportament inadequat -cas que el presenti- a la mala vida que altres li hagin pogut donar, a una mala experiència durant les primeres setmanes de vida o res similar. La Denali ha tingut una mare fantàstica, la Katia. I té un pare fantàstic també, en Volk. Tots dos són arreplegats del carrer, en diferents moments però arreplegats. I si, són de raça... D'una raça que de petits són com un peluix però de grans, es fan GRANS. No baixen de 25 kg. les femelles i corren la mateixa sort que altres gossos sense cap títol.

Pel que fa als germans, han estat 8, i entre tots han fet el possible per ensenyar-se mútuament que no estaven sols a aquesta vida, ni per allò bo ni per allò dolent. En aquesta foto podeu veure'ls a tots apilonats i la Denali s'ho mira...

Així doncs, el meu sentit de la responsabilitat i la meva inexperiència m'han fet informar-me molt abans de la seva arribada del que se li pot demanar a un cadell i també sobre aquesta raça. Pel que fa a la raça, doncs que, com totes, té les seves particularitats i cal tenir-les present a l'hora de tenir-los. I pel que fa a l'educació, m'he convençut de la conveniència de rebre l'assessorament d'una educadora canina, en aquest cas la Roser, per a que ens ensenyi la millor manera d'educar-la, sempre amb mètodes positius. Diu la Roser que el fet que a la Denali li pugessin de seguida les orelles vol dir que devia alletar-se de la mamella amb més calci, i per tant, es pot assegurar que és una gosseta molt sana i trempada.

Total, que en això estem, i ella respon a una velocitat sorprenent. Aquest vídeo és de dissabte! Dissabte, si, si, 24 hores desprès d'arribar a casa més o menys!

El més important no és que arribi a donar la poteta o que rodi, sinó que l'objectiu a aconseguir amb la Denali és que respongui a la crida (Denali, vine) tant com sigui possible i que s'aturi (Denali, quieta), que deixi de fer quelcom que estigui fent quan li ho demanem. Però quan està més divertida és quan juga amb nosaltres encara que ara mateix no tinc cap vídeo d'això.

Per aquí hem començat, què us sembla?:

Veient que és tan espavilada, estem valorant la possibilitat d'ensenyar-li a recollir les seves caquetes i pixaradetes... Jo crec que amb paciència i alguna galeta pel mig...

dimecres, 1 d’octubre de 2008

Conèixer-se

Doncs ja fa cinc dies que la Denali viu amb nosaltres i nosaltres amb ella i sembla, sembla que la cosa va rutllant.

Està aprenent molt ràpid les ordres bàsiques i respon molt bé a totes les situacions a la que anem exposant-la per a promoure la seva adaptació a la nostra manera de viure.

El temps corre i no és en va, ja que la seva capacitat d'aprenentatge en aquests moments és molt superior a quan sigui més gran... Bé, com amb els bebès humans, que tenen un gran desenvolupament cerebral durant els primers anys de vida, així mateix passa amb els cadells de gos i m'imagino que amb la resta d'espècies. Així doncs no hi ha temps per a perdre, com diu en Dunbar.

Què hem fet aquests dies?

A més d'evitar que pixi o cagui dins de casa habilitant un lloc per a que ho faci i sobretot, treient-la cada hora, hora i mitja per evitar que tingui la bufeta plena estant a dins de casa, hem posat tot l'esforç en dues qüestions: mantenir contacte amb tantes persones noves com sigui possible; i acostumar-la a anar amb el cotxe per aquesta carretera nostra. La segona és una operació delicada però de moment en els tres o quatre trajectes que hem anat fent ha anat bé. Primer comença excitada i vol enfilar-se a la meva falda però, desprès que veu que no ho aconseguirà, s'ajeu i ja està. De moment cap dia més ha vomitat, excepte el primer, el divendres que la varem anar a recollir. Pel que fa al contacte amb gent, tampoc no podem queixar-nos. D'especial transcendència va ser la visita al veterinari de dilluns, perquè li tocava desparasitació, i també els contactes amb nens, especialment a una troup de 6 ó 7 que varem enganxar baixant del bus davant de casa mentre erem a la terrassa fent-li fer el riuet. Una oportunitat com aquesta no es podia desaprofitar i va anar prou bé.

Fent vida social per socialitzar la gossa t'adones que tothom hi entèn de gossos i tothom està conveçut que el seu mètode és el millor, cosa que ja havia anat comprovant en la mesura que anava parlant amb la gent i els deia que anava a adoptar un gos. Alguns fins i tot, en saber que l'adoptada era una alaska han vaticinat una educació difícil i penosa. Ho serà, perquè educar un gos requereix paciència, constància i tolerància a la frustració, però a la vida també se n'han de gastar quantitats industrials amb freqüència però amb molta menys recompensa. Jo li dono una boleta de pinso i ella fa un saltiró quan dic el seu nom... És fantàstica! Ah! I també hem practicat deixar-la sola. Ahir varem marxar per vint minuts i quan varem tornar estava dormint tan tranquil·leta. Això si, havia deixat una tifa per quan tornessim. Avui, desprès d'anar-la a "empadronar", l'hem tornat a casa i ens n'hem anat a dinar fora. Ella mateixa deu haver agraït quedar-se sola una estona i més tenint en compte que anavem en cotxe. Tinc ganes que ja tingui totes les vacunes i pugui caminar per tot i ensumar i fer tot allò que els gossos han de fer.

Encara no hem acabat d'acoblar els horaris. Aquí la veieu a mig matí, amb frenètic interès per tot el que la rodeja... Si la veiéssiu a les 3 de la matinada quan la treiem a pixar... No tenim esme per agafar la càmara i gravar, però està tan engrescada que sembla que no pugui ser. Sabeu si hi ha classes nocturnes per a cadells?

Cara B IKEA

Hi ha molta gent que em demana què és això de la cara b, aquesta expressió... I he trobat un exemple gràfic d'un dia que varem anar a Ikea i sortíem de l'aparcament. Com són aquests d'iKEA!