"Caben los que caben"

Estant de vacances un dels millors plaers és poder començar el dia al meu ritme, però un dels inconvenients de llevar-se més tard és que si vols informar-te has d'empassar-te les suposades estrelles del periodisme seriós dient la seva sobre les notícies del dia. A mi, particularment, m'agrada que em donin les notícies, però mastegades i adulterades segons el presentador de torn NO. Simplifico molt, perquè aquí podríem obrir el debat sobre la objectivitat del transmissor de la informació. Doncs bé, d'entre les estrelles matineres, avorreixo especialment en Josep Cuní. Ja em perdonarà, però el trobo petulant i narcisista. I avui, per acabar de fer insuportable el seu programa, entrevistava en Mariano Rajoy. No m'agrada tampoc aquest. Aquest perquè és polític i no m'agrada el que diu, però sobretot no m'agrada com ho diu. De fet, ben mirat, no m'agraden en general els polítics, ni el que diuen ni com ho diuen... Sempre sento que es riuen de mi... Mentre no hi ha eleccions més o menys en puc prescindir, però quan és hora de votar (perquè és el meu deure-dret) si que ho passo malament. Bé, un altre debat que no continuaré aquí. Total, tot aquest rotllo era per dir que una de les frases memorables del Sr. Rajoy en aquesta entrevista i després que en Cuní li demanés al voltant dels seus comentaris incendiaris sobre els treballadors andalusos que volien anar a la verema francesa a treballar, ha dit, referint-se als immigrants: "Es de sentido común. Caben los que caben". I jo dic: qui és que ha de determinar quants n'hi caben? Aquest és el perill...