FELICITATS CORAL!

Per qui no ho sàpiga, ahir van començar les obres del nou estudi Itzà, desprès de mesos d'incertesa o més aviat de paràlisi burocràtica.

Coral, sé la il·lusió que et deu fer tot i que imagino que, al mateix temps, estàs cagada de responsabilitat, però no has de patir, tanta energia no pot deixar indiferent el destí.

Sense tant dramatisme ni males arts, avui et veig així:

Comentaris

Anònim ha dit…
ai q em pixo............
quin riure

gràcies su, ara em sento tan reconfortada i important perquè m'hagis fet un espai en el teu blog...

la veritat és que sí, és una barreja d'emocions: moltes ganes, il.lusió i projectes! I és clar que de vegades em fa por, però he decidit que durant els propers anys de la meva vida això és exactament el que vull fer. Crec que és un bon motiu per arriscar-se, no?
Su ha dit…
Si fos prou hàbil informàticament parlant, doblaria la Scarlett O'Hara i diria alguna cosa així com:

A Reda poso per testimoni,
a Reda poso per testimoni,
que no aconseguiran esclafar-me!
Viuré per sobre de tot això
i quan hagi acabat
mai tornaré a saber el que és donar classes amb dues columnes al mig de la sala!
No! Ni jo ni cap de les meves alumnes!

Encara que hagi de ballar al Mític,
repetir un i un altre cop les coreografies de final de curs,
a Reda poso per testimoni
que faré realitat el meu somni!
Domènec ha dit…
No conec cap motiu millor per fer una cosa que poder fer el que més t'agrada, el que vols fer.

Afortunats els que ho podeu fer. Moltes felicitats i endavant! :)

Ah, per cert, felicitats per doble banda, m'han comentat que t'has comprat un 4x4! :P
Jo també m'hi vull afegir a la felicitació cap a la Cori, l'empresària de l'any.

Ja t'ho he dit mil vegades... aquí va la 1001: t'anirà molt bé i ho faràs molt bé. Ets molt valenta i t'ho mereixes!!!

Per la festa d'inauguració... faig unes empanades gallegues que estan per llepar-se els dits!!! jiji
Su ha dit…
I jo una truita de patates "que quita el sentío!"
Anònim ha dit…
ole ole! m'apunto a tot empanades i truita!

molt catxondu domènec... q sàpigues q tinc una invitació pendent a casa vostra i que si em perdo pel monte un altre cop m'haureu de buscar. Invoco desde ja els sants protectors dels urbanites desorientats.
Domènec ha dit…
De la truita de patates, dono fe!

Cori, no t'amoïnis per la ruta fins a casa, que jo et donaré un plànol molt fàcil que segur que no et perdràs... això sí, quan comencis a veure neu planteja't tornar!
hehehehe