No idoneïtat per a l'adopció canina

Tal com dic en el títol, no hem obtingut el "certificat d'adopció". (Casa del ferrer cullerot de pal)

Suposo que el handicap insalvable és que preferim que els gossos no visquin dins de casa i no és bo per ells viure en un tancat, encara que aquest tingui una superfície quatre cops més gran que el nostre propi habitatge (que ja sabeu que no és un casalot), un sotabosc net on descansar sota els arbres, calma... I el que no tingui i sigui necessari se'ls hi posaria.

Tampoc és suficient tenir disponibilitat horària i ganes i gust per gaudir i compartir l'entorn en què hem decidit viure. Així que, si més no, del Bu Bup Parc, no serà que podrem adoptar un gos. Segons el criteri d'en Xavi (suposo que és ell tot i que en cap moment es va presentar), no hi ha massa a pensar. Malgrat que el primer dia ell mateix, quan tornàvem de passejar la Malock, ens va fer proposta d'agafar-ne dos i ens va explicar les condicions que havia de tenir el tancat adequat, el criteri ahir havia canviat i no hi ha cap mena de manera de poder tenir un gos amb nosaltres. El problema, per força, no pot ser el lloc (perquè no l'ha vist). El problema, per força, ha d'estar en nosaltres, que devem ser unes persones insensibles a les necessitats dels animals. Tant és així, que estem disposades a assumir la responsabilitat de dos gossos per millorar el seu benestar, destinar una part gran del nostre jardí per acomodar-los, fer una despesa econòmica important per a condicionar el lloc... Això per no anomenar el que ja és evident: la organització de la nostra vida pensant en el gos. Total, per tenir-los al jardí! Suposo que és el que ell deu pensar. Arbitrari, sincerament, el trobo arbitrari. Si algú dels que llegiu podeu donar llum a aquesta parelleta NIAC (No Idònia per a l'Adopció Canina), il·lumineu-nos, si us plau. Quedarem més tranquils i possiblement evitareu que anem a una altra protectora i li donem mala vida a un animalet que no té la culpa de la nostra insensatesa i ignorància.

Ara però, sabem més de les necessitats dels gossos i potser valdrà la pena plantejar-se que en lloc d'un o dos gossos de talla mitjana o gran que visqui al jardí, serà millor tenir-ne un de petit que visqui a casa, i gaudeixi de l'entorn només quan el traguem a passejar.

A mi però, em sembla una crueltat que hagi d'estar tancat a casa quan nosaltres hàgim d'atendre les obligacions laborals (que, com la majoria de mortals, les tenim) en lloc de poder estar al jardí, amb o sense companyia, on nosaltres mateixos passem tant temps com podem.

Pura Cara B

Comentaris

montse ha dit…
Hola Su,
No et conec personalment, però sí que conec en Xavi i el funcionament del Bú Bup Park, i tinc una opinió PERSONAL respecte a la negativa que heu rebut per a l'adopció.
Llegint el teu blog em va sobtar molt el fet que declaressis textualment que "no t'agraden els gossos". A més, has organitzat una enquesta entre els teus amics perquè et donin suport i t'ajudin a convèncer en Domènech (crec que deu ser la teva parella i, pel què he llegit, no et recolça al 100% en la teva decisió). No sé si és el cas, però si en Xavi o algú del Bú Bup ha llegit això, segur que li han entrat dubtes.

Em sembla que t'has plantejat adoptar un animal quan t'havies fet la idea d'acollir el gos d'una amiga i això no ha estat possible. Però abans no havies tingut mai aquesta idea. Per tant, no dóna la impressió que la teva decisió sigui fruit d'una reflexió, sinó que tot just ara has començat a reflexionar sobre la possibilitat d'adoptar un gos. La idea, Su (i t'ho dic amb tota la bona fe possible) em sembla precipitada.
Pensa que al Bú Bup Park han experimentat moltes vegades l'experiència de donar un gos en adopció i que aquest sigui tornat al cap d'un temps perquè la família no s'ha adaptat al fet de tenir-lo. Per el gos és molt dur tornar al refugi. Però també molt dur pot suposar per un gos ser adoptat i passar llargues hores en un tancat. Sé que no és la vostra idea (no t'ofenguis si us plau), però és molt probable que una persona a la que no li agraden massa els gossos acabi posant per davant altres interessos o activitats abans que sortir i gaudir dels seus animals.

Els gossos del Bú Bup són gossos que han estat menyspreuats, abandonats o maltractats. Tenen el cor ferit, i necessiten de gent amb molta sensibilitat cap a ells per a tenir-ne cura. No és fàcil adoptar un gos d'aquests, per això al refugi valoren molts aspectes dels adoptants abans d'entregar un gos.

Jo us recomenaria a tú i en Domènech que abans de portar un o dos gossos a casa experimentéssiu el què és. Parleu amb gent que en tingui, informeu-vos bé, aneu al refugi a passejar gossos i a conèixer-los bé.

No m'agradaria que us quedéssiu amb la idea de que vosaltres no sou "idonis per a l'adopció canina". Per això, i com que som "veïns de vall" em poso a la vostra disposició amb els meus tres gossos per si voleu que us guiem en aquesta aventura i que preneu la decisió més acertada possible.

De veritat que tot el què et dic és de cor, una opinió molt personal i sense ànim d'ofendre't. I pren-te seriosament el meu oferiment.
montse ha dit…
M'alegra Su que hagis sabut interpretar les meves paraules i no veure en elles un atac directe sinó la meva voluntat en ajudar-te i esmenar si cal els errors o malentesos que hi hagi pogut haver en aquest intent d'adopció.
Estaré encantada de conèixer-te si tú ho vols i de compartir amb tú els nostres punts de vista sobre aquest tema.
Su ha dit…
Moltes gràcies Montse per les teves aportacions. I haig de donar-te la raó en algunes coses i en altres haig de donar-te alguna informació més.

El meu "no m'agraden els gossos" vol dir que no m'agraden tots ni en qualsevol lloc ni de qualsevol manera i és una presa de consciència de les meves limitacions en relació a la possibilitat de ser una bona amant dels gossos i de tenir-ne cura adequadament. Si has anat llegint els diferents missatges relacionats amb l'adopció, hauràs vist la meva evolució i fins i tot que el procés de reflexió encetat pot acabar en un "auto-no-idoneïtat".

Pel que fa a l'enquesta, no és altra cosa que una forma de compartir amb els nostres amics les coses que ens passen (tipus tamagochi) i que qualsevol que ens conegui ha sabut contextualitzar. Pel que fa a la decisió d'adopció, en Domènec no ha de donar-me recolzament ja que és una decisió de transcendència suficient com per a que sigui compartida i empresa al 100 % per tots dos, similar a la de tenir un fill (salvant les distàncies). Si no fos així, de cap de les maneres no hauríem donat ni un sol pas. Ni un.

És cert que el plantejament d’adoptar un gos ha sorgit desprès que la nostra amiga vagi proposar-nos-ho, és a dir, abans de saber que finalment ella no se'n voldria desprendre, cosa que d'altra banda és millor per en Bart que ja provenia d'una protectora i no haurà de fer l’esforç d’adaptar-se a un nou entorn i una nova família.

Quin és el moment adequat per plantejar-se adoptar un gos? Per què aquest antecedent no et sembla prou vàlid?

Nosaltres ja teníem clar que volíem tenir un gos en el futur, especialment en Domènec que és qui n’ha tingut sempre a casa seva i que els coneix i estima, i vol ensenyar-me a estimar-los. I jo vull aprendre’n. En Bart ha precipitat una idea ja existent i l’ha orientat cap a l’adopció, no la compra.

Així, davant la consciència de la responsabilitat que representa fer-se càrrec d’un gos, hem parlat amb les persones del nostre entorn proper que en tenen (sobretot jo, que en Domènec ja està més que iniciat en el tema), hem buscat informació per Internet (blocs, protectores...), hem demanat informació, assessorament i orientació a persones que hi entenen, d’aquí l’experiència al Bu Bup Park. I el que hem trobat justament en el darrer cas no ha estat suport i acompanyament en l’aproximació al món d’aquests gossos per tal de “capacitar-nos”. Això és el que no entenc. Si el problema no era el tancat, hauria estat honest dir la veritable raó, fos la que fos. Crec que forma part de la seva responsabilitat vers els animals, perquè evitant que adoptem un gos del seu refugi no eviten que n’obtinguem un per altres vies i, per tant, no eviten el risc d’abandonament que semblen haver observat en nosaltres. Ara bé, aquesta manera de “seleccionar” els aspirant a adoptants...
Colta, potser si que un dia en parléssim fent un cafè o el que vingui més de gust.
;-)
Su ha dit…
Ostres Monste, mentre em llegies jo editava el comentari. Només un petit afegit...
Esther ha dit…
Hola Su, jo tampoc et conec personalment, però si em permets et donaré la meva opinió. No sé que va passar al Bu Bup, però no heu de pensar que no seríeu uns bon adoptants, potser, no ho sé, encara no esteu preparats, però qualsevol persona que estigui disposada a donar el seu amor a un animal pot ser un bon adoptant, simplement cal trobar un gos que es pugui adaptar al vostre entorn, i vosaltres a ell, és clar.
Desconec els motius exactes de la negativa d'en Xavi, però sembla que pot tenir alguna cosa a veure amb el tancat. Si és així, no sé si coneixes la història d'en Pluto, en el que havíeu pensat com a acompanyant de la Malock. Va ser adoptat amb la Gala al Bu Bup, per un senyor que tenia una casa, com entenc que teniu vosaltres, i que els tenia a fora. El problema era el tancat. En Pluto i la Gala el saltaven contínuament, i l'home no volia, o no podia, acondicionar el tancat, de manera que cada setmana els gossos d'escapaven. Finalment, veient que la cosa no millorava, van decidir recuperar-los al refugi. Potser tenen por que pugui tornar a passar, sobretot tenint en compte que la Malock pot saltar molt alt. Però sigui pel motiu que sigui, penso que no heu de descartar l'adopció d'un gos si realment el desitgeu, sinó simplement reflexionar-hi una mica més, per estar segurs de que ho teniu ben clar (potser ja ho teniu clar i no us cal, eh!).
Jo també us convido a coneixer els nostres gossos, que haureu vist al blog, i ens oferim a ajudar-vos en el que necessiteu, i a explicar-vos les nostres experiències, per si us poden servir.
Molts ànims en la vostra aventura, i si finalment tireu endavant amb alguna adopció, tenint clar que es el que realment voleu, no us en penedireu mai, i coneixereu un tipus d'amor i agraïment que només els animals abandonats et poden oferir. I t'ho dic jo, que en tinc un adoptat, i l'altra no comprada, però adoptada de cadell, sense haver conegut el que és passar-ho malament. I els estimem amb bojeria a tots dos, però per molt amor que ens doni la Gaïa, té inocència en la seva mirada, mentre que l'Eliot et mira amb agraïment, sabent el que ha deixat enrera.
Domènec ha dit…
Hola, bones a tothom!

M'agradaria donar la meva versió del tema, com a part implicada, al·ludida i, perquè no dir-ho, també com a víctima d'aquesta situació.

Nosaltres NO ens vam dirigir al bú bup park per adoptar o "endur-nos" un gos; hi vam anar per informar-nos sobre el procés d'adopció, les condicions que havíem de complir, i el tipus de gos (UN) que seria millor per nosaltres; i així ho vam exposar des del primer moment, només arribar al centre.

Una noia molt simpàtica que hi havia allà ens va ensenyar tots els gossos que hi havia a les gàbies fins arribar al tancat gran del final, on hi havia una trentena de gossos deixats anar.

Entre ells s'hi trobava la Malock, la qual ens va agradar tant físicament com pel seu comportament: ser activa i curiosa però no nerviosa o esbojarrada.

Quan la vam tenir fora del tancat per poder-la passejar va ser quan vam poder parlar amb en Xevi i, un cop més, vam exposar-li la nostra casuística particular amb l'afany de que ens orientés el més acuradament possible.

Doncs bé, el que ens va comentar és que havíem de fer un tancat pel gos, i les característiques que havia de tenir (mida, alçada, i seguretat). Un cop aquí ELL ens va suggerir d'agafar un segon gos perquè es fessin companyia i juguessin entre ells les estones que nosaltres no hi fóssim (coincidís que els dos treballéssim).

Un cop passejada la Malock va ser ELL mateix qui ens va presentar en Pluto i ens el va aconsellar com a company per la Malock.

Un cop a casa, i reflexionant sobre el tema, ens va semblar evident que si ens oferia un gos com tant especial com en Pluto volia dir que érem uns candidats absolutament vàlids per adoptar aquests cans.

Doncs bé, després d'estar durant tota la setmana pensant en els gossos, examinant el jardí per veure el millor lloc on fer la tanca pels gosses, i trucar a diverses empresses per informar-nos quant als tipus de tanca, preus, temps d'execució, etc... (encara en tenim una de pendent que vinguin a casa a fer-nos un pressupost), ens vam tornar a dirigir al bú bup park.

Doncs bé, un cop al lloc en Xevi no només ens va dir que en Pluto no era adequat per nosaltres ja que el mateix Houdini era un aficionat al seu costat, si no que ens va dir que el tancat que, recordo, ell mateix havia proposat, NO era suficient!

Evidentment el nostre desconcert és majúscul. Per què els criteris canvien d'un dia per l'altre?
Quin serà el proper pas? Si féssim la tanca a tot el perímetre del jardí... després no serà suficient i també hi haurem de fer un fossat amb aigua perquè no puguin passar?!?!? :S

Sé que el sarcasme no és la millor solució, però la veritat és que personalment trobo indignant que algú faci canviar les necessitats d'una visita a una altra, i el que ell mateix va proposar deixi de ser vàlid posteriorment.

Nosaltres vam anar-hi amb el cor a la mà i vam ser absolutament sincers, i continuo sense entendre el motiu pel qual ell no ho va ser. Ni tan sols ens va suggerir un altre tipus de gos, altres alternatives, o la possibilitat que el tinguéssim a dins de casa amb nosaltres, que és el que crec que ell desitja pels gossos, tot i que mai ens ho va dir. De fer jo penso que la Su un cop hagi vist què és tenir un gos i li hagi agafat "carinyu" el deixarà entrar a dins de casa encantada, però no li han volgut donar aquesta oportunitat.

Després d'això, sincerament, estem molt desorientats, decebuts i desil·lusionats. Potser ell no vol que la gent menyspreï els animals, però en cap cas el que hagi passat abans és responsabilitat nostra i molt menys la solució és menysprear a les persones, que desgraciadament és com em vaig sentir jo al bú bup park.
Domènec ha dit…
Ah i, perquè no hi hagi dubtes, m'encanten els gossos.
A casa meva hem tingut gossos tota la vida (si més no els meus 35 anys), i he conviscut amb ells, els he estimat, els he atès quan han estat malalts, i també els he plorat quan ens han deixat.

El meu/nostre (meus pares i germana) lligam amb els gossos ha estat tan fort que fins i tot un cop vam fer criar la nostra gosseta perquè volíem tenir descendents seus, vam donar uns cadells en adopció a alguns amics i ens en vam quedar dues, una de les quals encara és viva i viu amb els meus pares. Per si fos poc, en dues ocasions també vam recollir dues cadelletes abandonades al carrer (que encara viuen ambdues a casa dels meus pares), una de les quals tenia pocs dies i estava pràcticament agonitzant, de fred i gana, i jo mateix li vaig haver de donar durant unes setmanes el biberó perquè mengés, així com també estimular-la amb un tall de paper de cuina perquè fes les seves necessitats, talment com si fos la llengua de la seva mare.

I ni jo ni els meus pares hem abandonat en la nostra vida un gos, ni un gat.


Però les coses amb els anys han canviat molt i també hi ha coses que es feien abans amb els animals de companyia que es feien malament. Ara hi ha molta més consciència i nosaltres volíem adreçar-nos a un entès a la matèria perquè ens informés i ens orientés, ens expliqués com es fan les coses ben fetes, i en lloc d'això el que hem rebut, al meu entendre, són ofenses.

Potser la vostra experiència al bú bup park va ser molt gratificant, però us puc assegurar que no ha estat el nostre cas.

Sap molt de greu i per més que hi rumiï no puc entendre el perquè, perquè només dient les coses com són d'un bon començament, tots ens estalviem temps, mal de caps, i el que és més important, no es juga amb els sentiments dels altres. :(
Su ha dit…
Gràcies Esther pel teu comentari però desprès del que ha dit en Domènec no tinc res més a afegir. De fet, crec que ja masses explicacions hem donat.
montse ha dit…
Domènec,
N'he parlat amb en Xavi, i apart de dir-me que vau semblar-li una parella molt maca va donar-me les seves raons per la seva actuació. Però en Xavi és dels que li agrada parlar cara a cara i no crec que contesti al vostre blog. Per tant, m'encantaria que en parléssiu, perquè n'estic segura que hi ha coses que ell no us ha dit i coses que vosaltres no li heu dit a ell. Jo que he sentit les dues parts crec que hi ha possibilitats de desfer aquest malentés. Però no és cosa meva intervenir-hi. Em sabria greu, però, que per falta de diàleg, dos gossos del Bú Bup perdéssin la possibilitat de ser adoptats i vosaltres la de disfrutar-ne.
Domènec, no et facis mala sang amb aquest tema, que és senzill d'arreglar. Jo no tinc perquè intervenir-hi més, però m'agradaria moltíssim que no ho deixéssiu així.
Una abraçada!
Melito ha dit…
Hola familia :):
Després de llegir totes les opinions, entenem perfectamente que esteu o us sentiu menyspreats, pero també coneixem al Xavi (fa molt que no tenim contacte,pero hi ha coses que segur que no han canviat com es el seu gran amor vers els animals) i us aconsellem com la Montse,que potser el millor es sentar-se una tarda o un matí relaxadament i intentar exposar cadascú els seus punts de vista i les seves raons sobre la taula,i un cop fet aixó ja treure'n les conclusions finals( que segur que serán bones,ja que un malentés sempre es pot arreglar,i pensem que segur que es el que ha passat en aquest cas).
El que está clar es que aquí tothom vol el futur benestar d'un o dos gossos,i parlant s'enten la gent; seria una llástima perdre per els dos cantons una experiencia tan plena, especial i carregada de sentiments com es l'adopció d'un animal abandonat per un cantó i el tornar a tenir una familia humana que t'estima de nou, per l'altre.
Es la nostre humil opinió i esperem que tota aquesta historia tingui el final feliç que tots esperem que es veure en aquest blog les fotos de la Malock i el Pluto amb la seva familia,o sigui vosaltres.
Una abraçada per tots!
Signat: la mama del Dark ;)
Su ha dit…
Gràcies a tot@s

De moment reposarem, que hem quedat una mica rebregats.
Anònim ha dit…
Hola Su!!!Deu meu tant de rebombori per poder donar amor i una familia a un gos abandonat!!!!Reina si vas la gossera Rodamon de Palafrugell ( d on varem treure en Bart), no et complicaran tan la vida!!! Ells nomes volen una familia pels centenars de gossos abandonats i desitjosos d algu a ki estimar. Avui en dia ja costa trobar gent k vulgui agafar un gos de la gossera ja que en la societat on vivim es mes chic passejar un caniche gegant que no pas un creuat com en Bart.....o sigui que trobo increible ke possin tantes pegues a una parella que com vosaltres vol un gos abandonat.Menys mal ke no totes les protectores son com la k heu nat vosaltres ja que l unic que fan es que la gent s en desdigui com ha passat amb voslatres, pq carai han de posar tants de problemes a la gent per adoptar un gos??L unic que volen els pobres animals es sortir d alla dintre i marxar amb una familia!!! Un bon profesional nomes de veure una persona i el tracte amb el gos sap si akella persona es adequada o no per akell animal....amb el feeling ke hi ha entre ells dos es suficient.Una coseta Su i Dom : si encara voleu fer feliç algun gos tancat aneu al Rodamon, i us el donaran sense cap mena de problema ni questionari inquisitiu.
Esther ha dit…
No voldria ofendre a ningú ni remoure més el tema, però crec que cada protectora té la seva manera de treballar, i al Bu Bup són uns molt bons professionals. És cert que potser són una mica exigents, però els seus motius tenen. Amb això intento dir que es pot adoptar a la protectora que es vulgui, per això hi són, i per això cadascuna té la seva manera de treballar, però no cal opinar malament de les altres, i menys sense haver-les conegut. I que consti que ho dic perquè algú podria malinterpretar les vostres paraules, no perquè pensi que opineu amb intenció de criticar ni molt menys. De debó que no voldria molestar a ningú, però em sabria greu que les diferents opinions tanquessin les portes a gent que potser s'està plantejant adoptar un gos al Bu Bup, ja que la nostra experiència ha estat 100% positiva, i n'estem molt contents del Bu Bup Parc.
Su ha dit…
Esther,
L'Eva ha dit la seva, suposo que desprès d'haver llegit els diversos comentaris que cadascú ha anat posant i també comptant amb la seva opinió personal sobre nosaltres, perquè ens coneix. El to que utilitza és vehement però el seu llenguatge no és ofensiu. De ser així jo mateixa l'hauria suprimit immediatament.

Nosaltres (domènec i jo), no parlem malament de BBP. Tenim una opinió diferent de la vostra perquè hem tingut una experiència diferent de la vostra. En cap cas qüestionem la professionalitat dels qui treballen al BBP , de cap manera. L'única cosa que varem fer va ser expressar al bloc el nostre malestar i escoltar/llegir la opinió dels qui heu volgut participar-hi lliurement.

Discrepem, efectivament, però a mi m'agrada escoltar els altres, encara que no hi estigui d'acord.
Nois, aneu a la protectora de Mataró, que l'únic que desitjen son bona gent, amb bon cor, que vulguin rescatar gossos, d'una gossera, que al cap i a la fí, alli en les gosseres no estan tan bé ni tan ben cuidats com voldrien, per falta de mitjans economics ni medis.
ahhh, i la meva gossa, viu en un pis, amb nosaltres i un ratolí,. i ben feliç que és, encara que no té un pati per corre, i sabeu perque?? perque té una familia que l'estima.
ja tà, ja he dit el que pensava.

anims, i penseu, que prou idonis sou, des d'el moment, que ja heu pensat de adoptar un gós.

una abraçada.
Anònim ha dit…
Hola a tots,
Sóc testimoni directe de que és cert tot l'històric que exposa el Domènec referent a l'experiència familiar amb els gossos, i també amb d'altres tipus d'animals.

Jo mateixa també en vaig recollir un que vaig trobar abandonat, pel què ens va dir la veterinària després de fer-li el reconeixement, tot just l'acabaven d'abandonar. Era un mascle que varem batejar com Trasto. Inicialment se'l va quedar un amic de la família. Per diversos motius, ara el Trasto viu a casa dels meus pares, juntament amb les gosses de les quals ha parlat en Domènec.

Temps abans, també vaig trobar un esquirol al costat d'un container, amb gàbia i tot, i també el vaig recollir. A casa ja hi havia uns quants animals, però així i tot no m'hi varen posar cap pega i també se'l van quedar.

Amb tot, no puc parlar de cap gossera ja que les desconeixo totes. Però sí que conec la història del Domènec (excepte en els seus primers 2,5 anys de vida) i us puc assegurar que d'experiència no n'hi falta...

Domènec, Su, sento la vostra desafortunada experiència al Bu Bup Park.