dilluns, 25 d’agost de 2008

FELICITATS IRENE! I gràcies per venir!

Coneixeu l'Alf?
El recordeu?
Aquí us poso un tall d'un episodi ben divertit! Beneït youtube!
Fixeu-vos en la seva loquacitat i habilitat comunicativa, i el seu humor sarcàstic, sense fer escarafalls...
Jo el trobo ben lúcid.
Espero que us diverteixi per uns minuts :-)

Alf, l'ànima de la festa

3 comentaris:

Ir ha dit...

Faig anys cada 31 de juliol ( en l’ única cosa que no he canviat fa anys i que sóc veritablement fidel a la cita ) .
Un dia meravellós , on la gent està contenta per que marxa de vacances, fa caloreta , sopars d’estiu , ..... i la gent s’enamora i troba la persona de la seva vida en un fòrum.


Molts dies trobem missatges del Domènec en el Blogg de la Su , internet és una part importantíssima en la seva història ....però també hi ha altres coses ......... han passat ja anys .... i tot i que encara estan al inici , comencen a fer coses com el grup familiar que formen.
L’ altre dia vaig estar a casa seva , hi ha rastres de tots dos per totes parts ( mai hagués imaginat vivint a la Su allà , com mai l’ havia vist tant feliç)
No Vaig entendre de la semblança de Domènec i Ase Català , però segons la Susana , aquesta similitud té a veure amb una Matèria molt Dominada pel Domènec .......
Vaig poder estar present com ell intentava descarregar , sense èxit , la llista de coses pendents a fer en casa .... clar hi té tantes coses en aquell “cacho pantalla” que costa trobar res.
La Susanna em va sorprendre molt amb la seva faceta culinària , una fideuà casolana (si això vol dir feta a la cassola ) i natural ( per que ella és molt natura i tot el que fa és natural).
A canvi de la seva hospitalitat sols em van demanar que els deixés guanyar . Qui no faria aquest petit favor a unes persones que reben a casa seva i et regalen un somriure ?

Su ha dit...

Doncs mira que jo penso que res del que has anomenat, ni els fideus, ni la hospitalitat, ni el somriure, té tant de mèrit com el que va passar les 4 hores abans que arribéssim a casa!

Perquè noia! Que no recordes el que ens va costar arribar?

Estem d'acord que vivim lluny de tot, però tal com tu vas dir podries haver anat a València! O a Madrid agafant el TAV!!!

Un cop més, gràcies a tu per venir, saps que feia molt de temps que ho esperava. I me n'alegro molt que vagis estar a gust i riure, que varem riure molt... La "revancha" quan vulguis... A veiam si un dia també pot pujar Somorra.

cori ha dit...

veig q això dels cumples ho portes molt bé...
petons, ens veiem aviat!