L'aventura d'adoptar un gos, tot just ha començat...

Doncs si.
La perspectiva d'acollir en Bart ha precipitat la possibilitat de la incorporació d'un gos a la família, cosa que ja teníem en ment però no tan aviat. Porto dies mirant-me webs de protectores d'animals i voltant per la xarxa per aprendre i aproximar-me a aquest món, per a mi fins ara completament desconegut i, perquè no dir-ho, poc motivador. Ahir en varem anar a veure una a La Bisbal, Bú Bub Park (Fundació Altarriba). Varem veure tots els gossos que hi tenen, varem explicar-los què podem oferir, quines condicions i altres coses, i finalment, tot i que la cosa pintava bastant malament, varem treure a passejar una de les gosses que de moment viuen allà. Es diu Malock i té uns dos anys i és una gossa trempada, vital però no nerviosa, que ens va robar el cor. Quan varem tornar ens varen comentar que si disposàvem d'espai suficient, i feiem un tancat prou gran i alt (que es veu que la Malock és com Sergei Bubka, però sense perxa), podríem tenir-ne dos, perquè així no s'ho passen tan malament quan els has de deixar sols a casa. I ens varen presentar en Pluto. Un bon jan que només que li varen obrir la porta ja es va presentar a Domènec amb una arrambada tendra.

I així estem... Rumiant i rumiant... Si podem tenir-ne un; si en podem tenir dos; si podrem mantenir-ne dos; si podem fer el tancat; si serà prou gran; si... si... si...

No sé si acabarem tenint, en un termini curt de temps, cap gos, però el que és ja indubtable, és que començo a fer-me'n càrrec, encara que no en tingui cap, els penso d'una altra manera.

Demà anirem a la Protectora de Mataró a donar un cop d'ull, tot i que està una mica lluny per facilitar l'adaptació.

Per cert, aquest seria el meu regal d'aniversari... En el seu defecte caldrà un "val per", no?

Comentaris

Melito ha dit…
Bona tarda guau guau!
Us he vist per casa dels Tofus i m'he animat a fer-vos una visiteta jiji!
Com veieu jo sóc un gos, i també sóc adoptat com le meu germanet gatú ^^!
Si us he de ser sincer,si podeu (si podeu eh?? no e sper presionar) i en comptes d'endur-vos a la Malock sola,us podeu endur a un altre company seu,puf seria ja lo millor i ara us explico perqué:
-Quant ens adopten,depenent del nostre passat,ens trobem molt descolocats i ens costa força adaptar-nos a tornar a viure en familia (i a confiar-hi encara més), així que si,almenys no estem sols a casa i tenim un company, s'ens fa menys faixuc la veritat.
-Donariau una segona oportunitat a dos colegues i aixó si que es fantástic! (a casa,tinc la sort de que la iaia esta força hores amb nosaltres, pero quant marxen tots,tinc la sort de tenir el meu germà felí amb mi i així no els enyorem tant ningún dels dos).
- Als gossos (com a casi tots els animalons), ens agrada viure amb els nostres colegues,perque així día a día aprenem els uns dels altres (si,també les coses dolentes si :P,pero les bones hi son eh?)i els nostres papas també aprenen de nosaltres,perque poden gaudir de dues personalitats completament diferents i compatibles al 100x100 (quien da más???? jajajajaja).
I bé ja paro d'omplir-vos el cap va.......
Es normla que tinguis sindrome del Bup Bup,perque jo encara m'enrecordo de lo bona gent que son el Xavi i la Belén i es una passada estar amb ells (la mama ho sap prou bé,que hi va estar de voluntaria amb ells), igual que a Mataró també hi trobareu gent maquíssima ( i a coleuges guaaaaaaaaapos de nassos!).
Bé,us deixo una forta llepadeta i un ronroneig del meu germà!
montse ha dit…
Benvinguts al fantàstic món dels arreplegadors. A més, m'ha semblat veure que vivim a la mateixa vall, així que, ja ho sabeu: a Sant Gregori teniu una familia d'arreplegats que estaran encantats de conèixer-vos, ajudau-vos si necessiteu qualsevol cosa i a compartir amb vosaltres l'aventura de fer conviure bípedes i quadrúpedes.
Si us animeu a adoptar i us ho podeu permetre us recomano tenir més d'un gos a casa. No porten el doble de feina, sinó en tot cas menys feina que un sol, perquè es fan companyia i es troben molt més a gust. El què sí porten és el doble de despesa (què hi farem!). En el nostre cas, heu de pensar que l'arribada d'en Negrito a casa va suposar la recuperació d'en Nervi que, tot i que rebia totes les nostres atencions, se'ns apagava i estava totalment desmotivat.
M'encantarà poder-vos conèixer i si adopteu en el Bú Bup Park acompanyar-vos en aquesta experiència.
Ja ens anireu posant al dia de les vostres decisions i espero algún dia poder compartir amb vosaltres i els vostres arreplegats alguna excursió per aquesta vall tan bonica on tenim la sort de viure. Un petonàs!!
Su ha dit…
Moltes gràcies pels vostres consells!!
Afegim més elements de reflexió a aquesta transcendent presa de decisions.

Estem acollonidos de tanta responsabilitat que representa aquest projecte, per això anem fent, prenent-nos el temps que ens sembli convenient per decidir.
eiii, a través d'en pirata, he arribat a vosaltres, ja veureu que el mon dels animalons, es un mòn especial, agrait, que t'omple i t'ajuda.
la nostra VIvi es de la protectora de Mataró, i quan la vam recollir era tossuda, sosaina i anava a la seva bola, pero ara, es dolça, obedient i TOSSUDA, ( hi han coses que no canvien )
feu el que feu, segur que ho fareu bé.

Petons des de Terrassa
Anònim ha dit…
Hola noia, es el prime cop que t'escric en el teu blog.
Veig que aquest tema de l'adopcio d'un gos, s'et fa molt complexe. Jo, la veritat, no se quins criteris segueixen per dir si una familia es apte o no per adoptar un gos. Pero suposo que una "adopcio" es una adopcio, i com a tal, si han de mirar una mica. Clar que un gos, no es una criatura, pero tot i aixo no es poden arriscar a que algú adopti un gos per caprix i amb el temps l'abandoni o el maltracti, que no es el vostre cas segur, pero ells fan la seva feina.
Eu pensat en mirar algun altre mitja per adoptar un gos ? No se...anuncis als diaris, a vegades la gent en regala de petits d'alguna camada. LLocs com ara veterinaris, a vegades tambe tenen cartells o saben de gent que en dona, per diversos motius.
I, com no, i suposo que com a ultim recurs, hi ha la compra. On en aquest cas, per desgracia, hi ha encara algunes botigues que nomes miren els calers que faran per aquell animal, pero no miren qui el compra.
Anims, i sort en la recerca !!
Nikyta
Su ha dit…
Gràcies per estrenar-te al meu bloc Nikyta!

Jo crec que vàrem patir l'excés de zel d'aquesta protectora, i tot i que entenc la fi, desaprovo els mitjans. De gossos, per desgràcia, n'hi ha molts que esperen amo i de cap de les maneres no en comprarem cap. Això si que no. No tenim pressa per tenir-ne un, ni la teníem quan varem visitar les primeres protectores. Ara que tornarem a estar de vacances farem una altra volta i, quan sigui, trobarem el/s gos/sos que han de ser per nosaltres i nosaltres per ell/s...
I ja tindràs oportunitat de conèixer-los! Potser fins i tot hi passaràs el cap d'any! jajajaja