diumenge, 29 de juny de 2008

Relax

Aquesta és la meva perspectiva de l'estiu...

Us la deixo quan vulgueu...

dijous, 26 de juny de 2008

FELICITATS CORAL!

Per qui no ho sàpiga, ahir van començar les obres del nou estudi Itzà, desprès de mesos d'incertesa o més aviat de paràlisi burocràtica.

Coral, sé la il·lusió que et deu fer tot i que imagino que, al mateix temps, estàs cagada de responsabilitat, però no has de patir, tanta energia no pot deixar indiferent el destí.

Sense tant dramatisme ni males arts, avui et veig així:

divendres, 20 de juny de 2008

FELICITATS PAULA!

Ei peque!
Espero que us quedi ben guai el pastís i que passis un dia ben xulo i divertit!
Suposo que aquest cop per tu els regals no seran el més important, sinó la festa amb les teves amigues i la mare, els avis, la tieta... oi que si?

No sé si l'hauràs vist aquest vídeo, que és el principi d'una pel·li que es diu Love Actually. Aquest és el meu regal, perquè el que veuràs i sentiràs en aquest youtube és, per a mi, el que realment importa. Vagis on vagis, estiguis on estiguis, nosaltres serem aquí!



Un petonàs ben fort!

dimarts, 17 de juny de 2008

FELICITATS LILI!!

Ei xula! Fa uns dies ja, però crec que en faré un costum, i no felicitaré al personal fins passats uns dies de l'aniversari... o no...

Espero que t'agradi la cançò, amb aquest rotllo negre. Petons!

dilluns, 16 de juny de 2008

La història de les coses (The story of stuff)

És una animació-reportatge-documental que ens facilita, molt i molt la comprensió de la voraç cadena de consum establerta per l'ésser humà o, més ben dit, per alguns éssers humans, i de la que indefectiblement formem part. Té una durada d'uns 21 minuts així que, reserveu-vos-els perquè val la pena.

diumenge, 15 de juny de 2008

Nelly Furtado i Juanes "Fotografia "

Enrondallémena i Fireluche

Ahir a la nit, a l'Enrondallémena, varem descobrir aquest grup format per joves d'Anglès, el Pasteral i la Cellera de Ter. Originals, divertits i virtuosos!

La vetllada estava dedicada a Joan Oliver (Pere Quart).
Aquí us poso també un dels seus poemes de Bestiari:

MOSQUES I MOSQUITS

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

divendres, 13 de juny de 2008

Estrena de "Sexe a Nova York", la pel·lícula.

La setmana que ve s'estrena la pel·li de la sèrie del mateix nom.
Igual que "Mujeres desesperadas", aquesta sèrie americana ha aconseguit frivolitzar amb la frivolitat i parodiar les vides, al cap i a la fi ordinàries, encara que calçant "Manolos", de les dones a la trentena. Jo no me la perdré... Espero que valgui la pena...

Sinopsi
L'exitosa escriptora Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker), la icona preferida de la moda, torna amb el seu famós enginy totalment intacte i més agut que mai, per narrar-nos la seva pròpia història sobre el sexe, l'amor i la obsessió de les dones solteres de Nova York per la moda.

Sexe a Nova York ens mostra a Carrie, Samantha (Kim Cattrall), Charlotte (Kristin Davis) i Miranda (Cynthia Nixon) quatre anys després que acabés l'exitosa sèrie d'HBO, i ens ensenya com aquestes quatre amigues continuen fent jocs malabars per a compaginar la feina i les relacions mentre descobreixen els secrets de la maternitat, el matrimoni i les propietats immobiliàries de Manhattan.

Chris Roth reprèn el paper de l'el·lusiu i benplantat Sr. Big de Carrie Bradshaw; David Eigenberg torna a interpretar l'Steve Brady, el marit de la Miranda que té els peus sobre la terra; Evan Handler interpreta el marit confiable i afectuós de la Charlotte; i Jason Lewis en el paper d' Smith Jerrod, interpreta a l'actor, client i amant devot de Samantha.



dimecres, 11 de juny de 2008

La veieu?

És una burreta catalana que encara no deu tenir ni tres setmanes de vida, però no sé com l'han batejat, així que s'accepten propostes. Jo mentrestant li diré Cuca...

dimarts, 10 de juny de 2008

FELICITATS SUSANA !!!

Si si si... ja sé que gairebé fa un mes però el jet-lag és el que té, o no recordes que eres de viatge? En realitat em pensava que era cap al 12 de juny... Estava tan contenta de recordar-me'n!
Demana-li a la Núria que t'expliqui la conversa telefònica que hem mantingut aquesta tarda!!

En temps d'especulació i mediocritat...

En temps d'especulació i mediocritat com els que vivim i que en determinats moments sento que em pesa més que d'altres suportar, necessito refrescar de tant en tant, el meu heroi preferit. Dedicat als camioners.

dimecres, 4 de juny de 2008

Corinne Bayle Rae

Aquesta cantant la vaig descobrir l'estiu del 2006, i va ser una de les coses "xules" d'aquell estiu. Espero que us agradi.

http://www.corinnebaileyrae.net/

dimarts, 3 de juny de 2008

Sexo en N. Y. Micropenis (No apte per -16 anys) ;-)

Si us plau, les mamis que correu per aquí, aquest no és apte per tots els públics. De fet diria que és especialment apte i exclusivament per dones...


dilluns, 2 de juny de 2008

diumenge, 1 de juny de 2008

El Petit Príncep... Digueu-me original...

“-Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el Petit Príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el Petit Príncep. Però després d’una reflexió, afegí: - Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món. (…) -La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat.

-El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el Petit Príncep llarga estona: - Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el Petit Príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el Petit Príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…

El Petit Príncep va tornar l’endemà.

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si vens, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si vens a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el Petit Príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el Petit Príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués… - És clar que sí -digué la guineu.
- Però et tocarà plorar! - I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Si que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat. (…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls. - És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.
Antoine de Saint-Exupéry. El Petit Príncep.